12 DE JULIOL DE 1914
SITGES A RUSIÑOL
El 19 de gener de 1913, l'Hotel Subur va acollir un banquet
per homenatjar a Santiago Rusiñol, un acte organitzat, entre d'altres, per
Miquel Utrillo i Josep Planas i Robert. En el decurs de la festa, i per
aclamació popular, l'alcalde de la vila, aleshores Pere Carbonell i Mestres, va
proposar que l'artista fos nomenat Fill Adoptiu de Sitges. Tres dies després va
ser acceptat de forma unànime pel Consistori. Aquell nomenament però, no es va
consumar del tot fins al cap d'un any i mig després, concretament el 5 de
juliol de 1914, quan se li va fer entrega d'una placa commemorativa, en una
cerimònia celebrada al Cau Ferrat. Aquell dia, a les cinc de la tarda, una
comitiva encapçalada per l'alcalde accidental d'aleshores, Joaquim de Querol, va
sortir de la Casa de la Vila per traslladar-se a la Casa-Museu de Rusiñol, on una
multitud de sitgetans esperaven que comencés l'acte. Reunits al primer pis del
Cau, i després dels parlaments de l'alcalde, es va fer entrega de l'esperada
placa, obra de l'artista Mariano Andreu. Segons les cròniques dels dos
setmanaris sitgetans de l'època, L'Eco i El Baluard, publicades aquell dia de
mitjans de juliol, van coincidir amb l'emotivitat de l'acte, i amb un Rusiñol
que es va mostrar molt emocionat pel reconeixement del poble de Sitges cap a la
seva figura.
El primer cop va ser al maig de 1900 quan l’Ajuntament li va dedicar un carrer, que va
ser inaugurat per la Festa Major d’aquell mateix any.
El DIA GRAN DE CAMPDÀSENS
La Festa Major de Campdàsens era el punt de trobada entre
els habitants de Vallcarca, Garraf, les masies dispersades d'aquesta zona del
massís, i els sitgetans. L'anterior diumenge, una sèrie d'actes religiosos i
lúdics van commemorar aquella festivitat. Al matí, es van celebrar els actes
religiosos, amb la Missa Matinal, l'Ofici Solemne amb la participació del Cor
de Vallcarca, i finalment una processó per les rodalies del caseriu. A la
tarda, i fins ben entrada la nit es va celebrar un ball a la plaça, just davant
de l’església, amb la participació d‘una cobla de gralles. Tot i la senzillesa
dels actes, aquella festa era molt concorreguda pels habitants dels voltants, però
unes dècades més tard, amb el despoblament de moltes masies, i del nucli de
Vallcarca, la festa va anar perdent el sentit. Malgrat tot, ja fa molts anys
que Els Amics del Garraf la van tornar a recuperar. Actualment la missa, l’esmorzar
popular, l'acte cultural, i la participació d’alguns balls populars de la
vila, entre d’altres, són l’eix central d’aquest singular aplec.
L'Eco de Sitges. 12 de juliol de 1914. Número 1.469
Publicat a L'Eco del 13 de juliol de 2012
Per saber-ne una mica més: Amics del Garraf
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada