16 DE FEBRER DE 1975
EL DARRER CARNAVAL FRANQUISTA
Sitges va celebrar el Carnaval de 1975, segons la
crònica de L’Eco, de forma molt animada, i tal i com era costum, les entitats
formaven part del centre d’aquesta celebració, i dic part, perquè el Carnaval
sitgetà cada cop es vivia més al carrer. Durant els últims cent anys, tant el
Prado com El Retiro havien tingut el monopoli d’aquesta celebració, però els
temps canviaven, i les noves modes de l’època van fer acabar amb aquells
peculiars carnavals a dins de les societats, per buscar altres llocs, com eren
els bars i les discoteques, a més del retorn de la permissivitat per a celebrar
el Carnaval al carrer, a partir dels anys seixanta. Com bé ens explica el
llibre “Cinc mirades al Carnaval de Sitges” en l’apartat de l’època franquista,
d’Antoni Sella, les Societats havien perdut el control de la festa: “A principis dels anys setanta, l’aparició
d’un Carnaval popular i totalment desvinculat dels dos casinos, trencava una
inèrcia que, amb poques excepcions, es mantenia inalterable des de l’últim
quart del segle XIX”. Amb la fi del Franquisme, “les entitat van tornar a
recuperar el control organitzatiu i el protagonisme de la festa”, sota un
nou model que evolucionaria cap a l’actual.
Però centrem-nos en el Carnaval d’aquell any, tal i
com ens ho explica L’Eco: “Han
sido muy animados los actos anunciados tanto en el Casino Prado como en la
Sociedad Recreativa El Retiro. Domingo, lunes y martes, bien aprovechados para
seguir tan ancestral tradición, que tuvo sus épocas resplandecientes. Ambas
sociedades celebraron los acostumbrados bailes infantiles en El Retiro el
domingo y en el Prado el martes, los dos por la tarde. (…) Hemos de decir
también que todas las discotecas de Sitges permanecieron estos días abiertas y
en sus pistas coquetonas se agruparon numerosísimas parejas para festejar los
días de Carnaval”. L’Eco no
ens donava masses detalls del Carnaval de carrer que s’havia imposat, i seguia
parlant, en bona part, d’aquell Carnaval d’entitat que a la força havia
evolucionat molt durant els últims deu anys.
Pero el miércoles, los
socios de ambas entidades se reunieron en sus salones para poner brochede oro a
las fiestas, que de modo tan lucido se habían celebrado, con la típica
xatonada. A los postres se brindó por la mejor prosperidad y se habló ya de
Caramelles. Amb
l’arribada de la Quaresma l’activitat no s’aturava i les dues Societats ja
convocaven, a través de les pàgines de L’Eco els primers assajos per preparar
les cantades pasquals.
L'Eco de Sitges, 16 de febrer de 1975
Publicat a L'Eco del 15 de febrer de 2013
