1 DE NOVEMBRE DE 1931
TOTS SANTS
La
Festivitat de Tots Sants és sinònim de castanyes i panellets. Actualment
aquesta diada, i el Dia dels Difunts, que se celebra l'endemà, 2 de novembre,
queden totalment barrejats, però abans no era així. El dia 1, diada de Tots
Sants, l'Ofici Solemne a la parròquia, l'activitat frenètica a les pastisseries
amb els panellets, la venda de castanyes torrades, els dinars familiars com si
fos un diumenge més, i les sessions de tarda de cinema marcaven el tarannà
d'aquell dia festiu durant els anys 20 i 30. I l'endemà, dia dels difunts, els
vilatans es desplaçaven al cementiri per a dur flors als familiars traspassats.
Dues festes completament diferents
que a dia d'avui s'han solapat en un dia.
VISITA INSTITUCIONAL A SITGES
Aquell 1 de
novembre, a més, Sitges rebria la visita oficial d'una delegació de Diputats
que formaven part de la Subcomissió Parlamentària de Terrorisme que havia
actuat durant les darreres setmanes a Barcelona. La visita era institucional,
amb l'objectiu de conèixer els llocs més destacats de la vila, per acabar amb
un dinar a l'Hotel Terramar. Segons la crònica de la següent setmana, aquella
delegació estava formada per la filla de Francesc Macià, l'Alcalde de Barcelona
Jaume Aiguader, i Josep Tarradellas, futur president de la Generalitat de Catalunya,
entre d'altres. També se sap que aquesta delegació no va arribar a l'hora
prevista, i les visites a la Casa de la Vila i a l'Hospital de Sant Joan es van
haver de suspendre. Només van poder visitar el Cau Ferrat, i passejar per
diferent indrets de la vila. A la tarda la Subcomissió es va desplaçar a
Vilanova i la Geltrú.
FI DE LA VAGA DELS TREBALLADORS DE VALLCARCA
Una de les
notícies més destacades de L'Eco d'aquella setmana venia de la colònia
industrial de Vallcarca. Feia cinc setmanes que els treballadors de la Fabrica de Cementos y Cales Fradera
estaven de vaga, i fins aquella última no es va conèixer que s'havia arribat a
un acord per acabar amb la vaga. El motiu d'aquesta era que havien fet fora a
un número molt elevat de treballadors a causa de la crisi que patia el sector
en aquell moment. Després de diverses negociacions, aquell dia es coneixia que
200 treballadors serien admesos de nou, a l'espera de diverses millores per tal
que més treballadors acomiadats tornin a recuperar el seu lloc de treball.
Sembla ser que després d'aquells successos, la fàbrica i la colònia de
Vallcarca van anar recuperant la normalitat.
L'Eco de Sitges, 1 de novembre de 1931
Publicat a L'Eco del 2 de novembre de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada