SE'N PARLAVA un...

23 D'OCTUBRE DE 1960

EL "GRUPO ESCOLAR", L'ACTUAL CEIP ESTEVE BARRACHINA

La Inauguració del “Grupo Escolar” va ser, sens dubte, l’esdeveniment més destacat d’aquell mes d’octubre sitgetà. “El Grupo Escolar de Sitges” era el nom pel qual es va conèixer la primera escola pública que va tenir un emplaçament definitiu, al mateix lloc on fins a dia d’avui hi ha el CEIP Esteve Barrachina, al carrer Rafael Llopart. La creació d’aquesta escola es va projectar l’any 1932 sota l’alcaldia de Josep Costa, quan es van comprar els terrenys on s’havia de situar les instal·lacions, però l’inici de la guerra i la situació econòmica de la postguerra, van fer impossible la realització d’aquell centre públic. No va ser fins l’any 1957 quan, de nou, es va recuperar el projecte, amb l’inici de les obres de construcció de l’edifici.

Sitges ha comptat amb escola pública des del segle XIX, però mai va tenir un emplaçament fix. Cap a les acaballes del mateix segle, aquesta estava situada al carrer d’en Bosch. Amb la construcció del Mercat, les aules es van traslladar al Teatre Vell, situat al carrer Sant Gaudenci, i després al carrer Sant Bartomeu. Ja entrat al segle XX, i durant molts anys, les coneguda “Escola de la Vila”, o també durant molts anys les “Escoles Nacionals”, es van situar al final del carrer Jesús, però durant la Segona República Espanyola, aquestes també es van situar a l’antic local de La Palma, al carrer Santiago Rusiñol, i durant la guerra civil, es van instal·lar a la Casa Vidal i Quadras, al Patronat d’ASC, i al carrer Illa de Cuba. Després de la guerra, van tornar a instal·lar al carrer Jesús, fins a la inauguració de l’escola actual.

El dilluns 24 d’octubre de 1960 Sitges va veure assolit l’objectiu de tenir una escola pública en unes instal·lacions equipades i pensades exclusivament per a l’ensenyament i l’educació. La inauguració va comptar amb el següent programa d’actes: A les 16.00 a l’Ajuntament hi hauria la rebuda del “Ministro de Educación Nacional, Excmo. Sr. D. Jesús Rubio García-Mina” vingut expressament per l’acte. Seguidament la comitiva amb les diferents autoritats es traslladarien al “Grupo Escolar” perquè mossèn Joaquim Prats beneís el nou centre escolar i així quedés inaugurat de forma oficial. Finalment hi hauria una mostra folklòrica amb la representació del Ball de Diables i el Ball de Bastons per part dels alumnes de la nova escola, i un berenar per a tots els nens matriculats.

L'Eco de Sitges, 23 d'octubre de 1960

Publicat a l'Eco del 19 d'octubre de 2012

SE'N PARLAVA un...

10 D'OCTUBRE DE 1954

"DÍA DE LA RAZA"

El dia de la Hispanitat era un dels dies que Sitges, igual que a la resta de l’estat, era festa obligada. L’Eco ho destacava, primer de tot, com la festivitat de tota Espanya, en commemoració del dia de la Verge del Pilar. A més, aquell dia també es celebrava el patronatge de la Guàrdia Civil: “También celebra en este día su patronímica el benemérito Cuerpo de la Guardia Civil. Por lo que la 4a Compañía destacada en nuestra Villa va a festejar la españolísima jornada con una Misa, que se rezará en nuestra Iglesia Parroquial a las 9 de la mañana, y a la que asistirán todas las autoridades locales”.

L'ENCANT DE SITGES AL NO-DO

El NO-DO volia ensenyar a tot l’Estat Espanyol imatges de Sitges. “La próxima semana se estrenará en todas las pantallas de España el noticiario documental: Imágenes n. 509, titulado «El encanto de Sitges» y con el subtítulo «El Cau Ferrat y Rusiñol». Sabemos que algunos directivos de Fomento del Turismo han gustado las primicias de esta cinta que capta las bellezas de nuestra Villa, y todos coinciden en su alto valor fílmico. No dudamos que nuestros empresarios harán lo posible para que prontamente podamos nosotros recrearnos con «El encanto de Sitges».” A més d’ensenyar imatges de la nostra vila, també es volia ensenyar una de les joies del nostre partrimomi, el Cau Ferrat, casa i museu de l’artista polifacètic, i recordat de nou, Santiago Rusiñol, que durant molts anys va convertir casa seva en una parada obligada per a tota aquella gent que volia conèixer les seves obres i col·leccions. Sens dubte, Sitges era un poble prou important a l’hora de parlar d’art i cultura.

ALS CAÇADORS SITGETANS

Per molts, la data del 12 d’octubre significava l’inici de la campanya de caça, tot i que pel que sembla alguns havien començat aquesta activitat unes setmanes abans. “No siempre da el resultado apetecido, pero algunas veces, como el jueves 31 de Septiembre (alguns caçadors de Sitges) dieron muerte a 22 conejos. Los entendidos en la cinegética y conocedores de la evolución de la misma en nuestra Villa, aseguran que se ha batido el record local de la caza del conejo.” Avui aquesta pràctica cada cop va més a la baixa, però en el record queden tots aquells que –amb escopeta, gossos, o també amb fures– sortien a caçar. Els conills eren la presa més recorrent dels caçadors de la zona.

L'Eco de Sitges, 10 d'octubre de 1954

Publicat a L'Eco de l'11 d'octubre de 2012

SE'N PARLAVA un...

8 D'OCTUBRE DE 1977

A SANTIAGO RUSIÑOL

L’Eco d’aquella setmana anunciava a la portada la inauguració de l’Estàtua dedicada a Santiago Rusiñol situada a la platja de Sant Sebastià. Molts dels articles publicats al setmanari es van dedicar a l’artista polifacètic, dels quals en destaquem un. Sota el títol  de “Sitgetans!” i signat per l’alcalde d’aleshores, Vicenç Ibáñez i Olivella feia una crida a tots els vilatans a assistir a aquell acte d’homenatge, un dels molts que s’han celebrat a Sitges:

“Al migdia d'avui, 9 d'octubre, s'inaugurarà al Port d'en Alegre, a la platja de Sant Sebastià, el monument llarg temps projectat a Santiago Rusiñol. Tot Sitges li devia aquest suprem homenatge i tot Sitges ha de sentir-se satisfet de veure'l acomplert. Penseu-hi bé, sitgetans; sense la providencial vinguda i assentament artístic de Santiago Rusiñol a Sitges, la vila, pel seu devenir natural, hauria pogut créixer i fer-se materialment el que avui és; però sense suc ni bruc, sense l'especial significat d'art i de cultura, que per la presència i l’obra de Rusiñol a Sitges en un moment donat de la nostra història, avui té la nostra vila entre les ciutats, viles i pobles de Catalunya i del món. Per Santiago Rusiñol i per la seva obra aquí –el Cau i les seves seqüències– per aquest significat artístic i cultural de Sitges que a tots nosaltres sitgetans, honora i dignifica, tots li devem perpetual agraïment; l'agraïment que el monument, manifestarà des d'ara i confirmarà la presència de tot un poble al seu entorn avui migdia, i l'ovació unànime, clamorós, en descórrer el drap que amagarà de bon començament el bronze d'Ortiz. Que no hi manqui ningú! Que ressoni per tot Sitges l'aclamació més sentida de tots al Port d'en Alegre, d'aquest particular diumenge d'octubre de 1977. Amunt els cors, sitgetans! Per Santiago Rusiñol i el bell semblant de Sitges, amunt!”

Els Castellers de Sitges amb la colla de grallers d'en Guillermo Alemany, el dia de la inauguració del Monument a Santiago Rusiñol. (9 d'octubre de 1977)

LLEIS REPUBLICANES EN PLENA TRANSICIÓ

A nivell nacional, L’Eco, igual que en aquests temps, parlava dels esdeveniments polítics més importants, com el que us explicaré ara, i que en aquell moment tenia a tot el país pendent. El 29 de setembre de 1977 Adolfo Suárez havia derogat la llei franquista de 1938 que havia abolit les institucions catalanes, restablint provisionalment la Generalitat de Catalunya. Per tant, de forma provisional s’aplicava la legalitat republicana de 1931, en un període de Transició que mirava d’esquivar com fos el mot “República”. Dies abans, Barcelona havia viscut la manifestació més multitudinària de la seva història fins aleshores, recordada pel milió de participants, sota el lema Llibertat, Amnistia, Estatut d'Autonomia. L’Eco transmetia l’alegria del poble català per la gran notícia d’aquell moment, a l’espera del retorn del President de la Generalitat a l’exili, Josep Tarradellas.

L'Eco de Sitges, 8 d'octubre de 1977
Publicat a L'Eco del 5 d'octubre de 2012

SE'N PARLAVA un...

27 DE SETEMBRE DE 1980

LA PRIMERA MATINAL INFANTIL

La Santa Tecla de 1980 és recordada per diferents aspectes, però sobretot per la celebració de la primera Matinal Infantil de la història, i possiblement també fos la primera cercavila del Penedès i el Camp de Tarragona integrada exclusivament per nens. El primer recorregut d’aquella cercavila va ser el següent: Plaça de l’Ajuntament, Major, Cap de la Vila, Jesús, Illa de Cuba, Sant Gaudenci, Sant Francesc, Cap de la Vila, Parellades, Bonaire, passeig de la Ribera, Nou, Major i plaça de l’Ajuntament. Un dels altres fets destacats d’aquella Santa Tecla va ser l’aparició de la primera colla de Ball de Bastons integrada de forma exclusiva per dones, l’actual Colla Noies.

Un fet que fins a dia d'avui encara és motiu de debat i a vegades també polèmic, és si s’ha de permetre obrir els comerços de la vila durant els dies festius. A L’Eco de l'anterior setmana, l’Ajuntament informava que tots els comerços haurien de tancar el dimarts 23, però a l’hora de la veritat així no va ser. En una carta signada pel Regidor de Festes del moment, Salvador Mirabent i Paretas, sota el títol “Un gremi aiguafestes i una nota de l’Ajuntament anul·lada” denunciava que molts establiments finalment havien obert, i creia que aquest fet deslluïa la Festa Major Petita.

ELS CASTELLERS DE SITGES A TARRAGONA

Igual que aquest any amb la nostra colla local, els Castellers de Sitges, actuava aquell diumenge a la Plaça de Braus de Tarragona, al Concurs de Castells. La diferència entre abans i ara, és que els de la camisa blava no només actuaven amb les millors colles del món casteller, sinó que fins i tot s’havien guanyat el dret a fer castells en solitari durant el concurs, igual que la Vella i la Joves de Valls, els Castellers de Vilafranca, o els Nens del Vendrell, aleshores les millors colles del panorama casteller. L’altre diferència era que el sostre casteller d’aleshores era el 5 de 8, que encara no s'havia descarregat, i per una colla que feia castells de la gamma alta de set, i que volia fer el pas als castells de vuit pisos, en aquella època se la considerava molt a prop de les principals colles. Aquell dia els sitgetans no van assolir els èxits esperats, i van quedar setens, per darrere de les esmentades colles, els Bordegassos de Vilanova i els Castellers de Barcelona. Van descarregar el 4 de 7 amb l’agulla, el 5 de 7, només van carregar la torre de 7, i van ensopegar en l’intent de 3 de 8. Aquell concurs el va guanyar la Colla Joves dels Xiquets Valls.

5 de 7 dels Castellers de Sitges. Concurs de Tarragona, l'any 1978

L'Eco de Sitges, 27 de setembre de 1980

Publicat a l'Eco del 28 de setembre de 2012