24 DE GENER DE 1909
MEMÒRIA HISTÒRICA I SANT SEBASTIÀ
Josep Soler i Cartró, fundador i primer
director de L’Eco de Sitges, va ser l’autor, entre els anys 1908 i 1915, d’una
columna sota el títol “Costums Perdudes” on relatava les seves vivències i el
Sitges dels seus predecessors. Amb aquests articles va deixar un tresor de
memòria històrica d’una importància tan gran que en algun dels seus articles
es relaten fets que aquest cap de setmana recordarem. Aquell dia, a la seva
columna va dedicar una part del seu article a la història de la construcció de
l’ermita de Sant Sebastià que coneixem ara, i com es va celebrar la seva
inauguració:
L’antiga ermita de Sant Sebastià era abans més petita, la construcció de
l’actual la recordo perfectament. Varen començar-se les obres l’any 1857, sota
la direcció (…) de don Josep Cros, i es realitzaren molt lentament per la manca
de recursos, portant-se al terme després d’uns quants anys gràcies a la
iniciativa i abnegació dels reverends don Joan Llopis i don Manuel Sans;
restauració que quedà del tot llesta l’any 1861 en què fou beneïda pel senyor
rector don Anton Claramunt el dia 23 d’agost, vigília de Festa Major, i
l’endemà d’aquesta, o sia el dia 25, a la tarda, hi fou portada la imatge de Sant
Sebastià en lluïda "professó", que recorregué els principals carrers de la vila,
engalanant els veïns els respectius balcons cobrellits; més els habitants del
blanquíssim carrer de Sant Sebastià s’hi distingiren d’allò més, ja que tot ell
estava guarnit d’arcades de boix, garlandes de papers de colors, banderes i domassos
per balcons i finestres. Assistiren a dita festa religiosa nombrosos veïns amb
atxa, dues músiques, molts nens i nenes vestits d’àngels i altres emblemes de
sants i santes amb paneretes de flors i atributs religiosos, sense marcar-hi
l’Apostolat organitzat pel pare Joan del Vinyet, tot cantant un cor religiós
sota la seva direcció; es cantaren els goigs amb orquestra a l’arribada a
l’ermita, entre els espetecs de les carretilles del ball de diables, els xiscles
de les gralles del ball de bastons, i les "mancha-burregas" o gaita dels
cercolets que, junt amb les cabrioles dels respectius balls, músiques i el
castell de focs artificials que s’hi disparà, era un efecte indescriptible,
festassa que recordo perfectament, perquè són d’aquelles coses que la jovenalla,
que la recordança perdura per tota la vida.
Aquest diumenge rememorarem aquella efemèride,
amb tots els balls i entremesos del nostre seguici festiu actual, igual que ho
van fer els nostres avantpassats fa poc més de 150 anys.
Imatge extreta del blog Sitges Platja d'Or
L'Eco de Sitges, 24 de gener de 1909
Publicat a L'Eco del 18 de gener de 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada