dijous, 17 d’abril del 2014

"De nou ressonen alegres cantúries..."

Amb aquestes paraules començava la primera caramella que va escriure Josep M. Soler, l’any 1943. La voluntat era clara: transmetre l’arribada de la Pasqua Florida, anunciant que, novament, aquestes tradicionals cantades ressonarien pels diferents indrets de la vila, després de temps convulsos. Durant aquells anys de la postguerra, les Caramelles s’acabaven de recuperar, gràcies a l’empenta dels membres de la coral de la parròquia, la Schola Cantorum, que amb el temps es convertiria en la colla del Patronat, actualment reconvertida amb el nom de Caramelles Sitgetanes. Aquell impuls, va propiciar que es tornessin a organitzar les colles d’El Retiro i del Prado, que abans de la guerra havien sigut les grans protagonistes de la Pasqua Sitgetana.

La tradició de cantar durant dies de festa o en moments i èpoques concretes de l’any, forma part d’un patrimoni datat des de temps immemorials, i que a Sitges, igual que en molts altres pobles, només hem sabut conservar per Pasqua, sent d’aquesta manera una de les festes més ancestrals que actualment conservem. Entre l’anunci de la resurrecció de Jesucrist, l’arribada de la primavera, i una barreja de galanteig a les noies, amb elements sitgetans com a teló de fons, s’ha anat creant una versió pròpia, diferent i especial d’altres contrades catalanes.


Aquest 2014, les tres colles per excel·lència ja han anunciat les seves cantades, demostrant la vitalitat d’aquesta festa, malgrat la crisi econòmica, i amb l’agreujant que les colles tenen dificultats per cobrir les principals despeses que comporta sortir al carrer. Tot i això, a nivell social, les tres agrupacions gaudeixen d’una magnífica salut. Totes han anunciat que superaran la cinquantena de cantaires, i fins i tot El Retiro creu que pot superar a la seixantena de membres. Aquest fet contrasta amb la situació de fa només 15 o 20 anys, quan aquestes malvivien amb pocs components, amb el convenciment que si alguna cosa no canviava, les Caramelles acabarien desapareixent. En aquest sentit, l’antiga colla del Patronat va considerar oportú que les dones poguessin formar part del grup, amb l’objectiu de poder augmentar el nombre de components, actualment un fet plenament consolidat, però que no va tenir continuitat a les altres colles.


Els valsos i les americanes, i també les sardanes, són els principals gèneres musicals de la versió sitgetana de les Caramelles. Sitges pot presumir d’un ric i extens patrimoni musical, gràcies al bon nombre de músics que han creat composicions, amb la col·laboració d’una interminable llista de sitgetans que s’han atrevit a escriure’n les lletres que, en alguns casos, s’han convertit en veritables himnes. Actualment, i en aquest sentit hi pren part, en bona mesura, Joan Pinós, actual director de les Caramelles Sitgetanes i autor de diferents composicions durant els últims anys. També cal anomenar a Pere Camps, el seu homòleg del Prado, que acostuma a tenir com a company inseparable l’escriptor, i col·laborador d’aquesta casa, Xavier Gimeno. I sense oblidar un músic de renom, com és el cas de l’enyorat Janio Martí, que va compondre diverses caramelles pel Retiro –l’última l’any 2009–, o altres músics que durant els últims anys han dirigit o s’han atrevit a fer alguna que altra caramella, com Xavier Pagès Eugeni Amador, o Oriol Nebleza.


Tantmateix, les tres colles tenen com a referència l’ampli repertori, creat durant el segle XX, de la mà dels tres grans exponents musicals de les caramelles de la vila. Per això és normal que Jordi Martí, director de les Caramelles d’El Retiro, tingui el costum de posar en valor moltes de les caramelles del mestre Gabriel Pallarès, tota una institució del Casinet de Baix; el Prado, amb Pere Camps al capdavant, mantingui viva l’herència del mestre Manuel Torrens, vinculat al Casinet de Dalt durant més de cinquanta anys; i que Jordi Pañella segueixi sent tot un referent per la colla que dirigeix Joan Pinós.


Un any més el punt de partida serà la plaça de l’Ajuntament, el Dissabte de Glòria a les 11 de la nit. Com mana la tradició, els membres de cada colla, amb el clavell a la solapa, i la barretina al cap, oferiran, amb els seus músics, les primeres cantades davant de les autoritats i del públic assistent. Tot i això, ja és normal que les colles facin algunes cantades prèvies abans de la tradicional cita a la Casa de la Vila. A partir d’aquí cada colla emprendrà el seu camí, però entre casa i casa tornaran a coincidir, passada la mitjanit, per cantar a l’Església Parroquial, ara sí, per anunciar l’arribada definitiva de la Pasqua.


Després de les cantades de Dissabte, ja no serà fins Dilluns de Pasqua que les colles tornaran a passejar per la vila per oferir els seus cants. I novament l’Hospital de Sant Joan serà el punt d’encontre de les tres colles, a partir de les 5 de la tarda. La festa culminarà al vespre, amb la darrera cantada a les diferents seus de cada entitat, i en el cas de la colla Caramelles Sitgetanes, al Cap de la Vila.


La cistella, símbol de les Caramelles

Les setmanes prèvies a la Pasqua venen marcades pels assajos, els preparatius de les diferents colles, concretar les cases i els llocs on s’anirà a cantar, a més de lligar tots aquells detalls perquè tot surti com cal. Un d’aquests petits detalls, però a la vegada imprescindible, és la confecció de la tradicional cistella, el distintiu més destacat de les Caramelles. Aquest petit recipient és decorat amb colors primaverals, i s’enganxa en una perxa ben llarga –per poder arribar als diferents balcons de les cases i que hi dipositin les gratificacions– amb un pom ben guarnit de clavells i una cinta amb la senyera. D’aquesta manera, cada Pasqua les colles la poden lluir amb orgull, traginant-la de casa en casa, on es distingeix –entre la remor de la gent– el típic so dels picarols. La laboriosa tasca de confeccionar la cistella es podria comparar amb la feina de les dones que per Festa Major s’encarreguen del pentinat de la geganta, l’anomenat “ball de les cosidores”, o en definitiva, la gent que des del més absolut anonimat treballa per a que tot surti de manera impecable. És aquell element indispensable que cada any podem admirar, i que la majoria de gent no sap qui hi ha al darrere. Blanca Mirabent, Mercè Mercader i Isabel Ferrer són les responsables que les cistelles de les Caramelles Sitgetanes, d’El Retiro i del Prado estiguin llestes per aquest Dissabte de Glòria.

Les Caramelles del 2014

Aquest any les colles han preparat un repertori on no hi ha cap nova composició. Per tant s’interpretaran caramelles que molts ja hauran sentit més d’una vegada, totes elles cantades fa pocs anys. L’antiga colla del Patronat interpretarà un vals de l’any 1995, que porta per nom “Lligams d’Amor”, amb poesia de Lali Vergés i música de Jordi Pañella; i després cantaran una sardana molt coneguda a arreu: “El Saltiró de la Cardina”, amb música del reconegut músic de Torroella de Montgrí, Vicenç Bou, amb lletra de Josep Maria Francès. El Prado ha triat dues caramelles del mestre Torrens: La primera és “Dolç Encís”, una americana, amb poesia de Salvador Olivella, estrenada l’any 1926; i la segona porta per nom “Cant a l’amada”, un vals amb lletra de Vicenç Morando Grau, estrenat per l’Schola Cantorum la nit de Dissabte de Glòria de 1946, quan aquesta colla la dirigia el fill de Manuel Torrens. I El Retiro ens portarà dos clàssics del seu repertori, obra del mestre Pallarès. La primera caramella es titula “Lluny” una americana de l’any 1935, escrita per l’historiador i escriptor barceloní, Ferran Soldevila; i finalment interpretarà “Alga i corall”, un vals amb poesia de Josep M. Soler.



Assaig de la colla pradista aquest 2014 (Albert Roca)



Colla de Caramelles d'El Retiro l'any 1950 (Arxiu Societat Recreativa El Retiro)



Lletra original de la caramella estrenada l'any 1946 "Cant a l'Amada" o originalment "Cant a l'Aimada" que enguany cantarà la colla del Prado (Vicenç Morando Tarrés)


Imatge recent de les Caramelles Sitgetanes (Sílvia Soto Fonoll)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada