SE'N PARLAVA...

Avui fa 80 anys que a Sitges va tocar la Grossa de Nadal. Per aquest motiu, avui publico l'article que va sortir a L'Eco de Sitges recordant aquell fet.

Se'n parlava un 24 de desembre de 1933

LA GROSSA DE NADAL 

Se’ns dubte, la principal notícia d’aquell Nadal de 1933 va ser que a Sitges havia tocat el primer premi de la Grossa. 

L’Eco ho explicava així: “En el sorteo del pasado día 22 de este Diciembre, ha correspondido el primer premio de Quince millones de pesetas al número 7.139, del cual la Administración de esta Villa, a cargo de Doña Filomena Clemente Herraiz viuda de Hulton, cuya señora la tiene instalada en el estanco de can Clara, recibió el 25 de Noviembre diez vigésimos, adquiriéndolos Doña Eulalia Puig viuda de Gimeno y distribuyendo seis de ellos en participaciones de una peseta a la clientela de su tienda de comestibles”. 

 Per aquest motiu  molts sitgetans tenien participacions d’aquest número, i l’alegria es va contagiar per tota la vila, fins i tot a molts d’aquells que no havia jugat amb aquest número. Al llarg d’aquell matí molts sitgetans es van aplegar a la botiga de l’Eulàlia Puig, situada al Carrer Sant Francesc, per a celebrar el primer premi, que va ser rebut com una benedicció, ja que la majoria dels afortunats econòmicament eren molt modestos. A partir de llavors hi va haver autèntica fal·lera per jugar a la loteria, i pel sorteig del Nen, que s’havia de celebrar al cap de dues setmanes es van exhaurir tots els números en només tres dies. 

També cal destacar que fins i tot el següent any pel sorteig de la Grossa, l’Administració de l’estanc de Can Clarà va ser la primera en volum de vendes a tot Catalunya. 

En l’apartat esportiu, aquell dia hi va haver la cursa ciclista que es coneixia com el “Campionat de Sitges”. L’organitzave el Club Ciclista Suburense, una de les principals entitat ciclistes de la nostra vila. L’inici de la cursa estava prevista a les 10 del matí, amb un recorregut de cinquanta quilòmetres, donant tretze voltes en un circuit que recorria el Passeig Marítim, l’Avinguda Sofia, i la Carretera del Vinyet. Finalment després de la cursa, al local de l’Orfeó Sitgetà hi va haver un vermut per als ciclistes participants.

Per aquell Nadal i Sant Esteve, estaven previstos molts actes a les societats, com també la representació dels Pastorets al Patronat, però alguns d’aquells, concretament els balls que s’havien organitzat pel vespre i la nit del dia 25 van ser suspesos a causa de la inesperada mort de Francesc Macià, president de la Generalitat de Catalunya.

L'Eco de Sitges, 24 de desembre de 1933
Publicat a L'Eco e Sitges del 23 de desembre de 2011. 

Retall de L'Eco d'aquell dia.

SE'N PARLAVA

6 DE JUNY DE 1926

Quan Corpus era dijous, Sitges celebrava aquesta festivitat com un dels principals esdeveniments del nostre calendari. Igual que ara, els actes ja començaven a la vigília, amb el repic de campanes, i la cercavila dels gegants, aleshores amb l'única parella que hi havia, els Gegants de la Vila. A més, aquell dia també s'emblanquinaven les cases amb calç. El dijous al matí es celebrava l'Ofici Solemne, on assistien les autoritats locals. Paral·lelament, els carrers quedaven engalanats amb clavells, flor de Sant Joan, ginestes, geranis, enramades, i altres flors aromàtiques, i moltes cases instal·laven un altar amb una imatge religiosa.

El moment culminant de la celebració era la Processó del Santíssim Sagrament. El seguici l'obrien els gegants, i al darrere hi anaven els gonfanons, la creu parroquial, i les banderes gremials amb els seus portants i les llargues fileres d'homes amb un ciri. També participaven els nens de les escoles, com tots els que havien fet la primera comunió. I en l'apartat musical hi va participar la banda del mestre Torrens. Finalment al darrera venia la custodia amb el Santíssim, duta pel rector de la vila, mossèn Ramon Godayol, i tancaven el seguici les autoritats civils. El recorregut d'aquella Processó era el més llarg de totes les que es celebraven al llarg de l'any, i durant moltes dècades no es va modificar. Era ser el següent: S'iniciava al Portal de Santa Caterina, seguint pels carrers Bernat de Fonollar, Sant Joan, Davallada, Barcelona; continuava pel carrer de l'Aigua, Major, Cap de la Vila, Jesús, Francesc Gumà, Sant Isidre, Illa de Cuba, tornava al carrer Jesús, seguia pel Sant Bartomeu, Sant Gaudenci, Sant Francesc, i de nou tornava al Cap de la Vila; seguidament continuava pel carrer Parellades, i a partir del carrer Bonaire tornava de nou cap a l'església pujant o baixant tots els carrers que et porten a "baix a mar"; després de fer un petit tram del Passeig de la Ribera, pujava pel carrer Sant Pere, baixava pel Sant Pau i de nou tornava a la Ribera, per pujar el carrer Carreta, baixar pel carrer Tacó, i finalment pujar pel carrer Nou, i fer l'últim tram del carrer Major per arribar a plaça de l'Ajuntament i al Baluard.

Unes dècades abans, el pintor Artur Mas i Fondevila, va immortalitzar un dels molts moments d'aquella processó sitgetana, una obra d'art que ens ajuda a imaginar-nos com era el Corpus Christi d’abans.

La Processó de Corpus d’Arcadi Mas i Fondevila.

L'Eco de Sitges, 6 de juny de 1926 

Publicat a L'Eco del 8 de juny de 2012

SE'N PARLAVA un...

19 D'ABRIL DE 1931

L'ARRIBADA DE LA "REPÚBLICA CATALANA" A SITGES

Catalunya i l’estat espanyol en conjunt vivien temps de canvis. La proclamació de la República va suposar moments contradictoris quan es va proclamar en el conjunt de l’estat, i quan Francesc Macià, des del balcó de la seu de la Diputació de Barcelona, l’actual Palau de la Generalitat, va proclamar la República Catalana dins d’una federació de Repúbliques Ibèriques, en compliment dels Pactes de Sant Sebastià, cosa que va generar la primera polèmica entre Barcelona i Madrid.

En definitiva moments que L’Eco de Sitges va intentar transmetre als seus lectors, també en clau local, perquè també es van viure canvis polítics al nostre Ajuntament. Aquell 14 d’abril, a les 11 de la nit, els candidats del Bloc d’Esquerres, encapçalats pel Josep Costa i Canal, format per militants d’Esquerra Republicana de Catalunya, i membres socialistes, van entregar el següent document a l’Alcalde en funcions, Josep Planas i Robert: “Barcelona, 14 d'Abril de 1931. En el moment de proclamar l'Estat Català sota el règim de la República Catalana, us saludo amb tota l'ànima i us demano em presteu la vostra col·laboració començant per proclamar la República a la vostra ciutat i preparant-vos a defensar-la quan us cridi. Per la llibertat de Catalunya, per la germanor del altres pobles d'Espanya i la pau internacional, sapigueu fer-vos-en dignes. -El President de la República Catalana, Francesc Macià, rubricat. Per Sitges.”

L’Eco seguia informant sobre els esdeveniments que es van viure en aquells moments a la Casa de la Vila. “Complint la comunicació transcrita, els senyors abans nomenats candidats, han requerit al senyor Alcalde perquè fes entrega del govern de la Vila, fent-se responsables del mateix. Amb aquest motiu el senyor Alcalde, encara que manifestant que directament no ha rebut cap ordre, accedint a les indicacions expressades, fa entrega del càrrec d'Alcalde, aixís com els demés senyors Regidors s'apartan de l'administració del poble, acceptant-la baix la seva responsabilitat els nomenats candidats requirents.” La coalició republicano-socialista, tot i no ser els guanyadors de les eleccions municipals, ja que aquestes les va guanyar la candidatura amb el nom de Reconstrucció Sitgetana, formada per membres de la Lliga Regionalista i Acció Catalana, van acabar ocupant el govern de la vila. Tres dies més tard, el 17 d’abril de 1931, es va constituir oficialment el nou ajuntament, i Josep Costa i Canal va ser el primer alcalde socialista de la història de la nostra vila.

L'Eco de Sitges, 19 d'abril de 1931

Publicat a L'Eco de Sitges del 19 d'abril de 2013

Recomano la lectura del llibre La Democràcia fugaç. Sitges durant la Segona República. 1931-1936 de Ricard Conesa i Sànchez (Imatge de la portada del llibre, amb Francesc Macià al centre, durant una visita a Sitges. Extreta del web de l'Institut d'Estudis Penedesencs).

SE'N PARLAVA un...

12 DE MARÇ DE 1916

L'INCENDI DEL RETIRO

La data de 9 de març de 1916 va ser recordada durant molts anys pel tràgic incendi de les dependències de la Societat Recreativa El Retiro. Aquell incendi va destruir l’edifici del casinet pel complet: En la madrugada del pasado jueves, 9 del corriente mes, el domicilio de la sociedad recreativa cuyo nombre encabeza estas líneas, en menos de dos horas, quedó completamente destruido por un incendio que, apenas advertido al comenzar dicho día, adquirió tan grandes proporciones que en breves instantes todo el edificio apareció envuelto en llamas, haciendo inútiles los auxilios del vecindario que despertó azorado a los disparos de aviso, a los pitos de alarma y a las campanadas de fuego, acudiendo presuroso al frente de las autoridades por si era posible evitar el derrumbamiento de un local que, en el transcurso de sus 45 años de existencia, ha sido testigo de sucesos de todo género, de efemérides venturosas para Sitges, de competencias victoriosas y de fiestas sobresalientes, pudiendo afirmarse que El Retiro va unido, en el lapso de tiempo de su floreciente vida, a todo lo acontecido en la historia de esta nuestra villa.

Probablement, un dels grans interrogants d’aquella tràgica notícia era saber quines van ser les causes d’aquell incendi. Curiosament aquell dia de març era Dimecres de Cendra. Segurament es pot afirmar que va ser un accident, però també van córrer suficients rumors que deien que el foc hauria estat intencionat, cosa que mai s’ha pogut demostrar: Las causas del siniestro son desconocidas por completo, pudiendo afirmarse tan solo que, debido a ser aquella noche de descanso para cuantos tomaron parte en los extraordinarios festejos con que El Retiro celebró el Carnaval, cerróse el domicilio de la sociedad a las veintitrés horas y antes de la una de la madrugada siguiente el edificio estaba consumido sin posibilidad de salvamento.

Aquell incendi, podria haver fet molt de mal a l’entitat, de fet en va fer, però els socis, en un exercici d’unió van saber tirar endavant. Ben aviat van començar les obres de reconstrucció de l’edifici, que van ser confiades a Miquel Utrillo i Morlius. Pel que fa l’aspecte musical, tot i quedar-se sense sala, el Mestre Montserrat va continuar exercint com a director de la banda, es van organitzar les caramelles per la següent pasqua. A finals d’aquell mateix any, les noves dependències de la Societat Recreativa El Retiro ja eren una realitat. 

L'Eco de Sitges, 12 de març de 1916

Publicat a L'Eco de Sitges del 8 de març de 2013

Per conèixer més sobre aquest tema: El Retiro. Cent anys i escaig d'història al compàs dels músics de la societat de Blai Fontanals i Argenter

SE'N PARLAVA un...

16 DE FEBRER DE 1975

EL DARRER CARNAVAL FRANQUISTA

Sitges va celebrar el Carnaval de 1975, segons la crònica de L’Eco, de forma molt animada, i tal i com era costum, les entitats formaven part del centre d’aquesta celebració, i dic part, perquè el Carnaval sitgetà cada cop es vivia més al carrer. Durant els últims cent anys, tant el Prado com El Retiro havien tingut el monopoli d’aquesta celebració, però els temps canviaven, i les noves modes de l’època van fer acabar amb aquells peculiars carnavals a dins de les societats, per buscar altres llocs, com eren els bars i les discoteques, a més del retorn de la permissivitat per a celebrar el Carnaval al carrer, a partir dels anys seixanta. Com bé ens explica el llibre “Cinc mirades al Carnaval de Sitges” en l’apartat de l’època franquista, d’Antoni Sella, les Societats havien perdut el control de la festa: “A principis dels anys setanta, l’aparició d’un Carnaval popular i totalment desvinculat dels dos casinos, trencava una inèrcia que, amb poques excepcions, es mantenia inalterable des de l’últim quart del segle XIX”. Amb la fi del Franquisme, “les  entitat van tornar a recuperar el control organitzatiu i el protagonisme de la festa”, sota un nou model que evolucionaria cap a l’actual.

Però centrem-nos en el Carnaval d’aquell any, tal i com ens ho explica L’Eco: “Han sido muy animados los actos anunciados tanto en el Casino Prado como en la Sociedad Recreativa El Retiro. Domingo, lunes y martes, bien aprovechados para seguir tan ancestral tradición, que tuvo sus épocas resplandecientes. Ambas sociedades celebraron los acostumbrados bailes infantiles en El Retiro el domingo y en el Prado el martes, los dos por la tarde. (…) Hemos de decir también que todas las discotecas de Sitges permanecieron estos días abiertas y en sus pistas coquetonas se agruparon numerosísimas parejas para festejar los días de Carnaval”. L’Eco no ens donava masses detalls del Carnaval de carrer que s’havia imposat, i seguia parlant, en bona part, d’aquell Carnaval d’entitat que a la força havia evolucionat molt durant els últims deu anys.

Pero el miércoles, los socios de ambas entidades se reunieron en sus salones para poner brochede oro a las fiestas, que de modo tan lucido se habían celebrado, con la típica xatonada. A los postres se brindó por la mejor prosperidad y se habló ya de Caramelles. Amb l’arribada de la Quaresma l’activitat no s’aturava i les dues Societats ja convocaven, a través de les pàgines de L’Eco els primers assajos per preparar les cantades pasquals.

L'Eco de Sitges, 16 de febrer de 1975

Publicat a L'Eco del 15 de febrer de 2013

SE'N PARLAVA un...

2 DE FEBRER DE 1913

EL CARNAVAL DE FA 100 ANYS

Fa just 100 anys, el Carnaval va ser més aviat que aquest any. El dia 30 de gener era Dijous Gras. El Carnaval de Sitges era tot un esdeveniment per a les dues societats cabdals de la vila, i com ara, era una de les festes més importants del calendari. Malgrat tot, en aquella època, el Carnaval sitgetà no vivia els millors moments de la seva història, motivat en bona part per la desafecció de la gent. Tal i com explica el llibre Cinc mirades al Carnaval de Sitges. Segles XV-XX, la situació financera de l’estat, juntament amb factors més concrets, van fer que els Carnavals d’aquells anys passessin sense pena ni glòria.

Tal i com era costum, les edicions dels periòdics locals, com L’Eco i el Baluart, no farien un gran ressó del Carnaval d’aquell any, tot i que les dues publicacions feien conèixer els principals actes. Us deixem un petit fragment de la crònica de L’Eco d’aquell dia: “Este año el Carnaval coincide con la fiesta de las candelas, cosa que no recordamos haya acontecido hace años, lo cual significa que la temporada carnavalesca se ha anticipado, siendo en corto número los bailes de máscaras; no obstante, bien podemos decir que los únicos de la temporada fueron los dados el anterior jueves lardero en las sociedades de recreo, a cuyos salones acudieron varios caprichosos trajes”. Els Carnavals d’aquells anys acostumaven a tenir un patró molt semblant, on els dies més importants eren el Diumenge i el Dimarts, amb els balls als Salons de les entitats, i les comparses pels carrers de la vila.

Durant aquells anys, però, els infants començarien a tenir molt més protagonisme durant les dates carnavalesques, com va ser el cas de l’any anterior, el 1912, quan el Casino Prado, va organitzar el primer Ball Infantil. El dia triat va ser el Dilluns de Carnaval, i aquella iniciativa va tenir tant d’èxit, que fins i tot va sorprendre als propis organitzadors, fent que aquell mateix 1913 es tornés a repetir la iniciativa. Aquell èxit va arrossegar a la Societat Recreativa El Retiro que també organitzés un ball infantil, tal i com anunciava L’Eco: Día 3 de febrero—A las 5 de la tarde, tendrá lugar un gran baile infantil de trajes. Terminado el programa de bailables, la Compañía Retirista pondrá en escena la zarzuela en un acto Nit de trons, letra de J. Banaprés y música E. Morera.

Actes del Carnaval del Casino Prado 

(Publicat al Baluart de Sitges, el 2 de febrer de 1913)

L'Eco de Sitges, 2 de febrer de 1913

Publicat a L'Eco de l'1 de febrer de 2013

SE'N PARLAVA un...

24 DE GENER DE 1909

MEMÒRIA HISTÒRICA I SANT SEBASTIÀ

Josep Soler i Cartró, fundador i primer director de L’Eco de Sitges, va ser l’autor, entre els anys 1908 i 1915, d’una columna sota el títol “Costums Perdudes” on relatava les seves vivències i el Sitges dels seus predecessors. Amb aquests articles va deixar un tresor de memòria històrica d’una importància tan gran que en algun dels seus articles es relaten fets que aquest cap de setmana recordarem. Aquell dia, a la seva columna va dedicar una part del seu article a la història de la construcció de l’ermita de Sant Sebastià que coneixem ara, i com es va celebrar la seva inauguració:

L’antiga ermita de Sant Sebastià era abans més petita, la construcció de l’actual la recordo perfectament. Varen començar-se les obres l’any 1857, sota la direcció (…) de don Josep Cros, i es realitzaren molt lentament per la manca de recursos, portant-se al terme després d’uns quants anys gràcies a la iniciativa i abnegació dels reverends don Joan Llopis i don Manuel Sans; restauració que quedà del tot llesta l’any 1861 en què fou beneïda pel senyor rector don Anton Claramunt el dia 23 d’agost, vigília de Festa Major, i l’endemà d’aquesta, o sia el dia 25, a la tarda, hi fou portada la imatge de Sant Sebastià en lluïda "professó", que recorregué els principals carrers de la vila, engalanant els veïns els respectius balcons cobrellits; més els habitants del blanquíssim carrer de Sant Sebastià s’hi distingiren d’allò més, ja que tot ell estava guarnit d’arcades de boix, garlandes de papers de colors, banderes i domassos per balcons i finestres. Assistiren a dita festa religiosa nombrosos veïns amb atxa, dues músiques, molts nens i nenes vestits d’àngels i altres emblemes de sants i santes amb paneretes de flors i atributs religiosos, sense marcar-hi l’Apostolat organitzat pel pare Joan del Vinyet, tot cantant un cor religiós sota la seva direcció; es cantaren els goigs amb orquestra a l’arribada a l’ermita, entre els espetecs de les carretilles del ball de diables, els xiscles de les gralles del ball de bastons, i les "mancha-burregas" o gaita dels cercolets que, junt amb les cabrioles dels respectius balls, músiques i el castell de focs artificials que s’hi disparà, era un efecte indescriptible, festassa que recordo perfectament, perquè són d’aquelles coses que la jovenalla, que la recordança perdura per tota la vida.

Aquest diumenge rememorarem aquella efemèride, amb tots els balls i entremesos del nostre seguici festiu actual, igual que ho van fer els nostres avantpassats fa poc més de 150 anys.

Imatge extreta del blog Sitges Platja d'Or

L'Eco de Sitges, 24 de gener de 1909

Publicat a L'Eco del 18 de gener de 2013

SE'N PARLAVA un...

4 DE GENER DE 1970

1970

Sitges va celebrar com cal l’arribada de l’any 1970. Les dues entitats sitgetanes, el Prado i El Retiro, es vestien de gala per acomiadar l’any, amb unes festes multitudinàries que esdevenien el dia central dels balls a les entitats. Antigament el ball del dia de Nadal era el més important de totes les festes, però després de la guerra civil, la tendència va anar canviant i poc a poc el Ball de Cap d’Any va anar guanyant importància. Tot i les multitudinàries revetlles a les entitats, molts restaurants de la vila oferien menús especials per aquell dia, alguns amb festa inclosa, dels quals destaquen establiments que, a dia d’avui, encara perduren, o d’altres que van ser molt coneguts i populars, que van tancar les portes.

Un cop passat l’arribada de l’any nou, el principal esdeveniment d’aquells darrers dies de les festes nadalenques era l’arribada dels Reis Mags d’Orient a Sitges. Com ja era costum, els vilatans, i sobretot els més petits de la casa, esperaven impacients la cavalcada del dia 5 de gener per a poder donar la carta als propis reis o al Carter Reial. L’Eco de Sitges d’aquella setmana ens ho explicava d’aquesta manera: “Motivo de alegría y emoción lo constituirá para nuestros pequeños la Cabalgata de SS. MM. los Reyes Magos de Oriente, que llegarán mañana al atardecer a nuestra villa. Sitges se prepara para recibirlos dignamente, como se merecen. Después de descansar unos momentos en el Hospital, emprenderán el recorrido por las céntricas calles: Salida del Hospital, Rafael Llopart, Jesús, Cap de la Vila, Parelladas, plaza España, Espalter, San Francisco, Cap de la Vila, Mayor y Plaza del General Mola. Serán recibidos en las Casas Consistoriales de donde tendrá lugar una recepción. Mientras el Cartero Real, recogerá las últimas cartas.”

Molts encara recordaran “Quarto de Reixa” del número 62 del carrer Jesús. L’Eco d’aquella setmana dedicava una petita nota al diorama que des del carrer es podia veure, i que era de l’admiració de molta gent: “En las pasadas Navidades nos fue grato admirar el monumental diorama que en el "quarto de reixa" de su domicilio de la calle de Jesús, número 62, ha instalado el entusiasta sitgetán, don Jairne Sabater Barberán, un delicioso Nacimiento, con múltiples detalles evocadores de la efeméride navideña realizado por el Señor Sabater con su peculiar y conocida maestria. Siguiendo la tradición, este Belén estará expuesto hasta la Candelaria”,

L'Eco de Sitges, 4 de gener de 1970

Publicat a L'Eco del 4 de gener de 2012