SE'N PARLAVA un...

30 DE DESEMBRE DE 1962

L'ANY DE LA NEVADA

Un dels jocs per excel·lència d’aquestes festes és el Quinto. El costum de donar-li nom a diferents números ve de molt lluny, i n’hi ha que amb el pas dels anys encara no es deixen de dir. És el cas del 62, que se’l coneix com l’any de la nevada. A Sitges no hi neva gaire, i és per això aquella ha quedat a la memòria d’aquells que ho van viure. Durant la matinada del 24 de desembre les muntanyes properes van quedar emblanquinades, i semblava que d’aquí no passaria. Però a partir de la nit d’aquell mateix dia i durant tot el dia de Nadal no va parar de caure neu. La sorprenent imatge del poble emblanquinat no va deixar indiferent a ningú, contagiant-se entre els vilatans l’alegria per aquell fet tant insòlit. Però com era de preveure, la gent i el poble no estava preparat, i ben aviat es van començar a produir molts accidents tant pels carrers com a les cases, es van congelar les canonades, i una averia al circuit elèctric va deixar el poble a les fosques durant unes quantes hores, provocant la suspensió dels Pastorets i dels Balls a les entitats. Amb tot això, no parava de nevar i l’alegria es va transformar en preocupació. Però finalment l’endemà, dia de Sant Esteve, el sol va tornar a lluir i poc a poc tot va anar tornant a la normalitat. Moltes famílies encara conserven instantànies d’aquell dies amb un Sitges completament tenyit de blanc

Una de les moltes imatges del Sitges nevat del desembre de 1962

Tradicionalment, les festes nadalenques, i concretament el Cap d’Any, era una festa que es celebrava en família, però des de finals dels anys quaranta i principis del cinquanta, es va posar de moda la celebració per acomiadar l’any, o rebre l’any nou a les societats de la vila. Antigament el principal balls d’aquestes festes eren els del 25 de desembre, però després de la guerra poc a poc la tendència aniria canviant. Tant el Prado com el Retiro havien organitzat els seus respectius balls de Cap d’Any, que esdevindrien multitudinaris.

Per cloure amb els actes nadalencs, la tarda del 5 de gener estava previst l’arribada dels Reis Mags d’Orient a Sitges amb una cavalcada pels principals carrers de Sitges. Aquesta és una tradició recent que es remunta a l’any 1936, però no es va consolidar fins uns anys després. Un cop acabada la cavalcada, estava previst que tots els nens i nenes de la vila es poguessin acostar als Reis, per donar la carta i per ser recompensats amb llaminadures.

L'Eco de Sitges 30 de desembre de 1962

Publicat a L'Eco del 5 de gener de 2012

SE'N PARLAVA un...

15 DE DESEMBRE DE 1912

LA FUTURA IMATGE DEL CAP DE LA VILA

Fa exactament 100 anys un dels temes de debat eren els canvis que ben aviat es veurien al Cap de la Vila. Feia temps que des de les pàgines de L’Eco, s’explicava que la plaça canviaria de fisonomia amb la construcció d’un nou edifici, que en faria enderrocar tres de situats entre el carrer “del Retiro” i el carrer Major. Estem parlant de la construcció de la coneguda casa del rellotge, que des de fa gairebé un segle va canviar per sempre més la fisonomia d’aquest indret, i que fins aquelles dates no es va concretar la construcció del peculiar edifici. A finals del segle XIX es va voler convertir el Cap de la Vila en una autèntica plaça, a partir d’un projecte ideat per Gaietà Buïgas que, malgrat ser aprovat per l’Ajuntament, mai es va dur a la pràctica. No va ser fins la segona dècada del segle XX que es va aprovar una nova reforma per la plaça, a través d’un altre arquitecte, Ignasi Mas i Morell, i també la construcció de la nova casa de Bartomeu Carbonell i Mussons.

En aquella edició de L’Eco s’explica quina era la situació el procés de reforma del Cap de la Vila, amb el paper principal dels propietaris de les tres cases on s’havia de construir la futura casa del rellotge. Us deixem part d’aquella notícia: “Conforme reseña la anterior sesión municipal, el expediente para la ansiada transformación del Cap de la vila puede darse por ultimado gracias a que los propietarios de las casas números 48, 50 y 52 de la calle Mayor, doña Avelina Romeu de Carbonell, doña Feliciana Vidal-Ribas de Mir y don Magín Pañella Llopis, deseosos de facilitar la reforma, han renunciado a los trámites de la expropiación forzosa, conviniendo directamente con don Bartolomé Carbonell Mussons, a quien de un modo definitivo se debe la mejora, el precio de venta, otorgando a su favor las correspondientes escrituras de enajenación. El compatricio señor Carbonell,  (…) está empeñado en acelerar las obras, de tal manera que tiene dadas órdenes para que comience desde mañana el derribo de las tres mencionadas fincas, sobre cuya superficie trata de edificar una espaciosa casa para tiendas y habitaciones, que anhelamos resulte de líneas armónicas y de buen gusto.”

Segurament, els sitgetans que van llegir aquesta crònica poc pensarien que aquella casa es convertiria en tot un símbol de Sitges, ni tant sols el redactor d’aquella notícia.

Imatge del Cap de la Vila quan encara no s'havia construit la casa del rellotge

(Imatge extreta de L'Abans)

L'Eco de Sitges, 15 de desembre de 1912

Publicat a L'Eco del 14 de desembre de 2012

SE'N PARLAVA un...

7 DE DESEMBRE DE 1952

EL DOCTOR BENAPRÉS

Fa 60 anys, la vila de Sitges va retre un sentit homenatge a Joan Ramon Benaprés. El metge sitgetà durant la seva carrera va esdevenir tota una institució, a més de ser un personatge que gaudia de molta popularitat entre la gent d’aquí. Entre la seva tasca com a facultatiu, va ser capdavanter en l’aplicació de la vacuna antitífica a tot l’estat durant els anys 10, va ser protagonista de campanyes per evitar malalties infeccioses, tant a Sitges com a Vallcarca, i va ser un dels impulsors de la construcció del pavelló antituberculós de l’Hospital, entre d’altres: "El deseo popular, manifestado desde junio de 1951, en el sentido de rendir público homenaje a los méritos incontestables del Doctor Juan Ramón Benaprés y Palet, Inspector Municipal de Sanidad, Director del Hospital de San Juan Bautista y Decano de los médicos suburenses, tendrá su máxima expresión en el acto de la inauguración del Monumento al eximio patricio, que se celebrará en el mediodía de hoy, domingo, en los jardines del benéfico Establecimiento."

Una de les tasques que va dur a terme, i que ha quedat constància en les diferents edicions d’aquest setmanari, va ser les crides periòdiques que va fer des de les pàgines de L’Eco de Sitges, demanant medecines per a malalts sense recursos econòmics, a més de ser un habitual col·laborador d’aquesta casa. L’homenatge al Dr. Benaprés va ser durant els dies 6 i 7 de desembre. L’Eco d’aquella setmana ens explicava els diferents actes previstos pel aquell mateix dia: "Los actos a celebrar hoy, domingo. Serán los siguientes: A la salida del Oficio del Hospital, se congregarán en los mismos jardines, con el homenajeado y sus familiares, las Autoridades, Comisión y pueblo de Sitges. A las 12, inauguración del Monumento, previo discurso de ofrenda, que pronunciará el Dr. D. José Roig y Raventós, Hijo Predilecto de Sitges, seguido del parlamento de adhesión del Alcalde D. Antonio Almirall Carbonell, amenizando los actos la banda de música del señor Torrens. A las dos de la tarde, se celebrará en ti Hotel Subur, el Banquet de Homenaje, que le dedica el limo. Ayuntamiento y la comisión organizadora y que le será ofrecido por el señor Alcalde y por don Ramon Planas. Simultáneamente, se obsequiará a la Comunidad Religiosa y a los enfermos y asilados del Hospital." Actualment el bust, obra de Pere Jou, encara es troba als jardins de l’Hospital.

L'Eco de Sitges, 7 de desembre de 1952

Publicat a L'Eco del 7 de desembre de 2012