SE'N PARLAVA un...

10 D'OCTUBRE DE 1954

"DÍA DE LA RAZA"

El dia de la Hispanitat era un dels dies que Sitges, igual que a la resta de l’estat, era festa obligada. L’Eco ho destacava, primer de tot, com la festivitat de tota Espanya, en commemoració del dia de la Verge del Pilar. A més, aquell dia també es celebrava el patronatge de la Guàrdia Civil: “También celebra en este día su patronímica el benemérito Cuerpo de la Guardia Civil. Por lo que la 4a Compañía destacada en nuestra Villa va a festejar la españolísima jornada con una Misa, que se rezará en nuestra Iglesia Parroquial a las 9 de la mañana, y a la que asistirán todas las autoridades locales”.

L'ENCANT DE SITGES AL NO-DO

El NO-DO volia ensenyar a tot l’Estat Espanyol imatges de Sitges. “La próxima semana se estrenará en todas las pantallas de España el noticiario documental: Imágenes n. 509, titulado «El encanto de Sitges» y con el subtítulo «El Cau Ferrat y Rusiñol». Sabemos que algunos directivos de Fomento del Turismo han gustado las primicias de esta cinta que capta las bellezas de nuestra Villa, y todos coinciden en su alto valor fílmico. No dudamos que nuestros empresarios harán lo posible para que prontamente podamos nosotros recrearnos con «El encanto de Sitges».” A més d’ensenyar imatges de la nostra vila, també es volia ensenyar una de les joies del nostre partrimomi, el Cau Ferrat, casa i museu de l’artista polifacètic, i recordat de nou, Santiago Rusiñol, que durant molts anys va convertir casa seva en una parada obligada per a tota aquella gent que volia conèixer les seves obres i col·leccions. Sens dubte, Sitges era un poble prou important a l’hora de parlar d’art i cultura.

ALS CAÇADORS SITGETANS

Per molts, la data del 12 d’octubre significava l’inici de la campanya de caça, tot i que pel que sembla alguns havien començat aquesta activitat unes setmanes abans. “No siempre da el resultado apetecido, pero algunas veces, como el jueves 31 de Septiembre (alguns caçadors de Sitges) dieron muerte a 22 conejos. Los entendidos en la cinegética y conocedores de la evolución de la misma en nuestra Villa, aseguran que se ha batido el record local de la caza del conejo.” Avui aquesta pràctica cada cop va més a la baixa, però en el record queden tots aquells que –amb escopeta, gossos, o també amb fures– sortien a caçar. Els conills eren la presa més recorrent dels caçadors de la zona.

L'Eco de Sitges, 10 d'octubre de 1954

Publicat a L'Eco de l'11 d'octubre de 2012

SE'N PARLAVA UN...

10 DE SETEMBRE DE 1961

LA PRIMERA FESTA DE LA VEREMA

Aquest any se celebra la 51a edició de la Festa de la Verema, amb algunes novetats respecte els altres anys. Però és cert que quan es va celebrar la primera edició d'aquesta festa, no era ni de bon tros com l'entenem actualment. Trobem alguns actes semblants, o iguals que els actuals, però la primera edició de la Festa de la Verema, que es celebraria el 16 i 17 de setembre de 1961, presentaria una sèrie d'esdeveniments, que durant el pas del temps han evolucionat fins arribar als nostres dies. Això sí, el significat de la festa s'ha mantingut intacte durant els més de cinquanta anys d'història d'aquesta celebració, perquè aquesta s'ha concebut per recordar i homenatjar una activitat que en altres temps va ser molt important per la vila.

L'Eco, en una de les cròniques d'aquella edició, explicava els actes que es durien a terme durant el dissabte, dia central dels actes a Sitges. A quarts de 12 del matí s'havia previst l'arribada del "Tren de la Verema i el Vi", una iniciativa que ja deixava clara la intenció de captar turistes i forasters. A les 12, al Palau Maricel es pronunciaria el Pregó de la Verema, a càrrec del periodista i escriptor Joaquín Calvo Sotelo. Seguidament es nomenaria la Reina de la festa, que ja se sabia qui seria: Mari-Lyz de Rueda Sanz de la Garza, moment en que no es nomenaven pubilles com ara. A la 1 de la tarda, al Santuari del Vinyet hi hauria una missa en honor a la festa, i posteriorment es beneiria el primer most d'aquell any. Per finalitzar els actes al Santuari hi hauria una mostra de balls folklòrics. Després del dinar de les principals autoritats, hi hauria una desfilada de carrosses decorades amb al·legories de la verema, on hi participaria la reina i les seves dames d'honor. Finalment per cloure els actes del dissabte, hi hauria un sopar de gala al Club de Mar, també hi hauria un castell de focs a la Punta, i una revetlla popular al carrer 2 de maig, Marquès de Montroig, i plaça de la Indústria, on s'instal·laria la font del vi de lliure degustació.

Primera edició de la Festa de la Verema de Sitges. Desfilada de Carrosses.

L'endemà diumenge, la comitiva d'honor es traslladaria a Vilafranca, per continuar els actes a la capital del Penedès. Cal remarcar que la primera edició de la Festa de la Verema, organitzada pel Foment de Turisme, estava presidida pel vilafranquí Teodoro Sardà i Miret.

L'Eco de Sitges, 10 de setembre de 1961

Publicat a L'Eco del 7 de setembre de 2012