Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bandes i orquestres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bandes i orquestres. Mostrar tots els missatges

dijous, 14 de març del 2013

SE'N PARLAVA un...


12 DE MARÇ DE 1916


L'INCENDI DEL RETIRO
La data de 9 de març de 1916 va ser recordada durant molts anys pel tràgic incendi de les dependències de la Societat Recreativa El Retiro. Aquell incendi va destruir l’edifici del casinet pel complet: En la madrugada del pasado jueves, 9 del corriente mes, el domicilio de la sociedad recreativa cuyo nombre encabeza estas líneas, en menos de dos horas, quedó completamente destruido por un incendio que, apenas advertido al comenzar dicho día, adquirió tan grandes proporciones que en breves instantes todo el edificio apareció envuelto en llamas, haciendo inútiles los auxilios del vecindario que despertó azorado a los disparos de aviso, a los pitos de alarma y a las campanadas de fuego, acudiendo presuroso al frente de las autoridades por si era posible evitar el derrumbamiento de un local que, en el transcurso de sus 45 años de existencia, ha sido testigo de sucesos de todo género, de efemérides venturosas para Sitges, de competencias victoriosas y de fiestas sobresalientes, pudiendo afirmarse que El Retiro va unido, en el lapso de tiempo de su floreciente vida, a todo lo acontecido en la historia de esta nuestra villa.
Probablement, un dels grans interrogants d’aquella tràgica notícia era saber quines van ser les causes d’aquell incendi. Curiosament aquell dia de març era Dimecres de Cendra. Segurament es pot afirmar que va ser un accident, però també van córrer suficients rumors que deien que el foc hauria estat intencionat, cosa que mai s’ha pogut demostrar: Las causas del siniestro son desconocidas por completo, pudiendo afirmarse tan solo que, debido a ser aquella noche de descanso para cuantos tomaron parte en los extraordinarios festejos con que El Retiro celebró el Carnaval, cerróse el domicilio de la sociedad a las veintitrés horas y antes de la una de la madrugada siguiente el edificio estaba consumido sin posibilidad de salvamento.
Aquell incendi, podria haver fet molt de mal a l’entitat, de fet en va fer, però els socis, en un exercici d’unió van saber tirar endavant. Ben aviat van començar les obres de reconstrucció de l’edifici, que van ser confiades a Miquel Utrillo i Morlius. Pel que fa l’aspecte musical, tot i quedar-se sense sala, el Mestre Montserrat va continuar exercint com a director de la banda, es van organitzar les caramelles per la següent pasqua. A finals d’aquell mateix any, les noves dependències de la Societat Recreativa El Retiro ja eren una realitat. 

L'Eco de Sitges, 12 de març de 1916
Publicat a L'Eco de Sitges del 8 de març de 2013

Per conèixer més sobre aquest tema: El Retiro. Cent anys i escaig d'història al compàs dels músics de la societat de Blai Fontanals i Argenter

dimarts, 5 de febrer del 2013

SE'N PARLAVA un...

2 DE FEBRER DE 1913


EL CARNAVAL DE FA 100 ANYS
Fa just 100 anys, el Carnaval va ser més aviat que aquest any. El dia 30 de gener era Dijous Gras. El Carnaval de Sitges era tot un esdeveniment per a les dues societats cabdals de la vila, i com ara, era una de les festes més importants del calendari. Malgrat tot, en aquella època, el Carnaval sitgetà no vivia els millors moments de la seva història, motivat en bona part per la desafecció de la gent. Tal i com explica el llibre Cinc mirades al Carnaval de Sitges. Segles XV-XX, la situació financera de l’estat, juntament amb factors més concrets, van fer que els Carnavals d’aquells anys passessin sense pena ni glòria.

Tal i com era costum, les edicions dels periòdics locals, com L’Eco i el Baluart, no farien un gran ressó del Carnaval d’aquell any, tot i que les dues publicacions feien conèixer els principals actes. Us deixem un petit fragment de la crònica de L’Eco d’aquell dia: “Este año el Carnaval coincide con la fiesta de las candelas, cosa que no recordamos haya acontecido hace años, lo cual significa que la temporada carnavalesca se ha anticipado, siendo en corto número los bailes de máscaras; no obstante, bien podemos decir que los únicos de la temporada fueron los dados el anterior jueves lardero en las sociedades de recreo, a cuyos salones acudieron varios caprichosos trajes”. Els Carnavals d’aquells anys acostumaven a tenir un patró molt semblant, on els dies més importants eren el Diumenge i el Dimarts, amb els balls als Salons de les entitats, i les comparses pels carrers de la vila.

Durant aquells anys, però, els infants començarien a tenir molt més protagonisme durant les dates carnavalesques, com va ser el cas de l’any anterior, el 1912, quan el Casino Prado, va organitzar el primer Ball Infantil. El dia triat va ser el Dilluns de Carnaval, i aquella iniciativa va tenir tant d’èxit, que fins i tot va sorprendre als propis organitzadors, fent que aquell mateix 1913 es tornés a repetir la iniciativa. Aquell èxit va arrossegar a la Societat Recreativa El Retiro que també organitzés un ball infantil, tal i com anunciava L’Eco: Día 3 de febrero—A las 5 de la tarde, tendrá lugar un gran baile infantil de trajes. Terminado el programa de bailables, la Compañía Retirista pondrá en escena la zarzuela en un acto Nit de trons, letra de J. Banaprés y música E. Morera.

Actes del Carnaval del Casino Prado 
(Publicat al Baluart de Sitges, el 2 de febrer de 1913)

L'Eco de Sitges, 2 de febrer de 1913
Publicat a L'Eco de l'1 de febrer de 2013

divendres, 18 de gener del 2013

SE'N PARLAVA un...


24 DE GENER DE 1909


MEMÒRIA HISTÒRICA I SANT SEBASTIÀ
Josep Soler i Cartró, fundador i primer director de L’Eco de Sitges, va ser l’autor, entre els anys 1908 i 1915, d’una columna sota el títol “Costums Perdudes” on relatava les seves vivències i el Sitges dels seus predecessors. Amb aquests articles va deixar un tresor de memòria històrica d’una importància tan gran que en algun dels seus articles es relaten fets que aquest cap de setmana recordarem. Aquell dia, a la seva columna va dedicar una part del seu article a la història de la construcció de l’ermita de Sant Sebastià que coneixem ara, i com es va celebrar la seva inauguració:

L’antiga ermita de Sant Sebastià era abans més petita, la construcció de l’actual la recordo perfectament. Varen començar-se les obres l’any 1857, sota la direcció (…) de don Josep Cros, i es realitzaren molt lentament per la manca de recursos, portant-se al terme després d’uns quants anys gràcies a la iniciativa i abnegació dels reverends don Joan Llopis i don Manuel Sans; restauració que quedà del tot llesta l’any 1861 en què fou beneïda pel senyor rector don Anton Claramunt el dia 23 d’agost, vigília de Festa Major, i l’endemà d’aquesta, o sia el dia 25, a la tarda, hi fou portada la imatge de Sant Sebastià en lluïda "professó", que recorregué els principals carrers de la vila, engalanant els veïns els respectius balcons cobrellits; més els habitants del blanquíssim carrer de Sant Sebastià s’hi distingiren d’allò més, ja que tot ell estava guarnit d’arcades de boix, garlandes de papers de colors, banderes i domassos per balcons i finestres. Assistiren a dita festa religiosa nombrosos veïns amb atxa, dues músiques, molts nens i nenes vestits d’àngels i altres emblemes de sants i santes amb paneretes de flors i atributs religiosos, sense marcar-hi l’Apostolat organitzat pel pare Joan del Vinyet, tot cantant un cor religiós sota la seva direcció; es cantaren els goigs amb orquestra a l’arribada a l’ermita, entre els espetecs de les carretilles del ball de diables, els xiscles de les gralles del ball de bastons, i les "mancha-burregas" o gaita dels cercolets que, junt amb les cabrioles dels respectius balls, músiques i el castell de focs artificials que s’hi disparà, era un efecte indescriptible, festassa que recordo perfectament, perquè són d’aquelles coses que la jovenalla, que la recordança perdura per tota la vida.

Aquest diumenge rememorarem aquella efemèride, amb tots els balls i entremesos del nostre seguici festiu actual, igual que ho van fer els nostres avantpassats fa poc més de 150 anys.

Imatge extreta del blog Sitges Platja d'Or


L'Eco de Sitges, 24 de gener de 1909
Publicat a L'Eco del 18 de gener de 2013

dissabte, 1 de setembre del 2012

SE'N PARLAVA UN...


28 D'AGOST DE 1898


FESTA MAJOR A MITGES

La guerra de Cuba que s’estava a punt de perdre, va provocar la suspensió dels actes populars de la Festa Major d’aquell any. Tot i que no sortissin els balls i entremesos, hi va haver alguns actes que es van mantenir, com per exemple el repartiment dels bons de queviures. A més les principals celebracions religioses sí que es van celebrar, com per exemple l’Ofici i la Processó de Sant Bartomeu, com ja hem dit abans, amb l’absència del seguici festiu. També es van celebrar alguns balls i obres teatrals, tots dins de les societats. Però la nota més festiva la va protagonitzar la colònia d’estiuejants, que el dia 23 va organitzar algunes festes a la Ribera, amb la banda del Retiro i del Prado, i també s’hi va llençar un castell de focs a la Punta. I el dia 24 van organitzar una batalla de flors, que la crònica de L’Eco ens explica que va ser molt concorreguda pels sitgetans.

EL GRECO DE LA RIBERA

Però aquell 28 d’agost, segurament ja no es parlava d’aquella Festa Major, marcada pel que més endavant es coneixeria com el “desastre de Cuba”, sinó per un dels esdeveniments més peculiars que es van produir a Sitges a finals del segle XIX: Autorizados por el señor Rusiñol, podemos hacer público que, a las cinco de la tarde de mañana, tendrá lugar la ceremonia de descubrir la Estatua erigida en la Ribera a Domenico Theotocopuli, «El Greco». Invitamos al acto al vecindario, señalando para la reunión las Casas Consistoriales, desde cuyo edificio el Ayuntamiento, artistas y compatricios se dirigirán al pié del monumento para descubrir la Estatua y escuchar la peroración del señor Rusiñol encaminada a agradecer el apoyo franco y resuelto que ha encontrado en esta villa para realizar su ensueño de perpetuar, con la efigie de «El Greco», aquel estilo pictórico que constituye la escuela peculiar de Theotocopuli. Segurament sabreu que El Greco no va tenir cap tipus de relació amb aquesta vila, però Santiago Rusiñol va convèncer als sitgetans perquè Sitges acollís un monument dedicat al pintor originari de l’illa de Creta. Segons les cròniques, després de no rebre suport de les diferents institucions artístiques i culturals espanyoles, va convèncer els habitants de la Blanca Subur de la importància d’aquest artista, que va desenvolupar part de la seva carrera a Castella. Finalment van ser els propis sitgetans qui van pagar aquest monument, que va ser inaugurat el 29 d’agost de 1898.

Imatge de L'Eco de Sitges, publicada al següent número, del dia 4 de setembre

L'Eco de Sitges, 28 d'agost de 1898
Publicat a L'Eco del 31 d'agost de 2012

divendres, 17 d’agost del 2012

SE'N PARLAVA un...


17 D'AGOST DE 1890


EL DRAC DE VILAFRANCA A SITGES

Gairebé tot estava a punt. L'Eco de Sitges obria en portada amb el programa oficial de la Festa Major d'aquell any, que començaria el 23 i s'allargaria fins al 26 d'agost. El primer acte de la Festa Gran començaria a les 12 del migdia al vestíbul de l'Ajuntament, amb el repartiment de bons i queviures per les famílies més necessitades. Aquells bons es donaven perquè durant aquells dies oblidessin, ni que fos durant un parell de dies, les seves penúries. Era un costum que es va dur a terme fins ben entrada la dècada dels anys cinquanta del següent segle.

Els principals actes del 23 i 24 d'agost eren més o menys els mateixos que coneixem actualment. El repic de campanes, i el llançament dels morterets a les dues de la tarda, donaven el tret de sortida als actes folklòrics, amb la primera cercavila, les ballades dels balls populars a casa de les autoritats. La Processó Cívica, el Castell de Focs, i la Revetlla, eren els darrers actes de la vigília. La Matinal seria el tret d'inici de la diada de Sant Bartomeu, anunciant a tot el veïnat que el dia gran havia arribat. Després, a mig matí, es celebraria l'Ofici Solemne, i seguidament la Sortida d'Ofici. A la tarda, el café concert al Casino Prado amb la participació de la Banda Municipal de Barcelona, i sobretot la Processó en honor a Sant Bartomeu marcaria el punt culminant d’aquella la Festa Major. Al programa també s'havia anunciat les Solemnes Completes a la vigília, i el Llevant de Taula, o la Tornada dels Tabernacles el dia de Sant Bartomeu, actes qua al llarg del segle XX van desaparèixer.

Els balls popular i entremesos que participarien, i que també estaven anunciats al programa van ser els següents: Els antics Gegants Moros, el Ball de Diables, el Ball de Bastons, el Ball de Pastorets, el Ball de Cercolets i la Moixiganga. També s'anunciava la presència d'un drac. Ens estem referint al Drac de Vilafranca del Penedès, que va participar a les cercaviles i processons. Cal recordar que fins l'any 1922, la nostra vila no va comptar amb un element d'aquestes característiques en propietat. Per això, de tant en tant era habitual comptar amb balls i elements festius forans. Tenim constància que, a més del Drac de Vilafranca, en altres edicions de la Festa Major sitgetana, també s'havia comptat amb la presència del Drac i la Mulassa de Vilanova.

El Drac de Vilafranca plantat davant de la Casa de la Vila durant la Sortida d'Ofici 
d'aquella Festa Major. Fotografia extreta del blog Retalls de Sitges

L'Eco de Sitges, 17 d'agost de 1890
Publicat a L'Eco del 17 d'agost de 2012

divendres, 3 d’agost del 2012

SE'N PARLAVA un...

5 D'AGOST DE 1917


LA DIADA DEL VINYET

L’edició d’aquella setmana duia en portada els principals actes de la Diada de la Mare de Déu del Vinyet, previstos per aquell mateix diumenge. La majoria eren de caire religiós, entre els quals destacava l’Ofici Solemne, amb la participació d’una coral i una orquestra d’instruments de corda, tots ells dirigits pel mestre del Retiro d’aleshores, Francesc Montserrat. En el principal esdeveniment religiós també es comptava amb la presència dels principals representants de l’Ajuntament de Sitges i autoritats de la vila. A la tarda, després del cant del sant rosari, i de la novena, es cantarien els goigs, i s’adoraria la verge. Acabats els actes religiosos, començaria el ball a la plaça del Santuari, amb la participació de la banda del Retiro, dirigida pel mateix mestre Montserrat, i també hi hauria la tradicional subhasta de coques.

LA SUBHASTA DE FESTA MAJOR

De fet la del Vinyet, i com era habitual, no era la primera subhasta que es feia aquell dia. A les 3 de la tarda, a la Casa Consistorial, s’havia de celebrar l’adjudicació dels balls populars, els gegants, i la banda de música que sortirien per la Festa Major d’aquell any. Uns dies abans el Consistori havia fet pública la inscripció de les diverses colles, grups o col·lectius per a poder-hi participar. El funcionament d’aquesta era a la baixa, és a dir, que s’adjudicaria el ball, entremès o banda al grup que estigués disposat a cobrar menys per a sortir. Avui avançarem en el temps una setmana per explicar com va anar: “El anterior domingo por la tarde, en el despacho de la Alcaldía, reunióse la Comisión de festejos para proceder a la contratación de músicas y danzas populares. La Banda que ha de amenizar los números del programa a cargo de dicha Comisión, fué confiada al único postor, el maestro D. Francisco Montserrat. Además de los Jigantes, quedaron otorgados a sus respectivos caps de colla los siguientes bailes callejeros: Diables, Bastons (tres grupos), Jitanas, Pastorets y Cercolets.”

La banda de música del mestre Montserrat, l'any 1917
(document extret del llibre El Retiro. Cent anys i escaig d'història, al compàs dels músics de la societat, de Blai Fontanals)

CRÒNICA "REGIONALISTA"

A L’Eco d’aquells anys, es publicaven moltes notícies d’àmbit català, com també de nivell estatal. Aquella setmana la primera notícia de la Crònica Local lamentava la mort del primer president de la Mancomunitat de Catalunya, Enric Prat de la Riba. Sabem que el polític regionalista, durant els últims anys de la seva vida, havia visitat Sitges diverses ocasions. La petita notícia de L’Eco contrastava amb el “monogràfic” que El Baluard li va dedicar una setmana després.

L'Eco de Sitges, 5 d'agost de 1917
Publicat a L'Eco del 3 d'agost de 2012

divendres, 27 de juliol del 2012

SE'N PARLAVA un...

31 DE JULIOL DE 1932


LA PISCINA MARIA TERESA

L’estiu de 1932 Sitges va comptar amb la primera gran instal·lació esportiva de la seva història. Es tracta de la Piscina Maria Teresa que va ser inaugurada aquell dia. Un dels principals artífexs d’aquella insfraestructura va ser la Societat Touring Sitges, constituïda el 1930 expressament per aquesta finalitat, començant les obres aquell mateix any. La falta de diners d’aquesta nova societat va fer que l’Ajuntament de Sitges hagués de trobar una solució per a vetllar pel futur d’aquesta instal·lació. El consistori va cedir uns terrenys adjunts a la piscina, i va encarregar a Hoteles Unidos S. A. –més coneguts com a HUSA– les obres de la piscina i també d’un casino, a més de la concessió de les instal·lacions. Finalment la Societat d’Atracció de Forasters vetllaria per el futur del nou casino, amb l’aportació dels socis del Pavelló de Mar, entitat que va agrupar la colònia d’estiuejants de la nostra vila durant el primer terç del segle XX. Finalment aquell diumenge de finals de juliol, es va inaugurar la nova piscina amb diverses proves de natació, protagonitzades pel Club Natació Sitges i el Club Natació Barcelona. A la nit es va inaugurar el nou Casino Platja d’Or amb un gran ball i un castell de focs. Aquesta nova entitat es va convertir en la continuadora de la tasca del Pavelló de Mar, bressol de l’actual Club de Mar.


La piscina Maria Teresa. Foto feta des de l'edifici del Casino Platja d'Or
(extreta de la pàgina web del Club de Mar)

A PUNT PEL VINYET
A falta de cinc dies per la diada del Vinyet, s’estaven ultimant els darrers preparatius per a la celebració de la festivitat en honor a la verge més venerada pels sitgetans. El dijous 4 d’agost començarien els actes principals. A les dues de la tarda hi hauria el repic general de campanes i el llançament de morterets. A la tarda, com al llarg de tot el dia del divendres, es celebrarien els principals actes religiosos, amb la destacada participació de la Schola Cantorum, la coral parroquial, dirigida pel mestre de capella Manuel Torrens, prevista per l’Ofici Solemne. A la tarda del dia 5, es celebrarien els actes populars, amb les tradicionals ballades a la plaça del santuari, com era habitual, amb la participació de la banda del també mestre Torrens. A més, s’havien previst altres atractius per amenitzar la festa, com la plantada de parades amb productes alimentaris i begudes, i un castell de focs, entre d’altres activitats. D’aquell any destacaria per sobre de tot la benedicció del nou sagrari, obra del sitgetà Josep Vidal, que seria col·locat a l’altar major.


L'Eco de Sitges, 31 de juliol de 1932
Publicat a L'Eco del 27 de juliol de 2012

divendres, 20 de juliol del 2012

SE'N PARLAVA un...

21 DE JULIOL DE 1946

LA PROCESSÓ DE LES BARQUES

El passat dimarts, el col·lectiu de pescadors de la vila havia celebrat el dia de la seva patrona, la Mare de Déu del Carme. Antigament el patronatge requeia a Sant Pere, però després de la guerra civil, la festivitat es va consolidar el 16 de juliol, data que es manté fins l'actualitat. L'acte central de la diada, i el més esperat, era el que avui encara coneixem com la Processó de les Barques, que s'havia de celebrar aquell vespre. El seguici va sortir de l'església per desplaçar-se al moll de la Punta, on el rector de la vila, mossèn Godayol va beneir les embarcacions dels pescadors. Després de la benedicció s'hauria col·locat la imatge de la Mare de Déu en una barca i hauria començat la processó marítima, però a causa de la mala mar d'aquell dia, i per precaució, no es va celebrar. A diferència d'ara, la processó sortia de la Punta, arribava fins a Terramar, tornant fins al punt de partida, i a més, al no haver-hi els espigons les embarcacions podien navegar a poca distància de la platja. Finalment el seguici processional tornava a la parròquia, finalitzant-se així els actes religiosos que s'havien celebrat al llarg del dia. A la nit es va celebrar la tradicional revetlla al passeig, amb la Orquestra Mozart, del mestre Torrens i la banda d'en Pañella, que havia participat a la processó.

"ALZAMIENTO NACIONAL"

El 18 de juliol, va fer deu anys que els rebels s'havien aixecat en armes contra el govern de la Segona República. Aquell intent de cop d'estat conduiria Espanya a la guerra civil, amb la conseqüent victòria dels nacionals, i la dictadura militar que governaria l'estat durant els propers 36 anys. El règim franquista cada any recordava aquella data, com una de les més glorioses del calendari, i aquell any, coincidint amb el desè aniversari, els actes van tenir una simbologia encara més especial. "Esta fecha conmemorativa del Alzamiento Nacional, se festejó en nuestra población colocando el vecindario, en balcones y ventanas, la enseña de España, destacándose la Casa de la Villa, Jefatura de Falange, demás centros oficiales, los dos casinos y los Bancos, Todos los estamentos industriales y el ramo de construcción, celebraron asímisimo la fiesta de la Exaltación del Trabajo, vacando por completo." A la tarda, a l'Ajuntament es va celebrar l'acte institucional, encapçalat per les principals autoritats de la vila: L'Alcalde, el Cap local de la Falange, el Capità de la Guàrdia Civil, i també un grup d'excombatents.

L'Eco de Sitges, 21 de juliol de 1946, núm. 2.850
Publicat a L'Eco del 20 de juliol de 2012

Recull fotogràfic de la Processó de les Barques en l'actualitat: El Sitges que estimo

Continuació de l'article "18 de Julio" publicat a la pàgina 3 d'aquell Eco:"Al atardecer, en el salón de sesiones del ilmo. Ayuntamiento, reuniéronse el Alcalde, Jefe Local de Falange, Capitán de la Guardia Civil y los excombatientes de la gloriosa Cruzada. D. Juan Llauradó (l’alcalde del moment) recordó se cumplían diez años de haberse alzado un puñado de buenos españoles contra los enemigos de la libertad nacional; exaltó la valentía de nuestro Ejército acaudillado por Franco, hasta lograr barrer a los sin Dios y sin Patria; dedicó un recuerdo a los caídos por España; recomendó la más estricta disciplina a las órdenes del Generalísimo; y terminó sus breves palabras con un viva Franco! Seguidamente se obsequió a los asistentes con pastas, vinos y refrescos, servido por la Casa Milanos"