26 DE SETEMBRE DE 1948
ELS INICIS DE LA RECUPERACIÓ DE LA FESTA MAJOR PETITA
Podem afirmar que durant la primera meitat del segle XX la
Festivitat de Santa Tecla s’havia perdut. A finals del segle XIX la festa, que
en altres temps havia estat gairebé una còpia de la Festa Major de Sant
Bartomeu traslladada un mes després, havia anat perdent actes fins al punt que
a partir dels anys 20 l’únic acte que se celebrava era l’Ofici, el mateix dia
de la patrona. Passat la Guerra Civil, concretament el 1940 hi va haver un
primer intent de recuperar els actes tradicionals amb un programa festiu amb
semblances al de Sant Bartomeu, però no va tenir continuïtat. Finalment, l’any
1948 es va tornar a recuperar, ara sí fins els nostres dies. Un dels principals
protagonistes d’aquesta recuperació, va ser Samuel Barrachina, que durant
aquells anys va tenir un paper molt destacat en la millora i recuperació de
certs aspectes de les festes locals.
La crònica de L’Eco d’aquell dia començava de la millor
manera possible, afirmant que la iniciativa de recuperar la festivitat havia estat
molt aplaudida pels sitgetans, i ja anomenava la festa tal i com nosaltres la
coneixem: “La
iniciativa de resurgir hogaño la celebración de esta fiesta que antiguamente
nuestros abuelos llamaban la Festa Major Petita, ha sido bien acogida
y aplaudida por el vecindario”. Els grallers van
despertar el veïnat amb un passacarrer, i a mig matí els balls populars que
eren els següents: els Gegants de
la Vila, els Capgrossos i el Ball de Bastons, van acompanyar a les
autoritats a Ofici, i posteriorment van fer la Sortida d’Ofici i una ballada al
Cap de la Vila. De sardanes tampoc en van faltar, amb una audició a la tarda,
al carrer Parellades, a càrrec de la Cobla Emporium.
Finalment
i per cloure els actes tradicionals de la recuperada Santa Tecla, es va celebrar
la Processó en honor a la Patrona, on a més dels balls esmentats s’hi va afegir
el Ball de Diables i la banda del Mestre Torrens. El repic de campanes i el
llançament de morterets van ser una constant durant tota la processó, i fins i tot, va ploure, cosa que va fer que la processó retornés abans a la parròquia.
Els balls al Prado i al Retiro van culminar una festivitat que, tot i només
celebrar-se el dia 23, va fer que s’anés recuperant i afegint actes
per arribar a l’estructura actual.
L'Eco de Sitges, 26 de setembre de 1901
Publicat a L'Eco del 21 de setembre de 2012
L'Eco de Sitges, 26 de setembre de 1901
Publicat a L'Eco del 21 de setembre de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada