Si encara no heu pogut llegir el meu primer reportatge publicat al nou Eco, aquí el teniu. Però de totes maneres, us recomano tenir la nova versió de L'Eco de Sitges a les vostres mans, amb un nou format i disseny, noves seccions i nous col·laboradors.
Aquests dies, molts pobles i ciutats de Catalunya han commemorat el
75è aniversari del final de la Guerra Civil. Els darrers dies de gener, també
van servir perquè milers de catalans, que havien mostrat el seu compromís
polític amb el bàndol republicà, abandonessin Espanya per fugir de la repressió
franquista, sense saber quin futur els depararia. Entre tota aquesta gent
trobem el cas de Pere Curtiada i Ferrer (1898-1968), un polític poc conegut que
va ser protagonista de la vida política del Sitges dels anys 30, arribant a ser
el número dos de la cúpula nacional d’Estat Català. Ara una tesi doctoral de l'historiador Marc Santasusana, el rescata de l'oblit.
El regidor
d’ERC però amb la mirada a Estat Català
Després d’iniciar la seva trajectòria
política durant la Dictadura de Primo de Rivera, a l’entorn del catalanisme
d’esquerres, Pere Curtiada, esdevé regidor de l’Ajuntament de Sitges, quan
l’any 1931 es va presentar en una candidatura amb el nom de “Coalició
d’Esquerres Antidinàstiques”. Els primers resultats van ser favorables a la
candidatura de dretes “Reconstrucció Sitgetana”, però amb l’adveniment de la
República, i després de demostrar diverses irregularitats, finalment la
candidatura d’esquerres assolia el govern. Com a fet simbòlic s’acabava amb
l’hegemonia dels dos “casinets” de la vila, El Retiro i el Casino Prado, que
s’anaven succeint en el govern local. A partir d’aquí Pere Curtiada es convertirà en un
dels polítics més destacats i influents de la vila. Va ser un dels fundadors d’Esquerra
Republicana a Sitges, tot i que sempre com a membre d’Estat Català, aleshores estructurades com les joventuts d'aquest partit.
La seva trajectòria com a regidor, entre els anys 1931 i 1934, ve
marcada per ser la persona que més mocions va presentar en la defensa i
normalització de la llengua catalana, i pels drets de la classe treballadora.
Tampoc va estar absent de polèmica. Les seves polítiques a favor de
secularitzar la vida pública sitgetana, on destaca el canvi de noms de carrers
amb contingut religiós, o la prohibició de manifestacions religioses, com és el
cas de les Processons de les Festes Majors dels anys 1932 i 1933, el van
enemistar amb els seus rivals polítics, tal com es va traduir en una campanya
d’atacs i retrets a través de les pàgines del setmanari local el Baluard.
L’empresonament
al vaixell Uruguai i el salt a la política nacional
L’any 1934, malgrat no presentar-se a les eleccions municipals, va
seguir plenament vinculat a la vida política local. Aquell mateix any es va
convertir en el president d’ERC a Sitges. També va liderar la reforma del
sometent local, exercint el càrrec de sotscaporal fins als Fets d’Octubre de
1934. Davant l’onada revolucionària, i amb la proclamació de l’Estat Català per
part del President Companys, el 6 d’octubre de 1934, Pere Curtiada va adherir
Sitges al moviment revolucionari. La repressió, però, no va trigar, i com a
responsable de l’ordre públic de la vila, va ser empresonat al Vaixell Uruguai,
situat al port de Barcelona, malgrat que durant aquella jornada evités la crema
de l’església parroquial per part d’insurrectes provinents de Vilanova i la
Geltrú.
Un cop surt de la presó, i amb més energies que mai, arribarien els
anys més apassionants de la seva carrera política. Va ser un dels grans
protagonistes de la refundació d’Estat Català, el maig de 1936 com a partit,
separat d’ERC. No només va assistir al congrés extraordinari on es formularien
les noves bases del partit separatista, sinó que hi va tenir un paper decisiu.
Això li va merèixer un lloc destacat a les cròniques dels diaris barcelonins,
just en el moment en què la seva popularitat dins del partit i en l’entorn del
separatisme es va disparar.
La Guerra Civil
i el final del somni
En iniciar-se la guerra, els revolucionaris, entre els quals hi havia
Curtiada, ocuparien l’Ajuntament de Sitges, creant el Comitè de Defensa Local,
i posteriorment fou un dels quatre regidors que obtingué Estat Català al
Consell Municipal de Sitges, que per pressions de la Generalitat només van
poder mantenir durant uns mesos. Segurament la seva vàlua com a dirigent
polític el va permetre seguir durant un temps al capdavant de la política
local, fins i tot per arribar a ser president del Consell Municipal, és a dir, alcalde
de Sitges entre el 25 de desembre de 1936 i l’11 de gener de 1937. Un cop
abandona l’acta de regidor, arriba a la primera línia de la política nacional
en ser escollit responsable del Departament Político-Social del Comitè Central
d'Estat Català, a més de ser un dels homes més visibles del partit.
Però Estat Català, un partit prou destacat, amb més de 10.000 afiliats
durant la guerra, mai va arribar a formar part del govern a la Generalitat.
D’haver sigut així, segur que hauria obtingut un càrrec de renom. Per aquest
motiu, i amb el tràgic final de la guerra, arribaria la fi de la seva carrera
política, caient completament en l’oblit, i perdent-se pel camí de l’exili tots
aquells ideals que el van convertir en un home que va lluitar per la llibertat
de Catalunya.
El primer regidor independentista de
l’Ajuntament de Sitges
Pere
Curtiada es pot considerar el primer regidor independentista de l’Ajuntament de
Sitges. Malgrat que el terme “independentista” encara no es feia servir, és
evident que ens trobem davant la primera persona que, des de la primera línia
local, va defensar l’alliberament nacional com a objectiu final de Catalunya, a
través de les seves militàncies polítiques, sobretot com a membre destacat
d’Estat Català. Quan els regidors de la coalició d’esquerres van comunicar la
seva afiliació a ERC, el setembre de l’any 1932, i per tant quedava constituït
aquest partit a Sitges, Curtiada va exigir fer constar en acta que tot i
acceptar la disciplina del partit, ell continuava sent d’Estat Català. Aquest
fet el vincularia directament amb els sectors més rupturistes i revolucionaris
del gran partit de Francesc Macià. De fet, abans de ser regidor, estava molt
vinculat a l’Ateneu El Centaure, punt de trobada de la gent d’esquerres de Sitges,
abans de la Segona República. Després dels tres primers anys de vida de
l’entitat cultural, amb ell de vicepresident, l’any 1930 és nomenat president,
moment que ell mateix va polititzar l’ateneu, organitzant moltes trobades amb
membres destacats d’Estat Català.
L’ últim Ajuntament amb presència d’Estat
Català
Quan
esclatà la guerra civil, Pere Curtiada va ser un dels puntals per establir la
legalitat republicana. Un cop organitzats els comitès revolucionaris,
encarregats de dirigir els pobles i ciutats, la Generalitat va emetre un decret
on s’instava als diferents comitès a disoldre’s i a constituir nous ajuntaments
segons les seves premisses. Una de les condicions era que els governs locals
havien de respectar la correlació de forces existents al nou govern de la
Generalitat. Estat Català no havia aconseguit representació a la Generalitat, i
per aquest motiu no podia tenir membres als Consells Municipals. Però Sitges va
ser l’excepció que confirmaria la regla. Segurament pel gran carisma que tenia Pere
Curtiada, i la gran importància d’Estat Català a la vila, Sitges va tenir quatre
regidors del partit separatista durant els primers mesos de la guerra civil.
Però finalment un nou decret de la Conselleria d’Hisenda de la Generalitat deia
que els ajuntaments que no haguessin complert amb la correlació de forces de la
Generalitat, es veurien privats de les atribucions econòmiques que depenien
directament del govern català. Per aquest motiu, i pel bé de la vila, Pere
Curtiada i els altres tres regidors d’Estat Català renunciarien a les seves actes de regidor a principis de 1937. Tot i això Pere Curtiada seria capaç de
mantenir-se durant uns mesos més en algun òrgan menor.
