dimecres, 22 de gener del 2014

75 anys de la “Liberación” i 70 del cinquè aniversari.

Ja fa dies que viles i ciutats catalanes recorden el seu particular final de la guerra civil, ara fa exactament 75 anys. Mentres per uns començava l'èxode, tal i com vam poder veure la setmana passada en el magnífic documental emès per Televisió de Catalunya, "El món on volíem viure. Robert Capa, 15 de gener de 1939", els altres, fossin del color que fossin, veien com s'intaurava el nou règim franquista. A Sitges, la desfeta republicana es confirmava, el 22 de gener de 1939.


Però avui recordarem com Sitges commemorava aquella efemèride durant els anys de la postguerra. Per això viatjarem justament 70 anys enrere, dia en què se celebraven els actes al cinquè aniversari de la “Liberación”. L'Eco de Sitges publicava aquell 22 de gener de 1944 el programa d’actes previstos, amb desfilades amb una banda militar i excombatents, actes simbòlics i d'afirmació nacional, una missa amb presència de les autoritats, balls, concerts i sessions de cinema, etc. L'acte més esperat estava previst a dos quarts de dues de la tarda, quan es van disparar 21 morterets, acompanyat del repic de campanes i les sirenes de totes les fàbriques sitgetanes, en definitiva, un reguitzell de sorolls que arribessin a tots els racons de la vila, perquè tothom recordés l'hora exacta l'entrada de les tropes franquistes a la vila.
Programa oficial d'actes, publicat a L'Eco de Sitges del 22 de gener.

Es pot dir que el següent Eco, el del 30 de gener, es va convertir en un monogràfic d'aquella jornada gloriosa pels vencedors. Però després d'uns primers anys, on la commemoració de l'entrada victoriosa de les tropes franquistes se celebrava com si gairebé fos Festa Major, a mida que avancem en el temps, aquesta deixaria de tenir la el ressó i  solemnitat d'aquells primers anys de la postguerra. Tres dècades després, a les acaballes del franquisme, encara que fos en una breu crònica, encara es parlava d'algun acte per tal de commemorar-ho, però res a veure com es celebrava durant els anys 40 i 50.
Petita crònica dels actes de commemoració del 36è anivesari de "Liberación", 
publicat a L'Eco del 26 de gener de 1975.

A partir del següent any, el 1976, dos mesos després de la mort del General Franco, a L'Eco ja no hi ha cap rastre d'aquella efemèride. I avui, 75 anys després, recordem aquells fets, no com un dia gloriós, sinó com el dia en què, juntament amb les seves tropes, entrava la repressió i la llarga nit franquista a Sitges, se'ns dubte, ara recordat com un dels capítols foscos de la nostra història.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada