SE'N PARLAVA un...

26 DE SETEMBRE DE 1948

ELS INICIS DE LA RECUPERACIÓ DE LA FESTA MAJOR PETITA

Podem afirmar que durant la primera meitat del segle XX la Festivitat de Santa Tecla s’havia perdut. A finals del segle XIX la festa, que en altres temps havia estat gairebé una còpia de la Festa Major de Sant Bartomeu traslladada un mes després, havia anat perdent actes fins al punt que a partir dels anys 20 l’únic acte que se celebrava era l’Ofici, el mateix dia de la patrona. Passat la Guerra Civil, concretament el 1940 hi va haver un primer intent de recuperar els actes tradicionals amb un programa festiu amb semblances al de Sant Bartomeu, però no va tenir continuïtat. Finalment, l’any 1948 es va tornar a recuperar, ara sí fins els nostres dies. Un dels principals protagonistes d’aquesta recuperació, va ser Samuel Barrachina, que durant aquells anys va tenir un paper molt destacat en la millora i recuperació de certs aspectes de les festes  locals.

La crònica de L’Eco d’aquell dia començava de la millor manera possible, afirmant que la iniciativa de recuperar la festivitat havia estat molt aplaudida pels sitgetans, i ja anomenava la festa tal i com nosaltres la coneixem: “La iniciativa de resurgir hogaño la celebración de esta fiesta que antiguamente nuestros abuelos llamaban la Festa Major Petita, ha sido bien acogida y aplaudida por el vecindario”. Els grallers van despertar el veïnat amb un passacarrer, i a mig matí els balls populars que eren els següents: els Gegants de  la Vila, els Capgrossos i el Ball de Bastons, van acompanyar a les autoritats a Ofici, i posteriorment van fer la Sortida d’Ofici i una ballada al Cap de la Vila. De sardanes tampoc en van faltar, amb una audició a la tarda, al carrer Parellades, a càrrec de la Cobla Emporium.

Finalment i per cloure els actes tradicionals de la recuperada Santa Tecla, es va celebrar la Processó en honor a la Patrona, on a més dels balls esmentats s’hi va afegir el Ball de Diables i la banda del Mestre Torrens. El repic de campanes i el llançament de morterets van ser una constant durant tota la processó, i fins i tot, va ploure, cosa que va fer que la processó retornés abans a la parròquia. Els balls al Prado i al Retiro van culminar una festivitat que, tot i només celebrar-se el dia 23, va fer que s’anés recuperant i afegint actes per arribar a l’estructura actual.

L'Eco de Sitges, 26 de setembre de 1901
Publicat a L'Eco del 21 de setembre de 2012

SE'N PARLAVA un...

15 DE SETEMBRE DE 1901

LES PRIMERES COMMEMORACIONS DE L'ONZE DE SETEMBRE A SITGES

A principis del segle XX, la tradició de commemorar l’Onze de Setembre no estava tan arrelada com ara. Aquesta data encara no formava part de l’imaginari col·lectiu dels catalans, i només alguns petits sectors catalanistes recordaven aquella data com la darrera defensa de la ciutat de Barcelona, abans de caure a mans dels Borbons. A més, aquesta era concebuda com un acte més aviat cultural que reivindicatiu. L’Eco d’aquella setmana havia publicat una petita nota on explicava el petit acte simbòlic que es va poder veure a Sitges, i que no té res a veure amb els que es fan actualment: “Para solemnizar el 11 Septiembre de 1714, en cuya memorable fecha sucumbió el Conceller Casanova en defensa de las libertades de nuestra querida Cataluña, la «Agrupació Catalanista» de esta villa ostentó en el balcón su bandera con lazo negro durante la tarde del pasado miércoles”. Cal destacar que a Barcelona, que ja feia uns quants anys que diferents associacions catalanistes celebraven aquesta data fent una ofrena al monument a Rafael Casanova. Aquell any hi va haver els primers aldarulls a causa d’aquesta commemoració. Aquests desordres van acabar amb 30 detinguts, entre els quals hi havia el jove escriptor, i encara poc conegut, Josep Maria Folch i Torres. A partir d’aquell any i a causa de tot això, l’Onze de Setembre es va anar convertint en un acte de reivindicació política.

LA DEVOCIÓ PEL VINYET LLUNY D'AQUÍ

L’edició d’aquell Eco es feia ressó d’una festa prou curiosa que es celebrava a l’altra banda de l’Oceà Atlàntic, concretament a Santiago de Cuba. Ens estem referint a la festa del Vinyet, que cada any es feia a la ciutat antillana, i que commemorava la devoció per aquesta verge entre la gent originària de Sitges que residia tan lluny d’aquí. Sempre s’acostumava a celebrar a principis de setembre. El setmanari va publicar dos talls de la premsa de la ciutat cubana per il·lustrar com s’havia viscut aquella celebració, dels quals en deixem un: “Los suburenses residentes en esta ciudad, continuando su tradicional costumbre, han acordado celebrar el día 5 del actual a las nueve de la mañana en el templo de San Francisco, una fiesta solemne en honor de la Santísima Virgen del Vinyet, a cuyo efecto se invita a todos los sitgetanos y al público en general a la referida solemnidad —La Comisión”. En definitiva, una festivitat religiosa que demostrava que, malgrat la distància tan gran, els sitgetans residents en aquella ciutat no havien perdut els seus orígens.

L'Església-Convent de San Francesc a Santiago de Cuba, on es celebrava 

l'Ofici Solemne en honor a la Mare de Déu del Vinyet.

L'Eco de Sitges, 15 de setembre de 1901

Publicat a L'Eco del 14 de setembre de 2012

SE'N PARLAVA UN...

10 DE SETEMBRE DE 1961

LA PRIMERA FESTA DE LA VEREMA

Aquest any se celebra la 51a edició de la Festa de la Verema, amb algunes novetats respecte els altres anys. Però és cert que quan es va celebrar la primera edició d'aquesta festa, no era ni de bon tros com l'entenem actualment. Trobem alguns actes semblants, o iguals que els actuals, però la primera edició de la Festa de la Verema, que es celebraria el 16 i 17 de setembre de 1961, presentaria una sèrie d'esdeveniments, que durant el pas del temps han evolucionat fins arribar als nostres dies. Això sí, el significat de la festa s'ha mantingut intacte durant els més de cinquanta anys d'història d'aquesta celebració, perquè aquesta s'ha concebut per recordar i homenatjar una activitat que en altres temps va ser molt important per la vila.

L'Eco, en una de les cròniques d'aquella edició, explicava els actes que es durien a terme durant el dissabte, dia central dels actes a Sitges. A quarts de 12 del matí s'havia previst l'arribada del "Tren de la Verema i el Vi", una iniciativa que ja deixava clara la intenció de captar turistes i forasters. A les 12, al Palau Maricel es pronunciaria el Pregó de la Verema, a càrrec del periodista i escriptor Joaquín Calvo Sotelo. Seguidament es nomenaria la Reina de la festa, que ja se sabia qui seria: Mari-Lyz de Rueda Sanz de la Garza, moment en que no es nomenaven pubilles com ara. A la 1 de la tarda, al Santuari del Vinyet hi hauria una missa en honor a la festa, i posteriorment es beneiria el primer most d'aquell any. Per finalitzar els actes al Santuari hi hauria una mostra de balls folklòrics. Després del dinar de les principals autoritats, hi hauria una desfilada de carrosses decorades amb al·legories de la verema, on hi participaria la reina i les seves dames d'honor. Finalment per cloure els actes del dissabte, hi hauria un sopar de gala al Club de Mar, també hi hauria un castell de focs a la Punta, i una revetlla popular al carrer 2 de maig, Marquès de Montroig, i plaça de la Indústria, on s'instal·laria la font del vi de lliure degustació.

Primera edició de la Festa de la Verema de Sitges. Desfilada de Carrosses.

L'endemà diumenge, la comitiva d'honor es traslladaria a Vilafranca, per continuar els actes a la capital del Penedès. Cal remarcar que la primera edició de la Festa de la Verema, organitzada pel Foment de Turisme, estava presidida pel vilafranquí Teodoro Sardà i Miret.

L'Eco de Sitges, 10 de setembre de 1961

Publicat a L'Eco del 7 de setembre de 2012

SE'N PARLAVA UN...

28 D'AGOST DE 1898

FESTA MAJOR A MITGES

La guerra de Cuba que s’estava a punt de perdre, va provocar la suspensió dels actes populars de la Festa Major d’aquell any. Tot i que no sortissin els balls i entremesos, hi va haver alguns actes que es van mantenir, com per exemple el repartiment dels bons de queviures. A més les principals celebracions religioses sí que es van celebrar, com per exemple l’Ofici i la Processó de Sant Bartomeu, com ja hem dit abans, amb l’absència del seguici festiu. També es van celebrar alguns balls i obres teatrals, tots dins de les societats. Però la nota més festiva la va protagonitzar la colònia d’estiuejants, que el dia 23 va organitzar algunes festes a la Ribera, amb la banda del Retiro i del Prado, i també s’hi va llençar un castell de focs a la Punta. I el dia 24 van organitzar una batalla de flors, que la crònica de L’Eco ens explica que va ser molt concorreguda pels sitgetans.

EL GRECO DE LA RIBERA

Però aquell 28 d’agost, segurament ja no es parlava d’aquella Festa Major, marcada pel que més endavant es coneixeria com el “desastre de Cuba”, sinó per un dels esdeveniments més peculiars que es van produir a Sitges a finals del segle XIX: Autorizados por el señor Rusiñol, podemos hacer público que, a las cinco de la tarde de mañana, tendrá lugar la ceremonia de descubrir la Estatua erigida en la Ribera a Domenico Theotocopuli, «El Greco». Invitamos al acto al vecindario, señalando para la reunión las Casas Consistoriales, desde cuyo edificio el Ayuntamiento, artistas y compatricios se dirigirán al pié del monumento para descubrir la Estatua y escuchar la peroración del señor Rusiñol encaminada a agradecer el apoyo franco y resuelto que ha encontrado en esta villa para realizar su ensueño de perpetuar, con la efigie de «El Greco», aquel estilo pictórico que constituye la escuela peculiar de Theotocopuli. Segurament sabreu que El Greco no va tenir cap tipus de relació amb aquesta vila, però Santiago Rusiñol va convèncer als sitgetans perquè Sitges acollís un monument dedicat al pintor originari de l’illa de Creta. Segons les cròniques, després de no rebre suport de les diferents institucions artístiques i culturals espanyoles, va convèncer els habitants de la Blanca Subur de la importància d’aquest artista, que va desenvolupar part de la seva carrera a Castella. Finalment van ser els propis sitgetans qui van pagar aquest monument, que va ser inaugurat el 29 d’agost de 1898.

Imatge de L'Eco de Sitges, publicada al següent número, del dia 4 de setembre

L'Eco de Sitges, 28 d'agost de 1898

Publicat a L'Eco del 31 d'agost de 2012