El Llegat de la Processó de Setmana Santa

Aquesta setmana torno a les pàgines de L'Eco, per parlar de la Processó de Setmana Santa i els seus passos: 

La Setmana Santa, tal i com s’entén des del calendari litúrgic cristià, és religiositat, i en els moments que vivim és sobretot tradició. Des de Diumenge de Rams fins Dilluns de Pasqua, els sitgetans acostumen a desenvolupar diferents rituals, hi ho fan convivint amb un turisme que durant aquesta setmana omple la vila. De tots els actes de la Setmana Santa, segurament el més vistós de tots és la Processó del Divendres Sant, que precisament coincideix amb un dels dies de més afluència de visitants.
 

La “professó”, com encara l’anomenen molts, és el moment idoni per poder admirar els diferents passos o misteris de la vila. Exposats prèviament a la parròquia, al Palau del Rei Moro, i a la Confraria de Pescadors, i trets per les diferents associacions, confraries, i congregacions, formen part d’un patrimoni material i immaterial, a vegades poc valorat, no només pels forasters, sinó també pels mateixos sitgetans, un llegat que en moltes altres viles i ciutats ha anat desapareixent, o ha quedat arraconat a l’interior de les esglésies.

La Processó actual prové de la tradició de les dues processons que se celebraven a Sitges fins l’any 1974: la Processó dels Misteris, amb presència exclusiva dels homes, que sortia el Dijous, i des de finals de la dècada dels 50 el Dimecres Sant; i la Processó de la Dolorosa, que sortia el Divendres Sant i es coneixia popularment com la Processó de les Dones. A partir del 1975 només se celebraria una única Processó, que ha arribat fins als nostres dies. I és que amb el Concili del Vaticà II i amb l’agonia del franquisme, la Processó de Setmana Santa podria haver desaparegut. Entre la dècada dels 60 i la Transició, es van reduir els recorreguts, se li van afegir rodes als passos, els encaputxats deixarien d’anar amb els singulars “cucurutxos”, la presència masculina es veuria molt reduïda, o alguns passos quedarien en desús. Però a finals dels anys 80 i principis dels 90, hi va haver una recuperació que l’ha mantingut fins l’actualitat.

La Processó actual està formada per vuit passos o misteris de la passió i mort de Jesucrist, que surten pels carrers més cèntrics de la vila a partir de les 10 de la nit. Tots es van construir després de la Guerra Civil, perquè durant el conflicte bèl·lic els passos antics van ser destruits, cremats o llençats al mar. Entre els diferents escultors de renom, com Manel Muns o Margarida Sans Jordi, també hi trobem Pere Jou, que durant els anys 40, en plena maduresa artística, va crear el Sant Crist, la Mare de Déu dels Dolors, i la Mare de Déu de la Pietat. Els passos desfilen acompanyats pels membres de la seva associació, amb els administradors, els diferents elements característics de cada agrupació i acompanyats de feligresos. Entre la comitiva, cal destacar el cos de portants dels misteris, la majoria vestits amb vesta i capa de colors diferents segons el pas que acompanyin, una tendència més pròpiament andalusa que no pas catalana, ja que la tradició d’aquí era vestir de negre.

El primer misteri, i que per tant obre la Processó, és la Vera Creu. Seguidament ve el Pas de l’Assotament de Jesús, actualment administrat per l’església de Sant Joan. Aquest se’l coneix com el “Pas del Patronat”, ja que durant els anys seixanta s’exposava a la seu de la desapareguda entitat. I és que antigament tots els passos s’exhibien, a partir de Dimarts o Dimecres Sant, en diferents indrets de la vila, ja sigui a la casa dels administradors de torn, o en cases amb suficient lloc per a ser exposats, sempre amb una rica decoració, i davant l’admiració dels sitgetans. Després de l’Assotament, arriba l’Ecce Homo, un dels misteris més típics de la vila. És dels primers passos documentats, a més de ser dels primers en sortir després de la Guerra Civil, i actualment segueix sent administrat per una confraria pròpia. Durant els anys seixanta va mantenir certa rivalitat amb el següent pas; el de Jesús en el Carrer de l’Amargura, ja que es disputaven qui era capaç de reunir més nombre de feligresos i sortir a la Processó amb més lluïment. Aquest és un dels misteris més recents, i va ser construït per iniciativa de l’Associació d’Antics Alumnes dels Escolapis. Tot seguit arriba el Sant Crist, que, igual que la Vera Creu, és portat per una sola persona. La seva dificultat a l’hora de traginar-lo, l’ha fet més popular, i és que durant moltes èpoques eren els geganters, entre d’altres, qui s’encarregaven de treure’l al carrer. Actualment també participa en el Via Crucis del Divendres Sant pel matí, que surt de l’ermita de Sant Sebastià fins a l’Església Parroquial. Després és el torn de la Mare de Déu de la Pietat, coneguda com la “Mare de Déu dels Mariners”, sobrenom que s’ha guanyat pel fet que siguin els pescadors, patrons i mariners de la vila qui històricament n’hagin tingut cura. Posteriorment arriba el Sant Sepulcre, que també forma part del grup de passos més antics de la vila, i segurament molts encara recordaran quan era custodiat pels agents de la Guàrdia Civil. Després de caure en desús, va ser recuperat per l’Agrupació de Balls Populars de Sitges, qui actualment s’encarrega de la seva exposició. I finalment la Processó Sitgetana la tanca la Mare de Déu dels Dolors, el misteri que ha tingut més devoció entre les sitgetanes i els sitgetans. La seva congregació, actualment activa, està documentada des de finals del segle XVII, i sens dubte és el pas que al llarg dels anys ha comportat més creences i supersticions entre els sitgetans, sent per a molts el pas més típic de la processó sitgetana.

Una visió popular dels Passos

Els passos de Setmana Santa formen part de l’imaginari col·lectiu de la nostra vila, i sempre han sigut coneguts amb sobrenoms que els han fet més populars. Per a molta gent és més fàcil identificar-los d’aquesta manera, que no pas amb els noms autèntics: Seria el cas del “Pas dels Escolapis”, o la “Mare de Déu dels Mariners”. El nom popular del “Pas del Patronat” potser és menys conegut, i també se’l coneixia com el “Pas d’en Viñas”, perquè aquest senyor va ser qui va assumir els costos d’aquest misteri, construït per un escultor sevillà, amb un resultat final no va agradar massa als sitgetans. Fins i tot molts recordaran un pas que ja fa anys que va quedar en desús, però que actualment es troba al Santuari del Vinyet. Ens referim al Pas de l’Hort de Getsemaní, més conegut com el “Pas dels Veranejats”, ja que era administrat per la Colònia d’Estiuejants de la vila. I fins i tot alguns també hauran sentit a parlar d’“En Xoixo i en Dama”, en referència al Pas de la Coronació d’Espines; i el Pas de la Detenció de Crist, conegut com el “Marquet de la figa (o piga) torta”, desapareguts durant la guerra. En definitiva, és molt probable que en cada casa trobem altres noms populars per referir-nos als diferents misteris de la vila.

La Mare de Déu de la Pietat ens remunta a un Sitges gairebé perdut

La Pietat, a més de ser una de les icones més característiques del cristianisme, i de ser un símbol en la història de l’art, és també una de les representacions més típiques dels passos de Setmana Santa d’arreu. A Sitges, la imatge de Maria amb Jesús als seus braços després de ser crucificat, coneguda com la Mare de Déu del Mariners, està documentada almenys des de 1711, quan un notari local va establir l’0rdre dels passos de la Processó, on també es troben els passos de l’Ecce Homo, la Mare de Déu dels Dolors, el Sant Sepulcre, la Vera Creu, el Sant Crist, o el desaparegut pas de la Mare de Déu de la Soledat. Sitges, des de temps immemorials, ha viscut de cara al mar, i els pescadors, patrons i mariners havien sigut un dels grups dels més nombrosos de la vila. Per això no és d’estranyar que el nom popular d’aquest pas, vinculat a la gent del mar, hagi arribat fins als nostres dies, malgrat que aquest col·lectiu sigui actualment testimonial. Malgrat tot, per a molts sitgetans la Mare de Déu dels Mariners segueix conservant l’originalitat i l’essència d’un Sitges gairebé perdut, considerant-lo el pas més autèntic, perquè la Confraria de Pescadors de Sitges, actualment en actiu, segueix tenint-ne cura, exposant-lo durant la Setmana Santa a la seva seu, al número 25 del carrer Carreta, i traient-lo a la Processó.

 

Publicat a L'Eco de Sitges, el dia 11 d'abril de 2014.