SE'N PARLAVA un...

12 DE MARÇ DE 1916

L'INCENDI DEL RETIRO

La data de 9 de març de 1916 va ser recordada durant molts anys pel tràgic incendi de les dependències de la Societat Recreativa El Retiro. Aquell incendi va destruir l’edifici del casinet pel complet: En la madrugada del pasado jueves, 9 del corriente mes, el domicilio de la sociedad recreativa cuyo nombre encabeza estas líneas, en menos de dos horas, quedó completamente destruido por un incendio que, apenas advertido al comenzar dicho día, adquirió tan grandes proporciones que en breves instantes todo el edificio apareció envuelto en llamas, haciendo inútiles los auxilios del vecindario que despertó azorado a los disparos de aviso, a los pitos de alarma y a las campanadas de fuego, acudiendo presuroso al frente de las autoridades por si era posible evitar el derrumbamiento de un local que, en el transcurso de sus 45 años de existencia, ha sido testigo de sucesos de todo género, de efemérides venturosas para Sitges, de competencias victoriosas y de fiestas sobresalientes, pudiendo afirmarse que El Retiro va unido, en el lapso de tiempo de su floreciente vida, a todo lo acontecido en la historia de esta nuestra villa.

Probablement, un dels grans interrogants d’aquella tràgica notícia era saber quines van ser les causes d’aquell incendi. Curiosament aquell dia de març era Dimecres de Cendra. Segurament es pot afirmar que va ser un accident, però també van córrer suficients rumors que deien que el foc hauria estat intencionat, cosa que mai s’ha pogut demostrar: Las causas del siniestro son desconocidas por completo, pudiendo afirmarse tan solo que, debido a ser aquella noche de descanso para cuantos tomaron parte en los extraordinarios festejos con que El Retiro celebró el Carnaval, cerróse el domicilio de la sociedad a las veintitrés horas y antes de la una de la madrugada siguiente el edificio estaba consumido sin posibilidad de salvamento.

Aquell incendi, podria haver fet molt de mal a l’entitat, de fet en va fer, però els socis, en un exercici d’unió van saber tirar endavant. Ben aviat van començar les obres de reconstrucció de l’edifici, que van ser confiades a Miquel Utrillo i Morlius. Pel que fa l’aspecte musical, tot i quedar-se sense sala, el Mestre Montserrat va continuar exercint com a director de la banda, es van organitzar les caramelles per la següent pasqua. A finals d’aquell mateix any, les noves dependències de la Societat Recreativa El Retiro ja eren una realitat. 

L'Eco de Sitges, 12 de març de 1916

Publicat a L'Eco de Sitges del 8 de març de 2013

Per conèixer més sobre aquest tema: El Retiro. Cent anys i escaig d'història al compàs dels músics de la societat de Blai Fontanals i Argenter

SE'N PARLAVA un...

16 DE FEBRER DE 1975

EL DARRER CARNAVAL FRANQUISTA

Sitges va celebrar el Carnaval de 1975, segons la crònica de L’Eco, de forma molt animada, i tal i com era costum, les entitats formaven part del centre d’aquesta celebració, i dic part, perquè el Carnaval sitgetà cada cop es vivia més al carrer. Durant els últims cent anys, tant el Prado com El Retiro havien tingut el monopoli d’aquesta celebració, però els temps canviaven, i les noves modes de l’època van fer acabar amb aquells peculiars carnavals a dins de les societats, per buscar altres llocs, com eren els bars i les discoteques, a més del retorn de la permissivitat per a celebrar el Carnaval al carrer, a partir dels anys seixanta. Com bé ens explica el llibre “Cinc mirades al Carnaval de Sitges” en l’apartat de l’època franquista, d’Antoni Sella, les Societats havien perdut el control de la festa: “A principis dels anys setanta, l’aparició d’un Carnaval popular i totalment desvinculat dels dos casinos, trencava una inèrcia que, amb poques excepcions, es mantenia inalterable des de l’últim quart del segle XIX”. Amb la fi del Franquisme, “les  entitat van tornar a recuperar el control organitzatiu i el protagonisme de la festa”, sota un nou model que evolucionaria cap a l’actual.

Però centrem-nos en el Carnaval d’aquell any, tal i com ens ho explica L’Eco: “Han sido muy animados los actos anunciados tanto en el Casino Prado como en la Sociedad Recreativa El Retiro. Domingo, lunes y martes, bien aprovechados para seguir tan ancestral tradición, que tuvo sus épocas resplandecientes. Ambas sociedades celebraron los acostumbrados bailes infantiles en El Retiro el domingo y en el Prado el martes, los dos por la tarde. (…) Hemos de decir también que todas las discotecas de Sitges permanecieron estos días abiertas y en sus pistas coquetonas se agruparon numerosísimas parejas para festejar los días de Carnaval”. L’Eco no ens donava masses detalls del Carnaval de carrer que s’havia imposat, i seguia parlant, en bona part, d’aquell Carnaval d’entitat que a la força havia evolucionat molt durant els últims deu anys.

Pero el miércoles, los socios de ambas entidades se reunieron en sus salones para poner brochede oro a las fiestas, que de modo tan lucido se habían celebrado, con la típica xatonada. A los postres se brindó por la mejor prosperidad y se habló ya de Caramelles. Amb l’arribada de la Quaresma l’activitat no s’aturava i les dues Societats ja convocaven, a través de les pàgines de L’Eco els primers assajos per preparar les cantades pasquals.

L'Eco de Sitges, 16 de febrer de 1975

Publicat a L'Eco del 15 de febrer de 2013

SE'N PARLAVA un...

4 DE GENER DE 1970

1970

Sitges va celebrar com cal l’arribada de l’any 1970. Les dues entitats sitgetanes, el Prado i El Retiro, es vestien de gala per acomiadar l’any, amb unes festes multitudinàries que esdevenien el dia central dels balls a les entitats. Antigament el ball del dia de Nadal era el més important de totes les festes, però després de la guerra civil, la tendència va anar canviant i poc a poc el Ball de Cap d’Any va anar guanyant importància. Tot i les multitudinàries revetlles a les entitats, molts restaurants de la vila oferien menús especials per aquell dia, alguns amb festa inclosa, dels quals destaquen establiments que, a dia d’avui, encara perduren, o d’altres que van ser molt coneguts i populars, que van tancar les portes.

Un cop passat l’arribada de l’any nou, el principal esdeveniment d’aquells darrers dies de les festes nadalenques era l’arribada dels Reis Mags d’Orient a Sitges. Com ja era costum, els vilatans, i sobretot els més petits de la casa, esperaven impacients la cavalcada del dia 5 de gener per a poder donar la carta als propis reis o al Carter Reial. L’Eco de Sitges d’aquella setmana ens ho explicava d’aquesta manera: “Motivo de alegría y emoción lo constituirá para nuestros pequeños la Cabalgata de SS. MM. los Reyes Magos de Oriente, que llegarán mañana al atardecer a nuestra villa. Sitges se prepara para recibirlos dignamente, como se merecen. Después de descansar unos momentos en el Hospital, emprenderán el recorrido por las céntricas calles: Salida del Hospital, Rafael Llopart, Jesús, Cap de la Vila, Parelladas, plaza España, Espalter, San Francisco, Cap de la Vila, Mayor y Plaza del General Mola. Serán recibidos en las Casas Consistoriales de donde tendrá lugar una recepción. Mientras el Cartero Real, recogerá las últimas cartas.”

Molts encara recordaran “Quarto de Reixa” del número 62 del carrer Jesús. L’Eco d’aquella setmana dedicava una petita nota al diorama que des del carrer es podia veure, i que era de l’admiració de molta gent: “En las pasadas Navidades nos fue grato admirar el monumental diorama que en el "quarto de reixa" de su domicilio de la calle de Jesús, número 62, ha instalado el entusiasta sitgetán, don Jairne Sabater Barberán, un delicioso Nacimiento, con múltiples detalles evocadores de la efeméride navideña realizado por el Señor Sabater con su peculiar y conocida maestria. Siguiendo la tradición, este Belén estará expuesto hasta la Candelaria”,

L'Eco de Sitges, 4 de gener de 1970

Publicat a L'Eco del 4 de gener de 2012

SE'N PARLAVA un...

30 DE DESEMBRE DE 1962

L'ANY DE LA NEVADA

Un dels jocs per excel·lència d’aquestes festes és el Quinto. El costum de donar-li nom a diferents números ve de molt lluny, i n’hi ha que amb el pas dels anys encara no es deixen de dir. És el cas del 62, que se’l coneix com l’any de la nevada. A Sitges no hi neva gaire, i és per això aquella ha quedat a la memòria d’aquells que ho van viure. Durant la matinada del 24 de desembre les muntanyes properes van quedar emblanquinades, i semblava que d’aquí no passaria. Però a partir de la nit d’aquell mateix dia i durant tot el dia de Nadal no va parar de caure neu. La sorprenent imatge del poble emblanquinat no va deixar indiferent a ningú, contagiant-se entre els vilatans l’alegria per aquell fet tant insòlit. Però com era de preveure, la gent i el poble no estava preparat, i ben aviat es van començar a produir molts accidents tant pels carrers com a les cases, es van congelar les canonades, i una averia al circuit elèctric va deixar el poble a les fosques durant unes quantes hores, provocant la suspensió dels Pastorets i dels Balls a les entitats. Amb tot això, no parava de nevar i l’alegria es va transformar en preocupació. Però finalment l’endemà, dia de Sant Esteve, el sol va tornar a lluir i poc a poc tot va anar tornant a la normalitat. Moltes famílies encara conserven instantànies d’aquell dies amb un Sitges completament tenyit de blanc

Una de les moltes imatges del Sitges nevat del desembre de 1962

Tradicionalment, les festes nadalenques, i concretament el Cap d’Any, era una festa que es celebrava en família, però des de finals dels anys quaranta i principis del cinquanta, es va posar de moda la celebració per acomiadar l’any, o rebre l’any nou a les societats de la vila. Antigament el principal balls d’aquestes festes eren els del 25 de desembre, però després de la guerra poc a poc la tendència aniria canviant. Tant el Prado com el Retiro havien organitzat els seus respectius balls de Cap d’Any, que esdevindrien multitudinaris.

Per cloure amb els actes nadalencs, la tarda del 5 de gener estava previst l’arribada dels Reis Mags d’Orient a Sitges amb una cavalcada pels principals carrers de Sitges. Aquesta és una tradició recent que es remunta a l’any 1936, però no es va consolidar fins uns anys després. Un cop acabada la cavalcada, estava previst que tots els nens i nenes de la vila es poguessin acostar als Reis, per donar la carta i per ser recompensats amb llaminadures.

L'Eco de Sitges 30 de desembre de 1962

Publicat a L'Eco del 5 de gener de 2012

SE'N PARLAVA un...

26 DE SETEMBRE DE 1948

ELS INICIS DE LA RECUPERACIÓ DE LA FESTA MAJOR PETITA

Podem afirmar que durant la primera meitat del segle XX la Festivitat de Santa Tecla s’havia perdut. A finals del segle XIX la festa, que en altres temps havia estat gairebé una còpia de la Festa Major de Sant Bartomeu traslladada un mes després, havia anat perdent actes fins al punt que a partir dels anys 20 l’únic acte que se celebrava era l’Ofici, el mateix dia de la patrona. Passat la Guerra Civil, concretament el 1940 hi va haver un primer intent de recuperar els actes tradicionals amb un programa festiu amb semblances al de Sant Bartomeu, però no va tenir continuïtat. Finalment, l’any 1948 es va tornar a recuperar, ara sí fins els nostres dies. Un dels principals protagonistes d’aquesta recuperació, va ser Samuel Barrachina, que durant aquells anys va tenir un paper molt destacat en la millora i recuperació de certs aspectes de les festes  locals.

La crònica de L’Eco d’aquell dia començava de la millor manera possible, afirmant que la iniciativa de recuperar la festivitat havia estat molt aplaudida pels sitgetans, i ja anomenava la festa tal i com nosaltres la coneixem: “La iniciativa de resurgir hogaño la celebración de esta fiesta que antiguamente nuestros abuelos llamaban la Festa Major Petita, ha sido bien acogida y aplaudida por el vecindario”. Els grallers van despertar el veïnat amb un passacarrer, i a mig matí els balls populars que eren els següents: els Gegants de  la Vila, els Capgrossos i el Ball de Bastons, van acompanyar a les autoritats a Ofici, i posteriorment van fer la Sortida d’Ofici i una ballada al Cap de la Vila. De sardanes tampoc en van faltar, amb una audició a la tarda, al carrer Parellades, a càrrec de la Cobla Emporium.

Finalment i per cloure els actes tradicionals de la recuperada Santa Tecla, es va celebrar la Processó en honor a la Patrona, on a més dels balls esmentats s’hi va afegir el Ball de Diables i la banda del Mestre Torrens. El repic de campanes i el llançament de morterets van ser una constant durant tota la processó, i fins i tot, va ploure, cosa que va fer que la processó retornés abans a la parròquia. Els balls al Prado i al Retiro van culminar una festivitat que, tot i només celebrar-se el dia 23, va fer que s’anés recuperant i afegint actes per arribar a l’estructura actual.

L'Eco de Sitges, 26 de setembre de 1901
Publicat a L'Eco del 21 de setembre de 2012