SE'N PARLAVA un...

30 DE DESEMBRE DE 1962

L'ANY DE LA NEVADA

Un dels jocs per excel·lència d’aquestes festes és el Quinto. El costum de donar-li nom a diferents números ve de molt lluny, i n’hi ha que amb el pas dels anys encara no es deixen de dir. És el cas del 62, que se’l coneix com l’any de la nevada. A Sitges no hi neva gaire, i és per això aquella ha quedat a la memòria d’aquells que ho van viure. Durant la matinada del 24 de desembre les muntanyes properes van quedar emblanquinades, i semblava que d’aquí no passaria. Però a partir de la nit d’aquell mateix dia i durant tot el dia de Nadal no va parar de caure neu. La sorprenent imatge del poble emblanquinat no va deixar indiferent a ningú, contagiant-se entre els vilatans l’alegria per aquell fet tant insòlit. Però com era de preveure, la gent i el poble no estava preparat, i ben aviat es van començar a produir molts accidents tant pels carrers com a les cases, es van congelar les canonades, i una averia al circuit elèctric va deixar el poble a les fosques durant unes quantes hores, provocant la suspensió dels Pastorets i dels Balls a les entitats. Amb tot això, no parava de nevar i l’alegria es va transformar en preocupació. Però finalment l’endemà, dia de Sant Esteve, el sol va tornar a lluir i poc a poc tot va anar tornant a la normalitat. Moltes famílies encara conserven instantànies d’aquell dies amb un Sitges completament tenyit de blanc

Una de les moltes imatges del Sitges nevat del desembre de 1962

Tradicionalment, les festes nadalenques, i concretament el Cap d’Any, era una festa que es celebrava en família, però des de finals dels anys quaranta i principis del cinquanta, es va posar de moda la celebració per acomiadar l’any, o rebre l’any nou a les societats de la vila. Antigament el principal balls d’aquestes festes eren els del 25 de desembre, però després de la guerra poc a poc la tendència aniria canviant. Tant el Prado com el Retiro havien organitzat els seus respectius balls de Cap d’Any, que esdevindrien multitudinaris.

Per cloure amb els actes nadalencs, la tarda del 5 de gener estava previst l’arribada dels Reis Mags d’Orient a Sitges amb una cavalcada pels principals carrers de Sitges. Aquesta és una tradició recent que es remunta a l’any 1936, però no es va consolidar fins uns anys després. Un cop acabada la cavalcada, estava previst que tots els nens i nenes de la vila es poguessin acostar als Reis, per donar la carta i per ser recompensats amb llaminadures.

L'Eco de Sitges 30 de desembre de 1962

Publicat a L'Eco del 5 de gener de 2012

SE'N PARLAVA un...

15 DE DESEMBRE DE 1912

LA FUTURA IMATGE DEL CAP DE LA VILA

Fa exactament 100 anys un dels temes de debat eren els canvis que ben aviat es veurien al Cap de la Vila. Feia temps que des de les pàgines de L’Eco, s’explicava que la plaça canviaria de fisonomia amb la construcció d’un nou edifici, que en faria enderrocar tres de situats entre el carrer “del Retiro” i el carrer Major. Estem parlant de la construcció de la coneguda casa del rellotge, que des de fa gairebé un segle va canviar per sempre més la fisonomia d’aquest indret, i que fins aquelles dates no es va concretar la construcció del peculiar edifici. A finals del segle XIX es va voler convertir el Cap de la Vila en una autèntica plaça, a partir d’un projecte ideat per Gaietà Buïgas que, malgrat ser aprovat per l’Ajuntament, mai es va dur a la pràctica. No va ser fins la segona dècada del segle XX que es va aprovar una nova reforma per la plaça, a través d’un altre arquitecte, Ignasi Mas i Morell, i també la construcció de la nova casa de Bartomeu Carbonell i Mussons.

En aquella edició de L’Eco s’explica quina era la situació el procés de reforma del Cap de la Vila, amb el paper principal dels propietaris de les tres cases on s’havia de construir la futura casa del rellotge. Us deixem part d’aquella notícia: “Conforme reseña la anterior sesión municipal, el expediente para la ansiada transformación del Cap de la vila puede darse por ultimado gracias a que los propietarios de las casas números 48, 50 y 52 de la calle Mayor, doña Avelina Romeu de Carbonell, doña Feliciana Vidal-Ribas de Mir y don Magín Pañella Llopis, deseosos de facilitar la reforma, han renunciado a los trámites de la expropiación forzosa, conviniendo directamente con don Bartolomé Carbonell Mussons, a quien de un modo definitivo se debe la mejora, el precio de venta, otorgando a su favor las correspondientes escrituras de enajenación. El compatricio señor Carbonell,  (…) está empeñado en acelerar las obras, de tal manera que tiene dadas órdenes para que comience desde mañana el derribo de las tres mencionadas fincas, sobre cuya superficie trata de edificar una espaciosa casa para tiendas y habitaciones, que anhelamos resulte de líneas armónicas y de buen gusto.”

Segurament, els sitgetans que van llegir aquesta crònica poc pensarien que aquella casa es convertiria en tot un símbol de Sitges, ni tant sols el redactor d’aquella notícia.

Imatge del Cap de la Vila quan encara no s'havia construit la casa del rellotge

(Imatge extreta de L'Abans)

L'Eco de Sitges, 15 de desembre de 1912

Publicat a L'Eco del 14 de desembre de 2012

SE'N PARLAVA un...

7 DE DESEMBRE DE 1952

EL DOCTOR BENAPRÉS

Fa 60 anys, la vila de Sitges va retre un sentit homenatge a Joan Ramon Benaprés. El metge sitgetà durant la seva carrera va esdevenir tota una institució, a més de ser un personatge que gaudia de molta popularitat entre la gent d’aquí. Entre la seva tasca com a facultatiu, va ser capdavanter en l’aplicació de la vacuna antitífica a tot l’estat durant els anys 10, va ser protagonista de campanyes per evitar malalties infeccioses, tant a Sitges com a Vallcarca, i va ser un dels impulsors de la construcció del pavelló antituberculós de l’Hospital, entre d’altres: "El deseo popular, manifestado desde junio de 1951, en el sentido de rendir público homenaje a los méritos incontestables del Doctor Juan Ramón Benaprés y Palet, Inspector Municipal de Sanidad, Director del Hospital de San Juan Bautista y Decano de los médicos suburenses, tendrá su máxima expresión en el acto de la inauguración del Monumento al eximio patricio, que se celebrará en el mediodía de hoy, domingo, en los jardines del benéfico Establecimiento."

Una de les tasques que va dur a terme, i que ha quedat constància en les diferents edicions d’aquest setmanari, va ser les crides periòdiques que va fer des de les pàgines de L’Eco de Sitges, demanant medecines per a malalts sense recursos econòmics, a més de ser un habitual col·laborador d’aquesta casa. L’homenatge al Dr. Benaprés va ser durant els dies 6 i 7 de desembre. L’Eco d’aquella setmana ens explicava els diferents actes previstos pel aquell mateix dia: "Los actos a celebrar hoy, domingo. Serán los siguientes: A la salida del Oficio del Hospital, se congregarán en los mismos jardines, con el homenajeado y sus familiares, las Autoridades, Comisión y pueblo de Sitges. A las 12, inauguración del Monumento, previo discurso de ofrenda, que pronunciará el Dr. D. José Roig y Raventós, Hijo Predilecto de Sitges, seguido del parlamento de adhesión del Alcalde D. Antonio Almirall Carbonell, amenizando los actos la banda de música del señor Torrens. A las dos de la tarde, se celebrará en ti Hotel Subur, el Banquet de Homenaje, que le dedica el limo. Ayuntamiento y la comisión organizadora y que le será ofrecido por el señor Alcalde y por don Ramon Planas. Simultáneamente, se obsequiará a la Comunidad Religiosa y a los enfermos y asilados del Hospital." Actualment el bust, obra de Pere Jou, encara es troba als jardins de l’Hospital.

L'Eco de Sitges, 7 de desembre de 1952

Publicat a L'Eco del 7 de desembre de 2012

SE'N PARLAVA un...

22 DE NOVEMBRE DE 1975

LA MORT DEL GENERAL VIST DES DE SITGES

Com era evident en aquella data, la tres quartes parts de la portada del setmanari estava dedicada al, "Generalísimo, Jefe del Estado, Caudillo", en definitiva a Francisco Franco i Bahamonde, que havia mort el 20 de novembre, dos dies abans de la publicació de L'Eco. Aquella notícia va alterar la portada i una petita part de la Crònica Local. Pel fet que l'edició d'aquella setmana estigués gairebé preparada –la notícia es va conèixer només dos dies abans de la data de publicació– va fer que la presència del General al setmanari fos més aviat simbòlica, tot i que la seva imatge es veia a simple vista. En aquella època era impossible obviar aquella "tràgica notícia”.

L’Eco, com era de preveure, transmetia el dolor del poble de Sitges per aquella “irreparable pèrdua”, o més ben dit, i com tots els periódics, es publicaven les cròniques segons els cànons oficials de l’època. Tothom sap que molta gent de Sitges i d’arreu es va alegrar al saber aquella notícia, amb l’esperança d’un futur que tot just començava, amb la democràcia a l’horitzó. De totes maneres val la pena llegir l’escrit que es va dedicar al dictador: "La muerte del Jefe del Estado ha causado profundo dolor en nuestra villa, que ha seguido, dia a día, hora a hora el curso de su enfermedad. En todos los centros oficiales y recreativos ondean las banderas a media asta, y en muchos domicilios figura la bandera española con un crespón negro. Hoy por la tarde a las 5, tendrá lugar en nuestro templo parroquial una celebración eucarística en sufragio del alma del Exmo. Sr. D. Francisco Franco Bahamonde. El señor Alcalde ha hecho un llamamiento público para que el pueblo de Sitges se una en la oración por quién ha ejercido tantos años la Jefatura del Estado Español."

Aquell mateix dia era nomenat com nou Cap de l’Estat, Joan Carles I, malgrat que els drets hereditaris com a nou Monarca de les Espanyes i de la Casa Reial eren del seu pare, Joan de Borbó. L’Eco no informaria d’aquella notícia, pel simple fet que la premsa del moment era molt més lenta que ara, i publicar coses d’un dia per l’altre era molt més complicat que ara. No seria fins la setmana següent, que L’Eco dedicaria una part del setmanari a la figura del nou rei, ara més qüestionat que mai per a molts sectors de la societat catalana.

Aquesta és la imatge que es podia veure a la portada de L'Eco d'aquella setmana.

L'Eco de Sitges, 22 de novembre de 1975

Publicat a L'Eco del 23 de novembre de 2012

SE'N PARLAVA un...

14 DE NOVEMBRE 1948

NOU MOSSÈN A SITGES

Sitges estava a punt d’estrenar el nou rector de la parròquia, Mossèn Prats. Aquest havia de substituir a Mossèn Godayol, que havia ocupat aquell lloc durant gairebé 25 anys amb dos períodes, el primer comprés entre el gener de 1924 i i el juliol de 1936, i el segon, un cop acabada la guerra civil, des del gener de 1939 fins aquell novembre. La presa de possessió va ser el diumenge 28 de novembre, i va ocupar el càrrec fins el dia de la seva mort, l’any 1972: “El Excmo. Sr. Obispo de esta Diócesis se ha dignado nombrar Párroco de la Parroquia de los Santos Bartolomé y Tecla al Rdo. Dr. D. Pascual Prats Boira, cuya designación ha sido recibida con general beneplácito por este vecindario (…)Está proximo el día en que ha de dejar nuestra Parroquia el Dr. D. Ramón Godayol Armengou y, por tanto, la fecha en que, en acto íntimo pero emotivo, se le hará entrega del pergamino con que el Ilmo. Ayuntamiento nos honra nombrándole Hijo Adoptivo de Sitges, y del álbum con que los feligreses le hacen patente su afecto al estampar sus firmas en número próximo a 4500.”

UN CAP DE SETMANA ESPORTIU A FINALS DELS 40

La crònica esportiva del cap de setmana anterior ocupava bona part de la darrera pàgina del setmanari, que aleshores en tenia només 4. Una de les principals diferències amb l’actualitat és que durant aquells anys, eren pocs els esports que es practicaven, i no com ara que Sitges pot gaudir de moltes més disciplines esportives. L’altra diferència és que generalment, i sobretot amb el futbol, els diumenges de partit el camp d’Aiguadolç s’omplia fins la bandera. Aleshores, l’únic protagonista futbolístic era la Unión Deportiva Sitges, club que ha arribat ara. Aquells dies no estaven per masses alegries, pel fluix inici de lliga, i pel darrer resultat, amb una derrota dolorosa contra el Mollerussa per 7-0.  En l’apartat basquetbolístic, el Frente de Juventudes de Sitges era l’equip de la vila, uns anys abans de la fundació del CB Sitges, i en el darrer partit va guanyar contra el Condal amb el resultat ara impensable de 21-31. I finalment la crònica esportiva la tancava el ciclisme, aleshores molt popular a nivell local amb el Club Ciclista Suburense. L’anterior cap de setmana el camp de futbol d’Aiguadolç va acollir una competició ciclista amb diferents proves, on va comptar amb la participació del propi CC Suburense i altres equips catalans.

El Camp de futbol d'Aiguadolç durant els anys 40.

L'Eco de Sitges, 14 de novembre de 1948

Publicat a L'Eco del 16 de novembre de 2012

SE'N PARLAVA un...

11 DE NOVEMBRE DE 1894

FESTA MODERNISTA, EL CAU I LA PROCESSÓ DE QUADRES

L’Eco de Sitges d’aquell diumenge es va dedicar, en bona part a la figura de Santiago Rusiñol i a la Festa Modernista que ell mateix va promoure i que s’havia celebrat el diumenge anterior. Un dels fets destacats per part de L’Eco, és que a l’edició de la setmana anterior ja havia dedicat a aquell fet, i tot fer una tirada més llarga que de costum, es van esgotar tots els exemplars.

Molts van ser els atractius de la Tercera Festa Modernista. Primer de tot perquè aquell dia va ser l’escollit per a la inauguració oficial de la casa, estudi, taller, museu... El Cau Ferrat. Aquells edificis de pescadors es convertirien per sempre més en un centre de culte, lloc de trobada d’artistes i amics de Rusiñol, fent d’aquell lloc i la vila de Sitges un punt de referència dins del món de l’art. “Es la tercera vegada que'l Cau Ferrat se reuneix a prop del mar; la tercera vegada que, fugint del soroll de la ciutat, venim a a somniar al peu d'aquesta platja hermosa, a sentir-nos breçar al compas de les onades, a pendre aigua de poesia, malalts qu'estem del mal de prosa qu'avui corre en la nostra terra.” Amb aquestes paraules de Rusiñol va començar el certamen literari d’aquelles Festes.

Però se’ns dubte, la Festa Modernista de 1894 va ser recordada durant molt de temps per un peculiar acte, la processó cívica en honor a dos quadres d’El Greco que mesos abans havia adquirit el propi artista, i que aquell dia van arribar a Sitges. Així ho va descriure L’Eco: Las diversas e importantes personalidades antes reseñadas, junto con muchos y valiosos elementos de esta villa, se hallaban en la estación del ferrocarril a la llegada del tren correo de Barcelona, organizándose en el acto la procesión cívica que debía constituir una de las notas más brillantes de la fiesta; se trataba nada menos que de conducir en triunfo por calles y plazas a dos antiguos lienzos debidos al incomparable Greco representando San Pedro y Santa Magdalena; se quería glorificar al célebre Domenico Theolocópoli, (…) Por las calles del Ferrocarril y de Jesús, plaza del Marqués de Mont-Roig, calle Mayor, plaza de la Constitución, Baluarte y calle de San Juan llegaron los dos lienzos al Cau ferrat colgándose, ante el entusiasmo del selecto acompañamiento, en el sitio de honor que les había sido reservado.

Llibre del certàmen literari de la Tercera Festa Modernista

L'Eco de Sitges, 11 de novembre de 1894
Publicat a L'Eco del 9 de novembre de 2012

SE'N PARLAVA un...

1 DE NOVEMBRE DE 1931

TOTS SANTS

La Festivitat de Tots Sants és sinònim de castanyes i panellets. Actualment aquesta diada, i el Dia dels Difunts, que se celebra l'endemà, 2 de novembre, queden totalment barrejats, però abans no era així. El dia 1, diada de Tots Sants, l'Ofici Solemne a la parròquia, l'activitat frenètica a les pastisseries amb els panellets, la venda de castanyes torrades, els dinars familiars com si fos un diumenge més, i les sessions de tarda de cinema marcaven el tarannà d'aquell dia festiu durant els anys 20 i 30. I l'endemà, dia dels difunts, els vilatans es desplaçaven al cementiri per a dur flors als familiars traspassats. Dues festes completament  diferents que a dia d'avui s'han solapat en un dia.

VISITA INSTITUCIONAL A SITGES

Aquell 1 de novembre, a més, Sitges rebria la visita oficial d'una delegació de Diputats que formaven part de la Subcomissió Parlamentària de Terrorisme que havia actuat durant les darreres setmanes a Barcelona. La visita era institucional, amb l'objectiu de conèixer els llocs més destacats de la vila, per acabar amb un dinar a l'Hotel Terramar. Segons la crònica de la següent setmana, aquella delegació estava formada per la filla de Francesc Macià, l'Alcalde de Barcelona Jaume Aiguader, i Josep Tarradellas, futur president de la Generalitat de Catalunya, entre d'altres. També se sap que aquesta delegació no va arribar a l'hora prevista, i les visites a la Casa de la Vila i a l'Hospital de Sant Joan es van haver de suspendre. Només van poder visitar el Cau Ferrat, i passejar per diferent indrets de la vila. A la tarda la Subcomissió es va desplaçar a Vilanova i la Geltrú.

FI DE LA VAGA DELS TREBALLADORS DE VALLCARCA

Una de les notícies més destacades de L'Eco d'aquella setmana venia de la colònia industrial de Vallcarca. Feia cinc setmanes que els treballadors de la Fabrica de Cementos y Cales Fradera estaven de vaga, i fins aquella última no es va conèixer que s'havia arribat a un acord per acabar amb la vaga. El motiu d'aquesta era que havien fet fora a un número molt elevat de treballadors a causa de la crisi que patia el sector en aquell moment. Després de diverses negociacions, aquell dia es coneixia que 200 treballadors serien admesos de nou, a l'espera de diverses millores per tal que més treballadors acomiadats tornin a recuperar el seu lloc de treball. Sembla ser que després d'aquells successos, la fàbrica i la colònia de Vallcarca van anar recuperant la normalitat.

L'Eco de Sitges, 1 de novembre de 1931

Publicat a L'Eco del 2 de novembre de 2011

SE'N PARLAVA un...

23 D'OCTUBRE DE 1960

EL "GRUPO ESCOLAR", L'ACTUAL CEIP ESTEVE BARRACHINA

La Inauguració del “Grupo Escolar” va ser, sens dubte, l’esdeveniment més destacat d’aquell mes d’octubre sitgetà. “El Grupo Escolar de Sitges” era el nom pel qual es va conèixer la primera escola pública que va tenir un emplaçament definitiu, al mateix lloc on fins a dia d’avui hi ha el CEIP Esteve Barrachina, al carrer Rafael Llopart. La creació d’aquesta escola es va projectar l’any 1932 sota l’alcaldia de Josep Costa, quan es van comprar els terrenys on s’havia de situar les instal·lacions, però l’inici de la guerra i la situació econòmica de la postguerra, van fer impossible la realització d’aquell centre públic. No va ser fins l’any 1957 quan, de nou, es va recuperar el projecte, amb l’inici de les obres de construcció de l’edifici.

Sitges ha comptat amb escola pública des del segle XIX, però mai va tenir un emplaçament fix. Cap a les acaballes del mateix segle, aquesta estava situada al carrer d’en Bosch. Amb la construcció del Mercat, les aules es van traslladar al Teatre Vell, situat al carrer Sant Gaudenci, i després al carrer Sant Bartomeu. Ja entrat al segle XX, i durant molts anys, les coneguda “Escola de la Vila”, o també durant molts anys les “Escoles Nacionals”, es van situar al final del carrer Jesús, però durant la Segona República Espanyola, aquestes també es van situar a l’antic local de La Palma, al carrer Santiago Rusiñol, i durant la guerra civil, es van instal·lar a la Casa Vidal i Quadras, al Patronat d’ASC, i al carrer Illa de Cuba. Després de la guerra, van tornar a instal·lar al carrer Jesús, fins a la inauguració de l’escola actual.

El dilluns 24 d’octubre de 1960 Sitges va veure assolit l’objectiu de tenir una escola pública en unes instal·lacions equipades i pensades exclusivament per a l’ensenyament i l’educació. La inauguració va comptar amb el següent programa d’actes: A les 16.00 a l’Ajuntament hi hauria la rebuda del “Ministro de Educación Nacional, Excmo. Sr. D. Jesús Rubio García-Mina” vingut expressament per l’acte. Seguidament la comitiva amb les diferents autoritats es traslladarien al “Grupo Escolar” perquè mossèn Joaquim Prats beneís el nou centre escolar i així quedés inaugurat de forma oficial. Finalment hi hauria una mostra folklòrica amb la representació del Ball de Diables i el Ball de Bastons per part dels alumnes de la nova escola, i un berenar per a tots els nens matriculats.

L'Eco de Sitges, 23 d'octubre de 1960

Publicat a l'Eco del 19 d'octubre de 2012

SE'N PARLAVA un...

10 D'OCTUBRE DE 1954

"DÍA DE LA RAZA"

El dia de la Hispanitat era un dels dies que Sitges, igual que a la resta de l’estat, era festa obligada. L’Eco ho destacava, primer de tot, com la festivitat de tota Espanya, en commemoració del dia de la Verge del Pilar. A més, aquell dia també es celebrava el patronatge de la Guàrdia Civil: “También celebra en este día su patronímica el benemérito Cuerpo de la Guardia Civil. Por lo que la 4a Compañía destacada en nuestra Villa va a festejar la españolísima jornada con una Misa, que se rezará en nuestra Iglesia Parroquial a las 9 de la mañana, y a la que asistirán todas las autoridades locales”.

L'ENCANT DE SITGES AL NO-DO

El NO-DO volia ensenyar a tot l’Estat Espanyol imatges de Sitges. “La próxima semana se estrenará en todas las pantallas de España el noticiario documental: Imágenes n. 509, titulado «El encanto de Sitges» y con el subtítulo «El Cau Ferrat y Rusiñol». Sabemos que algunos directivos de Fomento del Turismo han gustado las primicias de esta cinta que capta las bellezas de nuestra Villa, y todos coinciden en su alto valor fílmico. No dudamos que nuestros empresarios harán lo posible para que prontamente podamos nosotros recrearnos con «El encanto de Sitges».” A més d’ensenyar imatges de la nostra vila, també es volia ensenyar una de les joies del nostre partrimomi, el Cau Ferrat, casa i museu de l’artista polifacètic, i recordat de nou, Santiago Rusiñol, que durant molts anys va convertir casa seva en una parada obligada per a tota aquella gent que volia conèixer les seves obres i col·leccions. Sens dubte, Sitges era un poble prou important a l’hora de parlar d’art i cultura.

ALS CAÇADORS SITGETANS

Per molts, la data del 12 d’octubre significava l’inici de la campanya de caça, tot i que pel que sembla alguns havien començat aquesta activitat unes setmanes abans. “No siempre da el resultado apetecido, pero algunas veces, como el jueves 31 de Septiembre (alguns caçadors de Sitges) dieron muerte a 22 conejos. Los entendidos en la cinegética y conocedores de la evolución de la misma en nuestra Villa, aseguran que se ha batido el record local de la caza del conejo.” Avui aquesta pràctica cada cop va més a la baixa, però en el record queden tots aquells que –amb escopeta, gossos, o també amb fures– sortien a caçar. Els conills eren la presa més recorrent dels caçadors de la zona.

L'Eco de Sitges, 10 d'octubre de 1954

Publicat a L'Eco de l'11 d'octubre de 2012

SE'N PARLAVA un...

8 D'OCTUBRE DE 1977

A SANTIAGO RUSIÑOL

L’Eco d’aquella setmana anunciava a la portada la inauguració de l’Estàtua dedicada a Santiago Rusiñol situada a la platja de Sant Sebastià. Molts dels articles publicats al setmanari es van dedicar a l’artista polifacètic, dels quals en destaquem un. Sota el títol  de “Sitgetans!” i signat per l’alcalde d’aleshores, Vicenç Ibáñez i Olivella feia una crida a tots els vilatans a assistir a aquell acte d’homenatge, un dels molts que s’han celebrat a Sitges:

“Al migdia d'avui, 9 d'octubre, s'inaugurarà al Port d'en Alegre, a la platja de Sant Sebastià, el monument llarg temps projectat a Santiago Rusiñol. Tot Sitges li devia aquest suprem homenatge i tot Sitges ha de sentir-se satisfet de veure'l acomplert. Penseu-hi bé, sitgetans; sense la providencial vinguda i assentament artístic de Santiago Rusiñol a Sitges, la vila, pel seu devenir natural, hauria pogut créixer i fer-se materialment el que avui és; però sense suc ni bruc, sense l'especial significat d'art i de cultura, que per la presència i l’obra de Rusiñol a Sitges en un moment donat de la nostra història, avui té la nostra vila entre les ciutats, viles i pobles de Catalunya i del món. Per Santiago Rusiñol i per la seva obra aquí –el Cau i les seves seqüències– per aquest significat artístic i cultural de Sitges que a tots nosaltres sitgetans, honora i dignifica, tots li devem perpetual agraïment; l'agraïment que el monument, manifestarà des d'ara i confirmarà la presència de tot un poble al seu entorn avui migdia, i l'ovació unànime, clamorós, en descórrer el drap que amagarà de bon començament el bronze d'Ortiz. Que no hi manqui ningú! Que ressoni per tot Sitges l'aclamació més sentida de tots al Port d'en Alegre, d'aquest particular diumenge d'octubre de 1977. Amunt els cors, sitgetans! Per Santiago Rusiñol i el bell semblant de Sitges, amunt!”

Els Castellers de Sitges amb la colla de grallers d'en Guillermo Alemany, el dia de la inauguració del Monument a Santiago Rusiñol. (9 d'octubre de 1977)

LLEIS REPUBLICANES EN PLENA TRANSICIÓ

A nivell nacional, L’Eco, igual que en aquests temps, parlava dels esdeveniments polítics més importants, com el que us explicaré ara, i que en aquell moment tenia a tot el país pendent. El 29 de setembre de 1977 Adolfo Suárez havia derogat la llei franquista de 1938 que havia abolit les institucions catalanes, restablint provisionalment la Generalitat de Catalunya. Per tant, de forma provisional s’aplicava la legalitat republicana de 1931, en un període de Transició que mirava d’esquivar com fos el mot “República”. Dies abans, Barcelona havia viscut la manifestació més multitudinària de la seva història fins aleshores, recordada pel milió de participants, sota el lema Llibertat, Amnistia, Estatut d'Autonomia. L’Eco transmetia l’alegria del poble català per la gran notícia d’aquell moment, a l’espera del retorn del President de la Generalitat a l’exili, Josep Tarradellas.

L'Eco de Sitges, 8 d'octubre de 1977
Publicat a L'Eco del 5 d'octubre de 2012

SE'N PARLAVA un...

27 DE SETEMBRE DE 1980

LA PRIMERA MATINAL INFANTIL

La Santa Tecla de 1980 és recordada per diferents aspectes, però sobretot per la celebració de la primera Matinal Infantil de la història, i possiblement també fos la primera cercavila del Penedès i el Camp de Tarragona integrada exclusivament per nens. El primer recorregut d’aquella cercavila va ser el següent: Plaça de l’Ajuntament, Major, Cap de la Vila, Jesús, Illa de Cuba, Sant Gaudenci, Sant Francesc, Cap de la Vila, Parellades, Bonaire, passeig de la Ribera, Nou, Major i plaça de l’Ajuntament. Un dels altres fets destacats d’aquella Santa Tecla va ser l’aparició de la primera colla de Ball de Bastons integrada de forma exclusiva per dones, l’actual Colla Noies.

Un fet que fins a dia d'avui encara és motiu de debat i a vegades també polèmic, és si s’ha de permetre obrir els comerços de la vila durant els dies festius. A L’Eco de l'anterior setmana, l’Ajuntament informava que tots els comerços haurien de tancar el dimarts 23, però a l’hora de la veritat així no va ser. En una carta signada pel Regidor de Festes del moment, Salvador Mirabent i Paretas, sota el títol “Un gremi aiguafestes i una nota de l’Ajuntament anul·lada” denunciava que molts establiments finalment havien obert, i creia que aquest fet deslluïa la Festa Major Petita.

ELS CASTELLERS DE SITGES A TARRAGONA

Igual que aquest any amb la nostra colla local, els Castellers de Sitges, actuava aquell diumenge a la Plaça de Braus de Tarragona, al Concurs de Castells. La diferència entre abans i ara, és que els de la camisa blava no només actuaven amb les millors colles del món casteller, sinó que fins i tot s’havien guanyat el dret a fer castells en solitari durant el concurs, igual que la Vella i la Joves de Valls, els Castellers de Vilafranca, o els Nens del Vendrell, aleshores les millors colles del panorama casteller. L’altre diferència era que el sostre casteller d’aleshores era el 5 de 8, que encara no s'havia descarregat, i per una colla que feia castells de la gamma alta de set, i que volia fer el pas als castells de vuit pisos, en aquella època se la considerava molt a prop de les principals colles. Aquell dia els sitgetans no van assolir els èxits esperats, i van quedar setens, per darrere de les esmentades colles, els Bordegassos de Vilanova i els Castellers de Barcelona. Van descarregar el 4 de 7 amb l’agulla, el 5 de 7, només van carregar la torre de 7, i van ensopegar en l’intent de 3 de 8. Aquell concurs el va guanyar la Colla Joves dels Xiquets Valls.

5 de 7 dels Castellers de Sitges. Concurs de Tarragona, l'any 1978

L'Eco de Sitges, 27 de setembre de 1980

Publicat a l'Eco del 28 de setembre de 2012

SE'N PARLAVA un...

26 DE SETEMBRE DE 1948

ELS INICIS DE LA RECUPERACIÓ DE LA FESTA MAJOR PETITA

Podem afirmar que durant la primera meitat del segle XX la Festivitat de Santa Tecla s’havia perdut. A finals del segle XIX la festa, que en altres temps havia estat gairebé una còpia de la Festa Major de Sant Bartomeu traslladada un mes després, havia anat perdent actes fins al punt que a partir dels anys 20 l’únic acte que se celebrava era l’Ofici, el mateix dia de la patrona. Passat la Guerra Civil, concretament el 1940 hi va haver un primer intent de recuperar els actes tradicionals amb un programa festiu amb semblances al de Sant Bartomeu, però no va tenir continuïtat. Finalment, l’any 1948 es va tornar a recuperar, ara sí fins els nostres dies. Un dels principals protagonistes d’aquesta recuperació, va ser Samuel Barrachina, que durant aquells anys va tenir un paper molt destacat en la millora i recuperació de certs aspectes de les festes  locals.

La crònica de L’Eco d’aquell dia començava de la millor manera possible, afirmant que la iniciativa de recuperar la festivitat havia estat molt aplaudida pels sitgetans, i ja anomenava la festa tal i com nosaltres la coneixem: “La iniciativa de resurgir hogaño la celebración de esta fiesta que antiguamente nuestros abuelos llamaban la Festa Major Petita, ha sido bien acogida y aplaudida por el vecindario”. Els grallers van despertar el veïnat amb un passacarrer, i a mig matí els balls populars que eren els següents: els Gegants de  la Vila, els Capgrossos i el Ball de Bastons, van acompanyar a les autoritats a Ofici, i posteriorment van fer la Sortida d’Ofici i una ballada al Cap de la Vila. De sardanes tampoc en van faltar, amb una audició a la tarda, al carrer Parellades, a càrrec de la Cobla Emporium.

Finalment i per cloure els actes tradicionals de la recuperada Santa Tecla, es va celebrar la Processó en honor a la Patrona, on a més dels balls esmentats s’hi va afegir el Ball de Diables i la banda del Mestre Torrens. El repic de campanes i el llançament de morterets van ser una constant durant tota la processó, i fins i tot, va ploure, cosa que va fer que la processó retornés abans a la parròquia. Els balls al Prado i al Retiro van culminar una festivitat que, tot i només celebrar-se el dia 23, va fer que s’anés recuperant i afegint actes per arribar a l’estructura actual.

L'Eco de Sitges, 26 de setembre de 1901
Publicat a L'Eco del 21 de setembre de 2012

SE'N PARLAVA un...

15 DE SETEMBRE DE 1901

LES PRIMERES COMMEMORACIONS DE L'ONZE DE SETEMBRE A SITGES

A principis del segle XX, la tradició de commemorar l’Onze de Setembre no estava tan arrelada com ara. Aquesta data encara no formava part de l’imaginari col·lectiu dels catalans, i només alguns petits sectors catalanistes recordaven aquella data com la darrera defensa de la ciutat de Barcelona, abans de caure a mans dels Borbons. A més, aquesta era concebuda com un acte més aviat cultural que reivindicatiu. L’Eco d’aquella setmana havia publicat una petita nota on explicava el petit acte simbòlic que es va poder veure a Sitges, i que no té res a veure amb els que es fan actualment: “Para solemnizar el 11 Septiembre de 1714, en cuya memorable fecha sucumbió el Conceller Casanova en defensa de las libertades de nuestra querida Cataluña, la «Agrupació Catalanista» de esta villa ostentó en el balcón su bandera con lazo negro durante la tarde del pasado miércoles”. Cal destacar que a Barcelona, que ja feia uns quants anys que diferents associacions catalanistes celebraven aquesta data fent una ofrena al monument a Rafael Casanova. Aquell any hi va haver els primers aldarulls a causa d’aquesta commemoració. Aquests desordres van acabar amb 30 detinguts, entre els quals hi havia el jove escriptor, i encara poc conegut, Josep Maria Folch i Torres. A partir d’aquell any i a causa de tot això, l’Onze de Setembre es va anar convertint en un acte de reivindicació política.

LA DEVOCIÓ PEL VINYET LLUNY D'AQUÍ

L’edició d’aquell Eco es feia ressó d’una festa prou curiosa que es celebrava a l’altra banda de l’Oceà Atlàntic, concretament a Santiago de Cuba. Ens estem referint a la festa del Vinyet, que cada any es feia a la ciutat antillana, i que commemorava la devoció per aquesta verge entre la gent originària de Sitges que residia tan lluny d’aquí. Sempre s’acostumava a celebrar a principis de setembre. El setmanari va publicar dos talls de la premsa de la ciutat cubana per il·lustrar com s’havia viscut aquella celebració, dels quals en deixem un: “Los suburenses residentes en esta ciudad, continuando su tradicional costumbre, han acordado celebrar el día 5 del actual a las nueve de la mañana en el templo de San Francisco, una fiesta solemne en honor de la Santísima Virgen del Vinyet, a cuyo efecto se invita a todos los sitgetanos y al público en general a la referida solemnidad —La Comisión”. En definitiva, una festivitat religiosa que demostrava que, malgrat la distància tan gran, els sitgetans residents en aquella ciutat no havien perdut els seus orígens.

L'Església-Convent de San Francesc a Santiago de Cuba, on es celebrava 

l'Ofici Solemne en honor a la Mare de Déu del Vinyet.

L'Eco de Sitges, 15 de setembre de 1901

Publicat a L'Eco del 14 de setembre de 2012