divendres, 18 de gener del 2013

SE'N PARLAVA un...


24 DE GENER DE 1909


MEMÒRIA HISTÒRICA I SANT SEBASTIÀ
Josep Soler i Cartró, fundador i primer director de L’Eco de Sitges, va ser l’autor, entre els anys 1908 i 1915, d’una columna sota el títol “Costums Perdudes” on relatava les seves vivències i el Sitges dels seus predecessors. Amb aquests articles va deixar un tresor de memòria històrica d’una importància tan gran que en algun dels seus articles es relaten fets que aquest cap de setmana recordarem. Aquell dia, a la seva columna va dedicar una part del seu article a la història de la construcció de l’ermita de Sant Sebastià que coneixem ara, i com es va celebrar la seva inauguració:

L’antiga ermita de Sant Sebastià era abans més petita, la construcció de l’actual la recordo perfectament. Varen començar-se les obres l’any 1857, sota la direcció (…) de don Josep Cros, i es realitzaren molt lentament per la manca de recursos, portant-se al terme després d’uns quants anys gràcies a la iniciativa i abnegació dels reverends don Joan Llopis i don Manuel Sans; restauració que quedà del tot llesta l’any 1861 en què fou beneïda pel senyor rector don Anton Claramunt el dia 23 d’agost, vigília de Festa Major, i l’endemà d’aquesta, o sia el dia 25, a la tarda, hi fou portada la imatge de Sant Sebastià en lluïda "professó", que recorregué els principals carrers de la vila, engalanant els veïns els respectius balcons cobrellits; més els habitants del blanquíssim carrer de Sant Sebastià s’hi distingiren d’allò més, ja que tot ell estava guarnit d’arcades de boix, garlandes de papers de colors, banderes i domassos per balcons i finestres. Assistiren a dita festa religiosa nombrosos veïns amb atxa, dues músiques, molts nens i nenes vestits d’àngels i altres emblemes de sants i santes amb paneretes de flors i atributs religiosos, sense marcar-hi l’Apostolat organitzat pel pare Joan del Vinyet, tot cantant un cor religiós sota la seva direcció; es cantaren els goigs amb orquestra a l’arribada a l’ermita, entre els espetecs de les carretilles del ball de diables, els xiscles de les gralles del ball de bastons, i les "mancha-burregas" o gaita dels cercolets que, junt amb les cabrioles dels respectius balls, músiques i el castell de focs artificials que s’hi disparà, era un efecte indescriptible, festassa que recordo perfectament, perquè són d’aquelles coses que la jovenalla, que la recordança perdura per tota la vida.

Aquest diumenge rememorarem aquella efemèride, amb tots els balls i entremesos del nostre seguici festiu actual, igual que ho van fer els nostres avantpassats fa poc més de 150 anys.

Imatge extreta del blog Sitges Platja d'Or


L'Eco de Sitges, 24 de gener de 1909
Publicat a L'Eco del 18 de gener de 2013

dissabte, 5 de gener del 2013

SE'N PARLAVA un...


4 DE GENER DE 1970


1970
Sitges va celebrar com cal l’arribada de l’any 1970. Les dues entitats sitgetanes, el Prado i El Retiro, es vestien de gala per acomiadar l’any, amb unes festes multitudinàries que esdevenien el dia central dels balls a les entitats. Antigament el ball del dia de Nadal era el més important de totes les festes, però després de la guerra civil, la tendència va anar canviant i poc a poc el Ball de Cap d’Any va anar guanyant importància. Tot i les multitudinàries revetlles a les entitats, molts restaurants de la vila oferien menús especials per aquell dia, alguns amb festa inclosa, dels quals destaquen establiments que, a dia d’avui, encara perduren, o d’altres que van ser molt coneguts i populars, que van tancar les portes.

Un cop passat l’arribada de l’any nou, el principal esdeveniment d’aquells darrers dies de les festes nadalenques era l’arribada dels Reis Mags d’Orient a Sitges. Com ja era costum, els vilatans, i sobretot els més petits de la casa, esperaven impacients la cavalcada del dia 5 de gener per a poder donar la carta als propis reis o al Carter Reial. L’Eco de Sitges d’aquella setmana ens ho explicava d’aquesta manera: “Motivo de alegría y emoción lo constituirá para nuestros pequeños la Cabalgata de SS. MM. los Reyes Magos de Oriente, que llegarán mañana al atardecer a nuestra villa. Sitges se prepara para recibirlos dignamente, como se merecen. Después de descansar unos momentos en el Hospital, emprenderán el recorrido por las céntricas calles: Salida del Hospital, Rafael Llopart, Jesús, Cap de la Vila, Parelladas, plaza España, Espalter, San Francisco, Cap de la Vila, Mayor y Plaza del General Mola. Serán recibidos en las Casas Consistoriales de donde tendrá lugar una recepción. Mientras el Cartero Real, recogerá las últimas cartas.”

Molts encara recordaran “Quarto de Reixa” del número 62 del carrer Jesús. L’Eco d’aquella setmana dedicava una petita nota al diorama que des del carrer es podia veure, i que era de l’admiració de molta gent: “En las pasadas Navidades nos fue grato admirar el monumental diorama que en el "quarto de reixa" de su domicilio de la calle de Jesús, número 62, ha instalado el entusiasta sitgetán, don Jairne Sabater Barberán, un delicioso Nacimiento, con múltiples detalles evocadores de la efeméride navideña realizado por el Señor Sabater con su peculiar y conocida maestria. Siguiendo la tradición, este Belén estará expuesto hasta la Candelaria”,

L'Eco de Sitges, 4 de gener de 1970
Publicat a L'Eco del 4 de gener de 2012