SE'N PARLAVA un...

22 DE NOVEMBRE DE 1975

LA MORT DEL GENERAL VIST DES DE SITGES

Com era evident en aquella data, la tres quartes parts de la portada del setmanari estava dedicada al, "Generalísimo, Jefe del Estado, Caudillo", en definitiva a Francisco Franco i Bahamonde, que havia mort el 20 de novembre, dos dies abans de la publicació de L'Eco. Aquella notícia va alterar la portada i una petita part de la Crònica Local. Pel fet que l'edició d'aquella setmana estigués gairebé preparada –la notícia es va conèixer només dos dies abans de la data de publicació– va fer que la presència del General al setmanari fos més aviat simbòlica, tot i que la seva imatge es veia a simple vista. En aquella època era impossible obviar aquella "tràgica notícia”.

L’Eco, com era de preveure, transmetia el dolor del poble de Sitges per aquella “irreparable pèrdua”, o més ben dit, i com tots els periódics, es publicaven les cròniques segons els cànons oficials de l’època. Tothom sap que molta gent de Sitges i d’arreu es va alegrar al saber aquella notícia, amb l’esperança d’un futur que tot just començava, amb la democràcia a l’horitzó. De totes maneres val la pena llegir l’escrit que es va dedicar al dictador: "La muerte del Jefe del Estado ha causado profundo dolor en nuestra villa, que ha seguido, dia a día, hora a hora el curso de su enfermedad. En todos los centros oficiales y recreativos ondean las banderas a media asta, y en muchos domicilios figura la bandera española con un crespón negro. Hoy por la tarde a las 5, tendrá lugar en nuestro templo parroquial una celebración eucarística en sufragio del alma del Exmo. Sr. D. Francisco Franco Bahamonde. El señor Alcalde ha hecho un llamamiento público para que el pueblo de Sitges se una en la oración por quién ha ejercido tantos años la Jefatura del Estado Español."

Aquell mateix dia era nomenat com nou Cap de l’Estat, Joan Carles I, malgrat que els drets hereditaris com a nou Monarca de les Espanyes i de la Casa Reial eren del seu pare, Joan de Borbó. L’Eco no informaria d’aquella notícia, pel simple fet que la premsa del moment era molt més lenta que ara, i publicar coses d’un dia per l’altre era molt més complicat que ara. No seria fins la setmana següent, que L’Eco dedicaria una part del setmanari a la figura del nou rei, ara més qüestionat que mai per a molts sectors de la societat catalana.

Aquesta és la imatge que es podia veure a la portada de L'Eco d'aquella setmana.

L'Eco de Sitges, 22 de novembre de 1975

Publicat a L'Eco del 23 de novembre de 2012

SE'N PARLAVA un...

14 DE NOVEMBRE 1948

NOU MOSSÈN A SITGES

Sitges estava a punt d’estrenar el nou rector de la parròquia, Mossèn Prats. Aquest havia de substituir a Mossèn Godayol, que havia ocupat aquell lloc durant gairebé 25 anys amb dos períodes, el primer comprés entre el gener de 1924 i i el juliol de 1936, i el segon, un cop acabada la guerra civil, des del gener de 1939 fins aquell novembre. La presa de possessió va ser el diumenge 28 de novembre, i va ocupar el càrrec fins el dia de la seva mort, l’any 1972: “El Excmo. Sr. Obispo de esta Diócesis se ha dignado nombrar Párroco de la Parroquia de los Santos Bartolomé y Tecla al Rdo. Dr. D. Pascual Prats Boira, cuya designación ha sido recibida con general beneplácito por este vecindario (…)Está proximo el día en que ha de dejar nuestra Parroquia el Dr. D. Ramón Godayol Armengou y, por tanto, la fecha en que, en acto íntimo pero emotivo, se le hará entrega del pergamino con que el Ilmo. Ayuntamiento nos honra nombrándole Hijo Adoptivo de Sitges, y del álbum con que los feligreses le hacen patente su afecto al estampar sus firmas en número próximo a 4500.”

UN CAP DE SETMANA ESPORTIU A FINALS DELS 40

La crònica esportiva del cap de setmana anterior ocupava bona part de la darrera pàgina del setmanari, que aleshores en tenia només 4. Una de les principals diferències amb l’actualitat és que durant aquells anys, eren pocs els esports que es practicaven, i no com ara que Sitges pot gaudir de moltes més disciplines esportives. L’altra diferència és que generalment, i sobretot amb el futbol, els diumenges de partit el camp d’Aiguadolç s’omplia fins la bandera. Aleshores, l’únic protagonista futbolístic era la Unión Deportiva Sitges, club que ha arribat ara. Aquells dies no estaven per masses alegries, pel fluix inici de lliga, i pel darrer resultat, amb una derrota dolorosa contra el Mollerussa per 7-0.  En l’apartat basquetbolístic, el Frente de Juventudes de Sitges era l’equip de la vila, uns anys abans de la fundació del CB Sitges, i en el darrer partit va guanyar contra el Condal amb el resultat ara impensable de 21-31. I finalment la crònica esportiva la tancava el ciclisme, aleshores molt popular a nivell local amb el Club Ciclista Suburense. L’anterior cap de setmana el camp de futbol d’Aiguadolç va acollir una competició ciclista amb diferents proves, on va comptar amb la participació del propi CC Suburense i altres equips catalans.

El Camp de futbol d'Aiguadolç durant els anys 40.

L'Eco de Sitges, 14 de novembre de 1948

Publicat a L'Eco del 16 de novembre de 2012

SE'N PARLAVA un...

11 DE NOVEMBRE DE 1894

FESTA MODERNISTA, EL CAU I LA PROCESSÓ DE QUADRES

L’Eco de Sitges d’aquell diumenge es va dedicar, en bona part a la figura de Santiago Rusiñol i a la Festa Modernista que ell mateix va promoure i que s’havia celebrat el diumenge anterior. Un dels fets destacats per part de L’Eco, és que a l’edició de la setmana anterior ja havia dedicat a aquell fet, i tot fer una tirada més llarga que de costum, es van esgotar tots els exemplars.

Molts van ser els atractius de la Tercera Festa Modernista. Primer de tot perquè aquell dia va ser l’escollit per a la inauguració oficial de la casa, estudi, taller, museu... El Cau Ferrat. Aquells edificis de pescadors es convertirien per sempre més en un centre de culte, lloc de trobada d’artistes i amics de Rusiñol, fent d’aquell lloc i la vila de Sitges un punt de referència dins del món de l’art. “Es la tercera vegada que'l Cau Ferrat se reuneix a prop del mar; la tercera vegada que, fugint del soroll de la ciutat, venim a a somniar al peu d'aquesta platja hermosa, a sentir-nos breçar al compas de les onades, a pendre aigua de poesia, malalts qu'estem del mal de prosa qu'avui corre en la nostra terra.” Amb aquestes paraules de Rusiñol va començar el certamen literari d’aquelles Festes.

Però se’ns dubte, la Festa Modernista de 1894 va ser recordada durant molt de temps per un peculiar acte, la processó cívica en honor a dos quadres d’El Greco que mesos abans havia adquirit el propi artista, i que aquell dia van arribar a Sitges. Així ho va descriure L’Eco: Las diversas e importantes personalidades antes reseñadas, junto con muchos y valiosos elementos de esta villa, se hallaban en la estación del ferrocarril a la llegada del tren correo de Barcelona, organizándose en el acto la procesión cívica que debía constituir una de las notas más brillantes de la fiesta; se trataba nada menos que de conducir en triunfo por calles y plazas a dos antiguos lienzos debidos al incomparable Greco representando San Pedro y Santa Magdalena; se quería glorificar al célebre Domenico Theolocópoli, (…) Por las calles del Ferrocarril y de Jesús, plaza del Marqués de Mont-Roig, calle Mayor, plaza de la Constitución, Baluarte y calle de San Juan llegaron los dos lienzos al Cau ferrat colgándose, ante el entusiasmo del selecto acompañamiento, en el sitio de honor que les había sido reservado.

Llibre del certàmen literari de la Tercera Festa Modernista

L'Eco de Sitges, 11 de novembre de 1894
Publicat a L'Eco del 9 de novembre de 2012

SE'N PARLAVA un...

1 DE NOVEMBRE DE 1931

TOTS SANTS

La Festivitat de Tots Sants és sinònim de castanyes i panellets. Actualment aquesta diada, i el Dia dels Difunts, que se celebra l'endemà, 2 de novembre, queden totalment barrejats, però abans no era així. El dia 1, diada de Tots Sants, l'Ofici Solemne a la parròquia, l'activitat frenètica a les pastisseries amb els panellets, la venda de castanyes torrades, els dinars familiars com si fos un diumenge més, i les sessions de tarda de cinema marcaven el tarannà d'aquell dia festiu durant els anys 20 i 30. I l'endemà, dia dels difunts, els vilatans es desplaçaven al cementiri per a dur flors als familiars traspassats. Dues festes completament  diferents que a dia d'avui s'han solapat en un dia.

VISITA INSTITUCIONAL A SITGES

Aquell 1 de novembre, a més, Sitges rebria la visita oficial d'una delegació de Diputats que formaven part de la Subcomissió Parlamentària de Terrorisme que havia actuat durant les darreres setmanes a Barcelona. La visita era institucional, amb l'objectiu de conèixer els llocs més destacats de la vila, per acabar amb un dinar a l'Hotel Terramar. Segons la crònica de la següent setmana, aquella delegació estava formada per la filla de Francesc Macià, l'Alcalde de Barcelona Jaume Aiguader, i Josep Tarradellas, futur president de la Generalitat de Catalunya, entre d'altres. També se sap que aquesta delegació no va arribar a l'hora prevista, i les visites a la Casa de la Vila i a l'Hospital de Sant Joan es van haver de suspendre. Només van poder visitar el Cau Ferrat, i passejar per diferent indrets de la vila. A la tarda la Subcomissió es va desplaçar a Vilanova i la Geltrú.

FI DE LA VAGA DELS TREBALLADORS DE VALLCARCA

Una de les notícies més destacades de L'Eco d'aquella setmana venia de la colònia industrial de Vallcarca. Feia cinc setmanes que els treballadors de la Fabrica de Cementos y Cales Fradera estaven de vaga, i fins aquella última no es va conèixer que s'havia arribat a un acord per acabar amb la vaga. El motiu d'aquesta era que havien fet fora a un número molt elevat de treballadors a causa de la crisi que patia el sector en aquell moment. Després de diverses negociacions, aquell dia es coneixia que 200 treballadors serien admesos de nou, a l'espera de diverses millores per tal que més treballadors acomiadats tornin a recuperar el seu lloc de treball. Sembla ser que després d'aquells successos, la fàbrica i la colònia de Vallcarca van anar recuperant la normalitat.

L'Eco de Sitges, 1 de novembre de 1931

Publicat a L'Eco del 2 de novembre de 2011