SE'N PARLAVA un...

17 D'AGOST DE 1890

EL DRAC DE VILAFRANCA A SITGES

Gairebé tot estava a punt. L'Eco de Sitges obria en portada amb el programa oficial de la Festa Major d'aquell any, que començaria el 23 i s'allargaria fins al 26 d'agost. El primer acte de la Festa Gran començaria a les 12 del migdia al vestíbul de l'Ajuntament, amb el repartiment de bons i queviures per les famílies més necessitades. Aquells bons es donaven perquè durant aquells dies oblidessin, ni que fos durant un parell de dies, les seves penúries. Era un costum que es va dur a terme fins ben entrada la dècada dels anys cinquanta del següent segle.

Els principals actes del 23 i 24 d'agost eren més o menys els mateixos que coneixem actualment. El repic de campanes, i el llançament dels morterets a les dues de la tarda, donaven el tret de sortida als actes folklòrics, amb la primera cercavila, les ballades dels balls populars a casa de les autoritats. La Processó Cívica, el Castell de Focs, i la Revetlla, eren els darrers actes de la vigília. La Matinal seria el tret d'inici de la diada de Sant Bartomeu, anunciant a tot el veïnat que el dia gran havia arribat. Després, a mig matí, es celebraria l'Ofici Solemne, i seguidament la Sortida d'Ofici. A la tarda, el café concert al Casino Prado amb la participació de la Banda Municipal de Barcelona, i sobretot la Processó en honor a Sant Bartomeu marcaria el punt culminant d’aquella la Festa Major. Al programa també s'havia anunciat les Solemnes Completes a la vigília, i el Llevant de Taula, o la Tornada dels Tabernacles el dia de Sant Bartomeu, actes qua al llarg del segle XX van desaparèixer.

Els balls popular i entremesos que participarien, i que també estaven anunciats al programa van ser els següents: Els antics Gegants Moros, el Ball de Diables, el Ball de Bastons, el Ball de Pastorets, el Ball de Cercolets i la Moixiganga. També s'anunciava la presència d'un drac. Ens estem referint al Drac de Vilafranca del Penedès, que va participar a les cercaviles i processons. Cal recordar que fins l'any 1922, la nostra vila no va comptar amb un element d'aquestes característiques en propietat. Per això, de tant en tant era habitual comptar amb balls i elements festius forans. Tenim constància que, a més del Drac de Vilafranca, en altres edicions de la Festa Major sitgetana, també s'havia comptat amb la presència del Drac i la Mulassa de Vilanova.

El Drac de Vilafranca plantat davant de la Casa de la Vila durant la Sortida d'Ofici 

d'aquella Festa Major. Fotografia extreta del blog Retalls de Sitges

L'Eco de Sitges, 17 d'agost de 1890

Publicat a L'Eco del 17 d'agost de 2012

SE'N PARLAVA un ...

11 D'AGOST DE 1929

LA FIRA D'AGOST

En el record ha quedat la fira d’estiu, que cada any es celebrava pels volts del 15 d’agost. Comenzarán el día de la Asunción de Ntra. Sra. y terminarán el sábado. Como de costumbre, el real de la feria estará situado en el Paseo Pí y Margall. En el Pabellón de Mar, se celebrará el tradicional baile de sociedad. Tanto en El Retiro, como en el Prado Suburense, habrá sesiones de cine y veladas de baile en sus salones de verano. Com bé es pot llegir, aquesta s’havia d’instal·lar al passeig de Pi i Margall, el tram la Ribera que actualment estaria situat, aproximadament, entre el carrer Sant Pau i el carrer Espanya. Però finalment l’Ajuntament va decidir en la sessió plenària del 13 d’agost, que aquesta s’ubiqués al passeig de Verdaguer, actualment entre el carrer Espanya i l’avinguda Sofia. El motiu va ser la previsió d’afluència de molts automòbils, amb la voluntat de poder encabir en ordre les parades de la fira, com els cotxes.

LA FESTA MAJOR, A TOCAR

El passat diumenge 4 d’agost, vigília de la Mare de Déu del Vinyet es va celebrar la tradicional subhasta que havia d’assignar les colles que representarien els balls populars. A més dels Gegants de la Vila i el Drac, es van atorgar a diferents grups els Nans, el ball de Diables, el Ball de Bastons, els Pastorets i Cercolets. En aquella Festa Major no tenim constància de la participació de la Moixiganga, i és que segons les cròniques, durant el primer terç del segle XX la seva presència va ser molt escassa. Tampoc tenim notícies del Ball de Gitanes que, a diferència d’altres balls, en aquells anys la seva presència al carrer era bastant irregular. Per altra banda, L’Eco feia públic qui seria el pendonista d’aquell any. La Comissió de festes va concedir, ni més ni menys, que l’honor el tindria l’alcalde de la vila d’aleshores, Pau Barrabeig i Bertran, triant com a cordonistes l’alcalde de Vilanova i la Geltrú, Ignasi Rubio, i també el seu homòleg de Sant Pere de Ribes, Joan Giralt. Aquest mèrit se’l va guanyar gràcies a la seva gran tasca com a batlle, ja que durant molt de temps se'l va considerar com un dels més efectius que va tenir Sitges. A més, també s’anunciava per la vigília de Sant Bartomeu, en una sessió extraordinària, que se li faria entrega d’un pergamí amb el nomenament de Fill Predilecte de Sitges, honor que se li havia atorgat un any abans.

Imatge publicada a L'Eco de Sitges, en motiu de l'homenatge que se li va retre 
durant aquella Festa Major. (25 d'agost de 1929)

L'Eco de Sitges, 11 d'agost de 1929

Publicat a L'Eco del 10 d'agost de 2012

SE'N PARLAVA un...

5 D'AGOST DE 1917

LA DIADA DEL VINYET

L’edició d’aquella setmana duia en portada els principals actes de la Diada de la Mare de Déu del Vinyet, previstos per aquell mateix diumenge. La majoria eren de caire religiós, entre els quals destacava l’Ofici Solemne, amb la participació d’una coral i una orquestra d’instruments de corda, tots ells dirigits pel mestre del Retiro d’aleshores, Francesc Montserrat. En el principal esdeveniment religiós també es comptava amb la presència dels principals representants de l’Ajuntament de Sitges i autoritats de la vila. A la tarda, després del cant del sant rosari, i de la novena, es cantarien els goigs, i s’adoraria la verge. Acabats els actes religiosos, començaria el ball a la plaça del Santuari, amb la participació de la banda del Retiro, dirigida pel mateix mestre Montserrat, i també hi hauria la tradicional subhasta de coques.

LA SUBHASTA DE FESTA MAJOR

De fet la del Vinyet, i com era habitual, no era la primera subhasta que es feia aquell dia. A les 3 de la tarda, a la Casa Consistorial, s’havia de celebrar l’adjudicació dels balls populars, els gegants, i la banda de música que sortirien per la Festa Major d’aquell any. Uns dies abans el Consistori havia fet pública la inscripció de les diverses colles, grups o col·lectius per a poder-hi participar. El funcionament d’aquesta era a la baixa, és a dir, que s’adjudicaria el ball, entremès o banda al grup que estigués disposat a cobrar menys per a sortir. Avui avançarem en el temps una setmana per explicar com va anar: “El anterior domingo por la tarde, en el despacho de la Alcaldía, reunióse la Comisión de festejos para proceder a la contratación de músicas y danzas populares. La Banda que ha de amenizar los números del programa a cargo de dicha Comisión, fué confiada al único postor, el maestro D. Francisco Montserrat. Además de los Jigantes, quedaron otorgados a sus respectivos caps de colla los siguientes bailes callejeros: Diables, Bastons (tres grupos), Jitanas, Pastorets y Cercolets.”

La banda de música del mestre Montserrat, l'any 1917

(document extret del llibre El Retiro. Cent anys i escaig d'història, al compàs dels músics de la societat, de Blai Fontanals)

CRÒNICA "REGIONALISTA"

A L’Eco d’aquells anys, es publicaven moltes notícies d’àmbit català, com també de nivell estatal. Aquella setmana la primera notícia de la Crònica Local lamentava la mort del primer president de la Mancomunitat de Catalunya, Enric Prat de la Riba. Sabem que el polític regionalista, durant els últims anys de la seva vida, havia visitat Sitges diverses ocasions. La petita notícia de L’Eco contrastava amb el “monogràfic” que El Baluard li va dedicar una setmana després.

L'Eco de Sitges, 5 d'agost de 1917
Publicat a L'Eco del 3 d'agost de 2012