Pere Curtiada i Ferrer. La trajectòria d'un polític oblidat

Si encara no heu pogut llegir el meu primer reportatge publicat al nou Eco, aquí el teniu. Però de totes maneres, us recomano tenir la nova versió de L'Eco de Sitges a les vostres mans, amb un nou format i disseny, noves seccions i nous col·laboradors.

Aquests dies, molts pobles i ciutats de Catalunya han commemorat el 75è aniversari del final de la Guerra Civil. Els darrers dies de gener, també van servir perquè milers de catalans, que havien mostrat el seu compromís polític amb el bàndol republicà, abandonessin Espanya per fugir de la repressió franquista, sense saber quin futur els depararia. Entre tota aquesta gent trobem el cas de Pere Curtiada i Ferrer (1898-1968), un polític poc conegut que va ser protagonista de la vida política del Sitges dels anys 30, arribant a ser el número dos de la cúpula nacional d’Estat Català. Ara una tesi doctoral de l'historiador Marc Santasusana, el rescata de l'oblit.

El regidor d’ERC però amb la mirada a Estat Català

Després d’iniciar la seva trajectòria política durant la Dictadura de Primo de Rivera, a l’entorn del catalanisme d’esquerres, Pere Curtiada, esdevé regidor de l’Ajuntament de Sitges, quan l’any 1931 es va presentar en una candidatura amb el nom de “Coalició d’Esquerres Antidinàstiques”. Els primers resultats van ser favorables a la candidatura de dretes “Reconstrucció Sitgetana”, però amb l’adveniment de la República, i després de demostrar diverses irregularitats, finalment la candidatura d’esquerres assolia el govern. Com a fet simbòlic s’acabava amb l’hegemonia dels dos “casinets” de la vila, El Retiro i el Casino Prado, que s’anaven succeint en el govern local. A partir d’aquí Pere Curtiada es convertirà en un dels polítics més destacats i influents de la vila. Va ser un dels fundadors d’Esquerra Republicana a Sitges, tot i que sempre com a membre d’Estat Català, aleshores estructurades com les joventuts d'aquest partit.

La seva trajectòria com a regidor, entre els anys 1931 i 1934, ve marcada per ser la persona que més mocions va presentar en la defensa i normalització de la llengua catalana, i pels drets de la classe treballadora. Tampoc va estar absent de polèmica. Les seves polítiques a favor de secularitzar la vida pública sitgetana, on destaca el canvi de noms de carrers amb contingut religiós, o la prohibició de manifestacions religioses, com és el cas de les Processons de les Festes Majors dels anys 1932 i 1933, el van enemistar amb els seus rivals polítics, tal com es va traduir en una campanya d’atacs i retrets a través de les pàgines del setmanari local el Baluard.

L’empresonament al vaixell Uruguai i el salt a la política nacional

L’any 1934, malgrat no presentar-se a les eleccions municipals, va seguir plenament vinculat a la vida política local. Aquell mateix any es va convertir en el president d’ERC a Sitges. També va liderar la reforma del sometent local, exercint el càrrec de sotscaporal fins als Fets d’Octubre de 1934. Davant l’onada revolucionària, i amb la proclamació de l’Estat Català per part del President Companys, el 6 d’octubre de 1934, Pere Curtiada va adherir Sitges al moviment revolucionari. La repressió, però, no va trigar, i com a responsable de l’ordre públic de la vila, va ser empresonat al Vaixell Uruguai, situat al port de Barcelona, malgrat que durant aquella jornada evités la crema de l’església parroquial per part d’insurrectes provinents de Vilanova i la Geltrú.

Un cop surt de la presó, i amb més energies que mai, arribarien els anys més apassionants de la seva carrera política. Va ser un dels grans protagonistes de la refundació d’Estat Català, el maig de 1936 com a partit, separat d’ERC. No només va assistir al congrés extraordinari on es formularien les noves bases del partit separatista, sinó que hi va tenir un paper decisiu. Això li va merèixer un lloc destacat a les cròniques dels diaris barcelonins, just en el moment en què la seva popularitat dins del partit i en l’entorn del separatisme es va disparar.

La Guerra Civil i el final del somni

En iniciar-se la guerra, els revolucionaris, entre els quals hi havia Curtiada, ocuparien l’Ajuntament de Sitges, creant el Comitè de Defensa Local, i posteriorment fou un dels quatre regidors que obtingué Estat Català al Consell Municipal de Sitges, que per pressions de la Generalitat només van poder mantenir durant uns mesos. Segurament la seva vàlua com a dirigent polític el va permetre seguir durant un temps al capdavant de la política local, fins i tot per arribar a ser president del Consell Municipal, és a dir, alcalde de Sitges entre el 25 de desembre de 1936 i l’11 de gener de 1937. Un cop abandona l’acta de regidor, arriba a la primera línia de la política nacional en ser escollit responsable del Departament Político-Social del Comitè Central d'Estat Català, a més de ser un dels homes més visibles del partit.

Però Estat Català, un partit prou destacat, amb més de 10.000 afiliats durant la guerra, mai va arribar a formar part del govern a la Generalitat. D’haver sigut així, segur que hauria obtingut un càrrec de renom. Per aquest motiu, i amb el tràgic final de la guerra, arribaria la fi de la seva carrera política, caient completament en l’oblit, i perdent-se pel camí de l’exili tots aquells ideals que el van convertir en un home que va lluitar per la llibertat de Catalunya.

El primer regidor independentista de l’Ajuntament de Sitges

Pere Curtiada es pot considerar el primer regidor independentista de l’Ajuntament de Sitges. Malgrat que el terme “independentista” encara no es feia servir, és evident que ens trobem davant la primera persona que, des de la primera línia local, va defensar l’alliberament nacional com a objectiu final de Catalunya, a través de les seves militàncies polítiques, sobretot com a membre destacat d’Estat Català. Quan els regidors de la coalició d’esquerres van comunicar la seva afiliació a ERC, el setembre de l’any 1932, i per tant quedava constituït aquest partit a Sitges, Curtiada va exigir fer constar en acta que tot i acceptar la disciplina del partit, ell continuava sent d’Estat Català. Aquest fet el vincularia directament amb els sectors més rupturistes i revolucionaris del gran partit de Francesc Macià. De fet, abans de ser regidor, estava molt vinculat a l’Ateneu El Centaure, punt de trobada de la gent d’esquerres de Sitges, abans de la Segona República. Després dels tres primers anys de vida de l’entitat cultural, amb ell de vicepresident, l’any 1930 és nomenat president, moment que ell mateix va polititzar l’ateneu, organitzant moltes trobades amb membres destacats d’Estat Català.

L’ últim Ajuntament amb presència d’Estat Català

Quan esclatà la guerra civil, Pere Curtiada va ser un dels puntals per establir la legalitat republicana. Un cop organitzats els comitès revolucionaris, encarregats de dirigir els pobles i ciutats, la Generalitat va emetre un decret on s’instava als diferents comitès a disoldre’s i a constituir nous ajuntaments segons les seves premisses. Una de les condicions era que els governs locals havien de respectar la correlació de forces existents al nou govern de la Generalitat. Estat Català no havia aconseguit representació a la Generalitat, i per aquest motiu no podia tenir membres als Consells Municipals. Però Sitges va ser l’excepció que confirmaria la regla. Segurament pel gran carisma que tenia Pere Curtiada, i la gran importància d’Estat Català a la vila, Sitges va tenir quatre regidors del partit separatista durant els primers mesos de la guerra civil. Però finalment un nou decret de la Conselleria d’Hisenda de la Generalitat deia que els ajuntaments que no haguessin complert amb la correlació de forces de la Generalitat, es veurien privats de les atribucions econòmiques que depenien directament del govern català. Per aquest motiu, i pel bé de la vila, Pere Curtiada i els altres tres regidors d’Estat Català renunciarien a les seves actes de regidor a principis de 1937. Tot i això Pere Curtiada seria capaç de mantenir-se durant uns mesos més en algun òrgan menor.