Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cau Ferrat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cau Ferrat. Mostrar tots els missatges

dilluns, 12 de novembre del 2012

SE'N PARLAVA un...


11 DE NOVEMBRE DE 1894


FESTA MODERNISTA, EL CAU I LA PROCESSÓ DE QUADRES
L’Eco de Sitges d’aquell diumenge es va dedicar, en bona part a la figura de Santiago Rusiñol i a la Festa Modernista que ell mateix va promoure i que s’havia celebrat el diumenge anterior. Un dels fets destacats per part de L’Eco, és que a l’edició de la setmana anterior ja havia dedicat a aquell fet, i tot fer una tirada més llarga que de costum, es van esgotar tots els exemplars.

Molts van ser els atractius de la Tercera Festa Modernista. Primer de tot perquè aquell dia va ser l’escollit per a la inauguració oficial de la casa, estudi, taller, museu... El Cau Ferrat. Aquells edificis de pescadors es convertirien per sempre més en un centre de culte, lloc de trobada d’artistes i amics de Rusiñol, fent d’aquell lloc i la vila de Sitges un punt de referència dins del món de l’art. “Es la tercera vegada que'l Cau Ferrat se reuneix a prop del mar; la tercera vegada que, fugint del soroll de la ciutat, venim a a somniar al peu d'aquesta platja hermosa, a sentir-nos breçar al compas de les onades, a pendre aigua de poesia, malalts qu'estem del mal de prosa qu'avui corre en la nostra terra.” Amb aquestes paraules de Rusiñol va començar el certamen literari d’aquelles Festes.

Però se’ns dubte, la Festa Modernista de 1894 va ser recordada durant molt de temps per un peculiar acte, la processó cívica en honor a dos quadres d’El Greco que mesos abans havia adquirit el propi artista, i que aquell dia van arribar a Sitges. Així ho va descriure L’Eco: Las diversas e importantes personalidades antes reseñadas, junto con muchos y valiosos elementos de esta villa, se hallaban en la estación del ferrocarril a la llegada del tren correo de Barcelona, organizándose en el acto la procesión cívica que debía constituir una de las notas más brillantes de la fiesta; se trataba nada menos que de conducir en triunfo por calles y plazas a dos antiguos lienzos debidos al incomparable Greco representando San Pedro y Santa Magdalena; se quería glorificar al célebre Domenico Theolocópoli, (…) Por las calles del Ferrocarril y de Jesús, plaza del Marqués de Mont-Roig, calle Mayor, plaza de la Constitución, Baluarte y calle de San Juan llegaron los dos lienzos al Cau ferrat colgándose, ante el entusiasmo del selecto acompañamiento, en el sitio de honor que les había sido reservado.

Llibre del certàmen literari de la Tercera Festa Modernista

L'Eco de Sitges, 11 de novembre de 1894
Publicat a L'Eco del 9 de novembre de 2012

dilluns, 15 d’octubre del 2012

SE'N PARLAVA un...


10 D'OCTUBRE DE 1954


"DÍA DE LA RAZA"
El dia de la Hispanitat era un dels dies que Sitges, igual que a la resta de l’estat, era festa obligada. L’Eco ho destacava, primer de tot, com la festivitat de tota Espanya, en commemoració del dia de la Verge del Pilar. A més, aquell dia també es celebrava el patronatge de la Guàrdia Civil: “También celebra en este día su patronímica el benemérito Cuerpo de la Guardia Civil. Por lo que la 4a Compañía destacada en nuestra Villa va a festejar la españolísima jornada con una Misa, que se rezará en nuestra Iglesia Parroquial a las 9 de la mañana, y a la que asistirán todas las autoridades locales”.

L'ENCANT DE SITGES AL NO-DO
El NO-DO volia ensenyar a tot l’Estat Espanyol imatges de Sitges. “La próxima semana se estrenará en todas las pantallas de España el noticiario documental: Imágenes n. 509, titulado «El encanto de Sitges» y con el subtítulo «El Cau Ferrat y Rusiñol». Sabemos que algunos directivos de Fomento del Turismo han gustado las primicias de esta cinta que capta las bellezas de nuestra Villa, y todos coinciden en su alto valor fílmico. No dudamos que nuestros empresarios harán lo posible para que prontamente podamos nosotros recrearnos con «El encanto de Sitges».” A més d’ensenyar imatges de la nostra vila, també es volia ensenyar una de les joies del nostre partrimomi, el Cau Ferrat, casa i museu de l’artista polifacètic, i recordat de nou, Santiago Rusiñol, que durant molts anys va convertir casa seva en una parada obligada per a tota aquella gent que volia conèixer les seves obres i col·leccions. Sens dubte, Sitges era un poble prou important a l’hora de parlar d’art i cultura.

ALS CAÇADORS SITGETANS
Per molts, la data del 12 d’octubre significava l’inici de la campanya de caça, tot i que pel que sembla alguns havien començat aquesta activitat unes setmanes abans. “No siempre da el resultado apetecido, pero algunas veces, como el jueves 31 de Septiembre (alguns caçadors de Sitges) dieron muerte a 22 conejos. Los entendidos en la cinegética y conocedores de la evolución de la misma en nuestra Villa, aseguran que se ha batido el record local de la caza del conejo.” Avui aquesta pràctica cada cop va més a la baixa, però en el record queden tots aquells que –amb escopeta, gossos, o també amb fures– sortien a caçar. Els conills eren la presa més recorrent dels caçadors de la zona.

L'Eco de Sitges, 10 d'octubre de 1954
Publicat a L'Eco de l'11 d'octubre de 2012