SE'N PARLAVA un...

12 DE MARÇ DE 1916

L'INCENDI DEL RETIRO

La data de 9 de març de 1916 va ser recordada durant molts anys pel tràgic incendi de les dependències de la Societat Recreativa El Retiro. Aquell incendi va destruir l’edifici del casinet pel complet: En la madrugada del pasado jueves, 9 del corriente mes, el domicilio de la sociedad recreativa cuyo nombre encabeza estas líneas, en menos de dos horas, quedó completamente destruido por un incendio que, apenas advertido al comenzar dicho día, adquirió tan grandes proporciones que en breves instantes todo el edificio apareció envuelto en llamas, haciendo inútiles los auxilios del vecindario que despertó azorado a los disparos de aviso, a los pitos de alarma y a las campanadas de fuego, acudiendo presuroso al frente de las autoridades por si era posible evitar el derrumbamiento de un local que, en el transcurso de sus 45 años de existencia, ha sido testigo de sucesos de todo género, de efemérides venturosas para Sitges, de competencias victoriosas y de fiestas sobresalientes, pudiendo afirmarse que El Retiro va unido, en el lapso de tiempo de su floreciente vida, a todo lo acontecido en la historia de esta nuestra villa.

Probablement, un dels grans interrogants d’aquella tràgica notícia era saber quines van ser les causes d’aquell incendi. Curiosament aquell dia de març era Dimecres de Cendra. Segurament es pot afirmar que va ser un accident, però també van córrer suficients rumors que deien que el foc hauria estat intencionat, cosa que mai s’ha pogut demostrar: Las causas del siniestro son desconocidas por completo, pudiendo afirmarse tan solo que, debido a ser aquella noche de descanso para cuantos tomaron parte en los extraordinarios festejos con que El Retiro celebró el Carnaval, cerróse el domicilio de la sociedad a las veintitrés horas y antes de la una de la madrugada siguiente el edificio estaba consumido sin posibilidad de salvamento.

Aquell incendi, podria haver fet molt de mal a l’entitat, de fet en va fer, però els socis, en un exercici d’unió van saber tirar endavant. Ben aviat van començar les obres de reconstrucció de l’edifici, que van ser confiades a Miquel Utrillo i Morlius. Pel que fa l’aspecte musical, tot i quedar-se sense sala, el Mestre Montserrat va continuar exercint com a director de la banda, es van organitzar les caramelles per la següent pasqua. A finals d’aquell mateix any, les noves dependències de la Societat Recreativa El Retiro ja eren una realitat. 

L'Eco de Sitges, 12 de març de 1916

Publicat a L'Eco de Sitges del 8 de març de 2013

Per conèixer més sobre aquest tema: El Retiro. Cent anys i escaig d'història al compàs dels músics de la societat de Blai Fontanals i Argenter

SE'N PARLAVA un...

16 DE FEBRER DE 1975

EL DARRER CARNAVAL FRANQUISTA

Sitges va celebrar el Carnaval de 1975, segons la crònica de L’Eco, de forma molt animada, i tal i com era costum, les entitats formaven part del centre d’aquesta celebració, i dic part, perquè el Carnaval sitgetà cada cop es vivia més al carrer. Durant els últims cent anys, tant el Prado com El Retiro havien tingut el monopoli d’aquesta celebració, però els temps canviaven, i les noves modes de l’època van fer acabar amb aquells peculiars carnavals a dins de les societats, per buscar altres llocs, com eren els bars i les discoteques, a més del retorn de la permissivitat per a celebrar el Carnaval al carrer, a partir dels anys seixanta. Com bé ens explica el llibre “Cinc mirades al Carnaval de Sitges” en l’apartat de l’època franquista, d’Antoni Sella, les Societats havien perdut el control de la festa: “A principis dels anys setanta, l’aparició d’un Carnaval popular i totalment desvinculat dels dos casinos, trencava una inèrcia que, amb poques excepcions, es mantenia inalterable des de l’últim quart del segle XIX”. Amb la fi del Franquisme, “les  entitat van tornar a recuperar el control organitzatiu i el protagonisme de la festa”, sota un nou model que evolucionaria cap a l’actual.

Però centrem-nos en el Carnaval d’aquell any, tal i com ens ho explica L’Eco: “Han sido muy animados los actos anunciados tanto en el Casino Prado como en la Sociedad Recreativa El Retiro. Domingo, lunes y martes, bien aprovechados para seguir tan ancestral tradición, que tuvo sus épocas resplandecientes. Ambas sociedades celebraron los acostumbrados bailes infantiles en El Retiro el domingo y en el Prado el martes, los dos por la tarde. (…) Hemos de decir también que todas las discotecas de Sitges permanecieron estos días abiertas y en sus pistas coquetonas se agruparon numerosísimas parejas para festejar los días de Carnaval”. L’Eco no ens donava masses detalls del Carnaval de carrer que s’havia imposat, i seguia parlant, en bona part, d’aquell Carnaval d’entitat que a la força havia evolucionat molt durant els últims deu anys.

Pero el miércoles, los socios de ambas entidades se reunieron en sus salones para poner brochede oro a las fiestas, que de modo tan lucido se habían celebrado, con la típica xatonada. A los postres se brindó por la mejor prosperidad y se habló ya de Caramelles. Amb l’arribada de la Quaresma l’activitat no s’aturava i les dues Societats ja convocaven, a través de les pàgines de L’Eco els primers assajos per preparar les cantades pasquals.

L'Eco de Sitges, 16 de febrer de 1975

Publicat a L'Eco del 15 de febrer de 2013

SE'N PARLAVA un...

2 DE FEBRER DE 1913

EL CARNAVAL DE FA 100 ANYS

Fa just 100 anys, el Carnaval va ser més aviat que aquest any. El dia 30 de gener era Dijous Gras. El Carnaval de Sitges era tot un esdeveniment per a les dues societats cabdals de la vila, i com ara, era una de les festes més importants del calendari. Malgrat tot, en aquella època, el Carnaval sitgetà no vivia els millors moments de la seva història, motivat en bona part per la desafecció de la gent. Tal i com explica el llibre Cinc mirades al Carnaval de Sitges. Segles XV-XX, la situació financera de l’estat, juntament amb factors més concrets, van fer que els Carnavals d’aquells anys passessin sense pena ni glòria.

Tal i com era costum, les edicions dels periòdics locals, com L’Eco i el Baluart, no farien un gran ressó del Carnaval d’aquell any, tot i que les dues publicacions feien conèixer els principals actes. Us deixem un petit fragment de la crònica de L’Eco d’aquell dia: “Este año el Carnaval coincide con la fiesta de las candelas, cosa que no recordamos haya acontecido hace años, lo cual significa que la temporada carnavalesca se ha anticipado, siendo en corto número los bailes de máscaras; no obstante, bien podemos decir que los únicos de la temporada fueron los dados el anterior jueves lardero en las sociedades de recreo, a cuyos salones acudieron varios caprichosos trajes”. Els Carnavals d’aquells anys acostumaven a tenir un patró molt semblant, on els dies més importants eren el Diumenge i el Dimarts, amb els balls als Salons de les entitats, i les comparses pels carrers de la vila.

Durant aquells anys, però, els infants començarien a tenir molt més protagonisme durant les dates carnavalesques, com va ser el cas de l’any anterior, el 1912, quan el Casino Prado, va organitzar el primer Ball Infantil. El dia triat va ser el Dilluns de Carnaval, i aquella iniciativa va tenir tant d’èxit, que fins i tot va sorprendre als propis organitzadors, fent que aquell mateix 1913 es tornés a repetir la iniciativa. Aquell èxit va arrossegar a la Societat Recreativa El Retiro que també organitzés un ball infantil, tal i com anunciava L’Eco: Día 3 de febrero—A las 5 de la tarde, tendrá lugar un gran baile infantil de trajes. Terminado el programa de bailables, la Compañía Retirista pondrá en escena la zarzuela en un acto Nit de trons, letra de J. Banaprés y música E. Morera.

Actes del Carnaval del Casino Prado 

(Publicat al Baluart de Sitges, el 2 de febrer de 1913)

L'Eco de Sitges, 2 de febrer de 1913

Publicat a L'Eco de l'1 de febrer de 2013