SE'N PARLAVA un...

31 DE JULIOL DE 1932

LA PISCINA MARIA TERESA

L’estiu de 1932 Sitges va comptar amb la primera gran instal·lació esportiva de la seva història. Es tracta de la Piscina Maria Teresa que va ser inaugurada aquell dia. Un dels principals artífexs d’aquella insfraestructura va ser la Societat Touring Sitges, constituïda el 1930 expressament per aquesta finalitat, començant les obres aquell mateix any. La falta de diners d’aquesta nova societat va fer que l’Ajuntament de Sitges hagués de trobar una solució per a vetllar pel futur d’aquesta instal·lació. El consistori va cedir uns terrenys adjunts a la piscina, i va encarregar a Hoteles Unidos S. A. –més coneguts com a HUSA– les obres de la piscina i també d’un casino, a més de la concessió de les instal·lacions. Finalment la Societat d’Atracció de Forasters vetllaria per el futur del nou casino, amb l’aportació dels socis del Pavelló de Mar, entitat que va agrupar la colònia d’estiuejants de la nostra vila durant el primer terç del segle XX. Finalment aquell diumenge de finals de juliol, es va inaugurar la nova piscina amb diverses proves de natació, protagonitzades pel Club Natació Sitges i el Club Natació Barcelona. A la nit es va inaugurar el nou Casino Platja d’Or amb un gran ball i un castell de focs. Aquesta nova entitat es va convertir en la continuadora de la tasca del Pavelló de Mar, bressol de l’actual Club de Mar.

La piscina Maria Teresa. Foto feta des de l'edifici del Casino Platja d'Or

(extreta de la pàgina web del Club de Mar)

A PUNT PEL VINYET

A falta de cinc dies per la diada del Vinyet, s’estaven ultimant els darrers preparatius per a la celebració de la festivitat en honor a la verge més venerada pels sitgetans. El dijous 4 d’agost començarien els actes principals. A les dues de la tarda hi hauria el repic general de campanes i el llançament de morterets. A la tarda, com al llarg de tot el dia del divendres, es celebrarien els principals actes religiosos, amb la destacada participació de la Schola Cantorum, la coral parroquial, dirigida pel mestre de capella Manuel Torrens, prevista per l’Ofici Solemne. A la tarda del dia 5, es celebrarien els actes populars, amb les tradicionals ballades a la plaça del santuari, com era habitual, amb la participació de la banda del també mestre Torrens. A més, s’havien previst altres atractius per amenitzar la festa, com la plantada de parades amb productes alimentaris i begudes, i un castell de focs, entre d’altres activitats. D’aquell any destacaria per sobre de tot la benedicció del nou sagrari, obra del sitgetà Josep Vidal, que seria col·locat a l’altar major.


L'Eco de Sitges, 31 de juliol de 1932
Publicat a L'Eco del 27 de juliol de 2012

SE'N PARLAVA un...

21 DE JULIOL DE 1946

LA PROCESSÓ DE LES BARQUES

El passat dimarts, el col·lectiu de pescadors de la vila havia celebrat el dia de la seva patrona, la Mare de Déu del Carme. Antigament el patronatge requeia a Sant Pere, però després de la guerra civil, la festivitat es va consolidar el 16 de juliol, data que es manté fins l'actualitat. L'acte central de la diada, i el més esperat, era el que avui encara coneixem com la Processó de les Barques, que s'havia de celebrar aquell vespre. El seguici va sortir de l'església per desplaçar-se al moll de la Punta, on el rector de la vila, mossèn Godayol va beneir les embarcacions dels pescadors. Després de la benedicció s'hauria col·locat la imatge de la Mare de Déu en una barca i hauria començat la processó marítima, però a causa de la mala mar d'aquell dia, i per precaució, no es va celebrar. A diferència d'ara, la processó sortia de la Punta, arribava fins a Terramar, tornant fins al punt de partida, i a més, al no haver-hi els espigons les embarcacions podien navegar a poca distància de la platja. Finalment el seguici processional tornava a la parròquia, finalitzant-se així els actes religiosos que s'havien celebrat al llarg del dia. A la nit es va celebrar la tradicional revetlla al passeig, amb la Orquestra Mozart, del mestre Torrens i la banda d'en Pañella, que havia participat a la processó.

"ALZAMIENTO NACIONAL"

El 18 de juliol, va fer deu anys que els rebels s'havien aixecat en armes contra el govern de la Segona República. Aquell intent de cop d'estat conduiria Espanya a la guerra civil, amb la conseqüent victòria dels nacionals, i la dictadura militar que governaria l'estat durant els propers 36 anys. El règim franquista cada any recordava aquella data, com una de les més glorioses del calendari, i aquell any, coincidint amb el desè aniversari, els actes van tenir una simbologia encara més especial. "Esta fecha conmemorativa del Alzamiento Nacional, se festejó en nuestra población colocando el vecindario, en balcones y ventanas, la enseña de España, destacándose la Casa de la Villa, Jefatura de Falange, demás centros oficiales, los dos casinos y los Bancos, Todos los estamentos industriales y el ramo de construcción, celebraron asímisimo la fiesta de la Exaltación del Trabajo, vacando por completo." A la tarda, a l'Ajuntament es va celebrar l'acte institucional, encapçalat per les principals autoritats de la vila: L'Alcalde, el Cap local de la Falange, el Capità de la Guàrdia Civil, i també un grup d'excombatents.

L'Eco de Sitges, 21 de juliol de 1946, núm. 2.850
Publicat a L'Eco del 20 de juliol de 2012

Recull fotogràfic de la Processó de les Barques en l'actualitat: El Sitges que estimo

Continuació de l'article "18 de Julio" publicat a la pàgina 3 d'aquell Eco:"Al atardecer, en el salón de sesiones del ilmo. Ayuntamiento, reuniéronse el Alcalde, Jefe Local de Falange, Capitán de la Guardia Civil y los excombatientes de la gloriosa Cruzada. D. Juan Llauradó (l’alcalde del moment) recordó se cumplían diez años de haberse alzado un puñado de buenos españoles contra los enemigos de la libertad nacional; exaltó la valentía de nuestro Ejército acaudillado por Franco, hasta lograr barrer a los sin Dios y sin Patria; dedicó un recuerdo a los caídos por España; recomendó la más estricta disciplina a las órdenes del Generalísimo; y terminó sus breves palabras con un viva Franco! Seguidamente se obsequió a los asistentes con pastas, vinos y refrescos, servido por la Casa Milanos"

SE'N PARLAVA un...

12 DE JULIOL DE 1914

SITGES A RUSIÑOL

El 19 de gener de 1913, l'Hotel Subur va acollir un banquet per homenatjar a Santiago Rusiñol, un acte organitzat, entre d'altres, per Miquel Utrillo i Josep Planas i Robert. En el decurs de la festa, i per aclamació popular, l'alcalde de la vila, aleshores Pere Carbonell  i Mestres, va proposar que l'artista fos nomenat Fill Adoptiu de Sitges. Tres dies després va ser acceptat de forma unànime pel Consistori. Aquell nomenament però, no es va consumar del tot fins al cap d'un any i mig després, concretament el 5 de juliol de 1914, quan se li va fer entrega d'una placa commemorativa, en una cerimònia celebrada al Cau Ferrat. Aquell dia, a les cinc de la tarda, una comitiva encapçalada per l'alcalde accidental d'aleshores, Joaquim de Querol, va sortir de la Casa de la Vila per traslladar-se a la Casa-Museu de Rusiñol, on una multitud de sitgetans esperaven que comencés l'acte. Reunits al primer pis del Cau, i després dels parlaments de l'alcalde, es va fer entrega de l'esperada placa, obra de l'artista Mariano Andreu. Segons les cròniques dels dos setmanaris sitgetans de l'època, L'Eco i El Baluard, publicades aquell dia de mitjans de juliol, van coincidir amb l'emotivitat de l'acte, i amb un Rusiñol que es va mostrar molt emocionat pel reconeixement del poble de Sitges cap a la seva figura.

Els Sitgetans van homenatjar a Rusiñol en diverses ocasions. 
El primer cop va ser al maig de 1900 quan l’Ajuntament  li va dedicar un carrer, que va 
ser inaugurat per la Festa Major d’aquell mateix any. 

El DIA GRAN DE CAMPDÀSENS

La Festa Major de Campdàsens era el punt de trobada entre els habitants de Vallcarca, Garraf, les masies dispersades d'aquesta zona del massís, i els sitgetans. L'anterior diumenge, una sèrie d'actes religiosos i lúdics van commemorar aquella festivitat. Al matí, es van celebrar els actes religiosos, amb la Missa Matinal, l'Ofici Solemne amb la participació del Cor de Vallcarca, i finalment una processó per les rodalies del caseriu. A la tarda, i fins ben entrada la nit es va celebrar un ball a la plaça, just davant de l’església, amb la participació d‘una cobla de gralles. Tot i la senzillesa dels actes, aquella festa era molt concorreguda pels habitants dels voltants, però unes dècades més tard, amb el despoblament de moltes masies, i del nucli de Vallcarca, la festa va anar perdent el sentit. Malgrat tot, ja fa molts anys que Els Amics del Garraf la van tornar a recuperar. Actualment la missa, l’esmorzar popular, l'acte cultural, i la participació d’alguns balls populars de la vila, entre d’altres, són l’eix central d’aquest singular aplec.

L'Eco de Sitges. 12 de juliol de 1914. Número 1.469

Publicat a L'Eco del 13 de juliol de 2012

Per saber-ne una mica més: Amics del Garraf