dijous, 14 de març del 2013

SE'N PARLAVA un...


12 DE MARÇ DE 1916


L'INCENDI DEL RETIRO
La data de 9 de març de 1916 va ser recordada durant molts anys pel tràgic incendi de les dependències de la Societat Recreativa El Retiro. Aquell incendi va destruir l’edifici del casinet pel complet: En la madrugada del pasado jueves, 9 del corriente mes, el domicilio de la sociedad recreativa cuyo nombre encabeza estas líneas, en menos de dos horas, quedó completamente destruido por un incendio que, apenas advertido al comenzar dicho día, adquirió tan grandes proporciones que en breves instantes todo el edificio apareció envuelto en llamas, haciendo inútiles los auxilios del vecindario que despertó azorado a los disparos de aviso, a los pitos de alarma y a las campanadas de fuego, acudiendo presuroso al frente de las autoridades por si era posible evitar el derrumbamiento de un local que, en el transcurso de sus 45 años de existencia, ha sido testigo de sucesos de todo género, de efemérides venturosas para Sitges, de competencias victoriosas y de fiestas sobresalientes, pudiendo afirmarse que El Retiro va unido, en el lapso de tiempo de su floreciente vida, a todo lo acontecido en la historia de esta nuestra villa.
Probablement, un dels grans interrogants d’aquella tràgica notícia era saber quines van ser les causes d’aquell incendi. Curiosament aquell dia de març era Dimecres de Cendra. Segurament es pot afirmar que va ser un accident, però també van córrer suficients rumors que deien que el foc hauria estat intencionat, cosa que mai s’ha pogut demostrar: Las causas del siniestro son desconocidas por completo, pudiendo afirmarse tan solo que, debido a ser aquella noche de descanso para cuantos tomaron parte en los extraordinarios festejos con que El Retiro celebró el Carnaval, cerróse el domicilio de la sociedad a las veintitrés horas y antes de la una de la madrugada siguiente el edificio estaba consumido sin posibilidad de salvamento.
Aquell incendi, podria haver fet molt de mal a l’entitat, de fet en va fer, però els socis, en un exercici d’unió van saber tirar endavant. Ben aviat van començar les obres de reconstrucció de l’edifici, que van ser confiades a Miquel Utrillo i Morlius. Pel que fa l’aspecte musical, tot i quedar-se sense sala, el Mestre Montserrat va continuar exercint com a director de la banda, es van organitzar les caramelles per la següent pasqua. A finals d’aquell mateix any, les noves dependències de la Societat Recreativa El Retiro ja eren una realitat. 

L'Eco de Sitges, 12 de març de 1916
Publicat a L'Eco de Sitges del 8 de març de 2013

Per conèixer més sobre aquest tema: El Retiro. Cent anys i escaig d'història al compàs dels músics de la societat de Blai Fontanals i Argenter

divendres, 15 de febrer del 2013

SE'N PARLAVA un...


16 DE FEBRER DE 1975


EL DARRER CARNAVAL FRANQUISTA
Sitges va celebrar el Carnaval de 1975, segons la crònica de L’Eco, de forma molt animada, i tal i com era costum, les entitats formaven part del centre d’aquesta celebració, i dic part, perquè el Carnaval sitgetà cada cop es vivia més al carrer. Durant els últims cent anys, tant el Prado com El Retiro havien tingut el monopoli d’aquesta celebració, però els temps canviaven, i les noves modes de l’època van fer acabar amb aquells peculiars carnavals a dins de les societats, per buscar altres llocs, com eren els bars i les discoteques, a més del retorn de la permissivitat per a celebrar el Carnaval al carrer, a partir dels anys seixanta. Com bé ens explica el llibre “Cinc mirades al Carnaval de Sitges” en l’apartat de l’època franquista, d’Antoni Sella, les Societats havien perdut el control de la festa: “A principis dels anys setanta, l’aparició d’un Carnaval popular i totalment desvinculat dels dos casinos, trencava una inèrcia que, amb poques excepcions, es mantenia inalterable des de l’últim quart del segle XIX”. Amb la fi del Franquisme, “les  entitat van tornar a recuperar el control organitzatiu i el protagonisme de la festa”, sota un nou model que evolucionaria cap a l’actual.
Però centrem-nos en el Carnaval d’aquell any, tal i com ens ho explica L’Eco: “Han sido muy animados los actos anunciados tanto en el Casino Prado como en la Sociedad Recreativa El Retiro. Domingo, lunes y martes, bien aprovechados para seguir tan ancestral tradición, que tuvo sus épocas resplandecientes. Ambas sociedades celebraron los acostumbrados bailes infantiles en El Retiro el domingo y en el Prado el martes, los dos por la tarde. (…) Hemos de decir también que todas las discotecas de Sitges permanecieron estos días abiertas y en sus pistas coquetonas se agruparon numerosísimas parejas para festejar los días de Carnaval”. L’Eco no ens donava masses detalls del Carnaval de carrer que s’havia imposat, i seguia parlant, en bona part, d’aquell Carnaval d’entitat que a la força havia evolucionat molt durant els últims deu anys.
Pero el miércoles, los socios de ambas entidades se reunieron en sus salones para poner brochede oro a las fiestas, que de modo tan lucido se habían celebrado, con la típica xatonada. A los postres se brindó por la mejor prosperidad y se habló ya de Caramelles. Amb l’arribada de la Quaresma l’activitat no s’aturava i les dues Societats ja convocaven, a través de les pàgines de L’Eco els primers assajos per preparar les cantades pasquals.
L'Eco de Sitges, 16 de febrer de 1975
Publicat a L'Eco del 15 de febrer de 2013

dimarts, 5 de febrer del 2013

SE'N PARLAVA un...

2 DE FEBRER DE 1913


EL CARNAVAL DE FA 100 ANYS
Fa just 100 anys, el Carnaval va ser més aviat que aquest any. El dia 30 de gener era Dijous Gras. El Carnaval de Sitges era tot un esdeveniment per a les dues societats cabdals de la vila, i com ara, era una de les festes més importants del calendari. Malgrat tot, en aquella època, el Carnaval sitgetà no vivia els millors moments de la seva història, motivat en bona part per la desafecció de la gent. Tal i com explica el llibre Cinc mirades al Carnaval de Sitges. Segles XV-XX, la situació financera de l’estat, juntament amb factors més concrets, van fer que els Carnavals d’aquells anys passessin sense pena ni glòria.

Tal i com era costum, les edicions dels periòdics locals, com L’Eco i el Baluart, no farien un gran ressó del Carnaval d’aquell any, tot i que les dues publicacions feien conèixer els principals actes. Us deixem un petit fragment de la crònica de L’Eco d’aquell dia: “Este año el Carnaval coincide con la fiesta de las candelas, cosa que no recordamos haya acontecido hace años, lo cual significa que la temporada carnavalesca se ha anticipado, siendo en corto número los bailes de máscaras; no obstante, bien podemos decir que los únicos de la temporada fueron los dados el anterior jueves lardero en las sociedades de recreo, a cuyos salones acudieron varios caprichosos trajes”. Els Carnavals d’aquells anys acostumaven a tenir un patró molt semblant, on els dies més importants eren el Diumenge i el Dimarts, amb els balls als Salons de les entitats, i les comparses pels carrers de la vila.

Durant aquells anys, però, els infants començarien a tenir molt més protagonisme durant les dates carnavalesques, com va ser el cas de l’any anterior, el 1912, quan el Casino Prado, va organitzar el primer Ball Infantil. El dia triat va ser el Dilluns de Carnaval, i aquella iniciativa va tenir tant d’èxit, que fins i tot va sorprendre als propis organitzadors, fent que aquell mateix 1913 es tornés a repetir la iniciativa. Aquell èxit va arrossegar a la Societat Recreativa El Retiro que també organitzés un ball infantil, tal i com anunciava L’Eco: Día 3 de febrero—A las 5 de la tarde, tendrá lugar un gran baile infantil de trajes. Terminado el programa de bailables, la Compañía Retirista pondrá en escena la zarzuela en un acto Nit de trons, letra de J. Banaprés y música E. Morera.

Actes del Carnaval del Casino Prado 
(Publicat al Baluart de Sitges, el 2 de febrer de 1913)

L'Eco de Sitges, 2 de febrer de 1913
Publicat a L'Eco de l'1 de febrer de 2013

divendres, 18 de gener del 2013

SE'N PARLAVA un...


24 DE GENER DE 1909


MEMÒRIA HISTÒRICA I SANT SEBASTIÀ
Josep Soler i Cartró, fundador i primer director de L’Eco de Sitges, va ser l’autor, entre els anys 1908 i 1915, d’una columna sota el títol “Costums Perdudes” on relatava les seves vivències i el Sitges dels seus predecessors. Amb aquests articles va deixar un tresor de memòria històrica d’una importància tan gran que en algun dels seus articles es relaten fets que aquest cap de setmana recordarem. Aquell dia, a la seva columna va dedicar una part del seu article a la història de la construcció de l’ermita de Sant Sebastià que coneixem ara, i com es va celebrar la seva inauguració:

L’antiga ermita de Sant Sebastià era abans més petita, la construcció de l’actual la recordo perfectament. Varen començar-se les obres l’any 1857, sota la direcció (…) de don Josep Cros, i es realitzaren molt lentament per la manca de recursos, portant-se al terme després d’uns quants anys gràcies a la iniciativa i abnegació dels reverends don Joan Llopis i don Manuel Sans; restauració que quedà del tot llesta l’any 1861 en què fou beneïda pel senyor rector don Anton Claramunt el dia 23 d’agost, vigília de Festa Major, i l’endemà d’aquesta, o sia el dia 25, a la tarda, hi fou portada la imatge de Sant Sebastià en lluïda "professó", que recorregué els principals carrers de la vila, engalanant els veïns els respectius balcons cobrellits; més els habitants del blanquíssim carrer de Sant Sebastià s’hi distingiren d’allò més, ja que tot ell estava guarnit d’arcades de boix, garlandes de papers de colors, banderes i domassos per balcons i finestres. Assistiren a dita festa religiosa nombrosos veïns amb atxa, dues músiques, molts nens i nenes vestits d’àngels i altres emblemes de sants i santes amb paneretes de flors i atributs religiosos, sense marcar-hi l’Apostolat organitzat pel pare Joan del Vinyet, tot cantant un cor religiós sota la seva direcció; es cantaren els goigs amb orquestra a l’arribada a l’ermita, entre els espetecs de les carretilles del ball de diables, els xiscles de les gralles del ball de bastons, i les "mancha-burregas" o gaita dels cercolets que, junt amb les cabrioles dels respectius balls, músiques i el castell de focs artificials que s’hi disparà, era un efecte indescriptible, festassa que recordo perfectament, perquè són d’aquelles coses que la jovenalla, que la recordança perdura per tota la vida.

Aquest diumenge rememorarem aquella efemèride, amb tots els balls i entremesos del nostre seguici festiu actual, igual que ho van fer els nostres avantpassats fa poc més de 150 anys.

Imatge extreta del blog Sitges Platja d'Or


L'Eco de Sitges, 24 de gener de 1909
Publicat a L'Eco del 18 de gener de 2013

dissabte, 5 de gener del 2013

SE'N PARLAVA un...


4 DE GENER DE 1970


1970
Sitges va celebrar com cal l’arribada de l’any 1970. Les dues entitats sitgetanes, el Prado i El Retiro, es vestien de gala per acomiadar l’any, amb unes festes multitudinàries que esdevenien el dia central dels balls a les entitats. Antigament el ball del dia de Nadal era el més important de totes les festes, però després de la guerra civil, la tendència va anar canviant i poc a poc el Ball de Cap d’Any va anar guanyant importància. Tot i les multitudinàries revetlles a les entitats, molts restaurants de la vila oferien menús especials per aquell dia, alguns amb festa inclosa, dels quals destaquen establiments que, a dia d’avui, encara perduren, o d’altres que van ser molt coneguts i populars, que van tancar les portes.

Un cop passat l’arribada de l’any nou, el principal esdeveniment d’aquells darrers dies de les festes nadalenques era l’arribada dels Reis Mags d’Orient a Sitges. Com ja era costum, els vilatans, i sobretot els més petits de la casa, esperaven impacients la cavalcada del dia 5 de gener per a poder donar la carta als propis reis o al Carter Reial. L’Eco de Sitges d’aquella setmana ens ho explicava d’aquesta manera: “Motivo de alegría y emoción lo constituirá para nuestros pequeños la Cabalgata de SS. MM. los Reyes Magos de Oriente, que llegarán mañana al atardecer a nuestra villa. Sitges se prepara para recibirlos dignamente, como se merecen. Después de descansar unos momentos en el Hospital, emprenderán el recorrido por las céntricas calles: Salida del Hospital, Rafael Llopart, Jesús, Cap de la Vila, Parelladas, plaza España, Espalter, San Francisco, Cap de la Vila, Mayor y Plaza del General Mola. Serán recibidos en las Casas Consistoriales de donde tendrá lugar una recepción. Mientras el Cartero Real, recogerá las últimas cartas.”

Molts encara recordaran “Quarto de Reixa” del número 62 del carrer Jesús. L’Eco d’aquella setmana dedicava una petita nota al diorama que des del carrer es podia veure, i que era de l’admiració de molta gent: “En las pasadas Navidades nos fue grato admirar el monumental diorama que en el "quarto de reixa" de su domicilio de la calle de Jesús, número 62, ha instalado el entusiasta sitgetán, don Jairne Sabater Barberán, un delicioso Nacimiento, con múltiples detalles evocadores de la efeméride navideña realizado por el Señor Sabater con su peculiar y conocida maestria. Siguiendo la tradición, este Belén estará expuesto hasta la Candelaria”,

L'Eco de Sitges, 4 de gener de 1970
Publicat a L'Eco del 4 de gener de 2012

diumenge, 30 de desembre del 2012

SE'N PARLAVA un...


30 DE DESEMBRE DE 1962


L'ANY DE LA NEVADA
Un dels jocs per excel·lència d’aquestes festes és el Quinto. El costum de donar-li nom a diferents números ve de molt lluny, i n’hi ha que amb el pas dels anys encara no es deixen de dir. És el cas del 62, que se’l coneix com l’any de la nevada. A Sitges no hi neva gaire, i és per això aquella ha quedat a la memòria d’aquells que ho van viure. Durant la matinada del 24 de desembre les muntanyes properes van quedar emblanquinades, i semblava que d’aquí no passaria. Però a partir de la nit d’aquell mateix dia i durant tot el dia de Nadal no va parar de caure neu. La sorprenent imatge del poble emblanquinat no va deixar indiferent a ningú, contagiant-se entre els vilatans l’alegria per aquell fet tant insòlit. Però com era de preveure, la gent i el poble no estava preparat, i ben aviat es van començar a produir molts accidents tant pels carrers com a les cases, es van congelar les canonades, i una averia al circuit elèctric va deixar el poble a les fosques durant unes quantes hores, provocant la suspensió dels Pastorets i dels Balls a les entitats. Amb tot això, no parava de nevar i l’alegria es va transformar en preocupació. Però finalment l’endemà, dia de Sant Esteve, el sol va tornar a lluir i poc a poc tot va anar tornant a la normalitat. Moltes famílies encara conserven instantànies d’aquell dies amb un Sitges completament tenyit de blanc

Una de les moltes imatges del Sitges nevat del desembre de 1962

Tradicionalment, les festes nadalenques, i concretament el Cap d’Any, era una festa que es celebrava en família, però des de finals dels anys quaranta i principis del cinquanta, es va posar de moda la celebració per acomiadar l’any, o rebre l’any nou a les societats de la vila. Antigament el principal balls d’aquestes festes eren els del 25 de desembre, però després de la guerra poc a poc la tendència aniria canviant. Tant el Prado com el Retiro havien organitzat els seus respectius balls de Cap d’Any, que esdevindrien multitudinaris.

Per cloure amb els actes nadalencs, la tarda del 5 de gener estava previst l’arribada dels Reis Mags d’Orient a Sitges amb una cavalcada pels principals carrers de Sitges. Aquesta és una tradició recent que es remunta a l’any 1936, però no es va consolidar fins uns anys després. Un cop acabada la cavalcada, estava previst que tots els nens i nenes de la vila es poguessin acostar als Reis, per donar la carta i per ser recompensats amb llaminadures.

L'Eco de Sitges 30 de desembre de 1962
Publicat a L'Eco del 5 de gener de 2012

dilluns, 17 de desembre del 2012

SE'N PARLAVA un...


15 DE DESEMBRE DE 1912


LA FUTURA IMATGE DEL CAP DE LA VILA
Fa exactament 100 anys un dels temes de debat eren els canvis que ben aviat es veurien al Cap de la Vila. Feia temps que des de les pàgines de L’Eco, s’explicava que la plaça canviaria de fisonomia amb la construcció d’un nou edifici, que en faria enderrocar tres de situats entre el carrer “del Retiro” i el carrer Major. Estem parlant de la construcció de la coneguda casa del rellotge, que des de fa gairebé un segle va canviar per sempre més la fisonomia d’aquest indret, i que fins aquelles dates no es va concretar la construcció del peculiar edifici. A finals del segle XIX es va voler convertir el Cap de la Vila en una autèntica plaça, a partir d’un projecte ideat per Gaietà Buïgas que, malgrat ser aprovat per l’Ajuntament, mai es va dur a la pràctica. No va ser fins la segona dècada del segle XX que es va aprovar una nova reforma per la plaça, a través d’un altre arquitecte, Ignasi Mas i Morell, i també la construcció de la nova casa de Bartomeu Carbonell i Mussons.

En aquella edició de L’Eco s’explica quina era la situació el procés de reforma del Cap de la Vila, amb el paper principal dels propietaris de les tres cases on s’havia de construir la futura casa del rellotge. Us deixem part d’aquella notícia: “Conforme reseña la anterior sesión municipal, el expediente para la ansiada transformación del Cap de la vila puede darse por ultimado gracias a que los propietarios de las casas números 48, 50 y 52 de la calle Mayor, doña Avelina Romeu de Carbonell, doña Feliciana Vidal-Ribas de Mir y don Magín Pañella Llopis, deseosos de facilitar la reforma, han renunciado a los trámites de la expropiación forzosa, conviniendo directamente con don Bartolomé Carbonell Mussons, a quien de un modo definitivo se debe la mejora, el precio de venta, otorgando a su favor las correspondientes escrituras de enajenación. El compatricio señor Carbonell,  (…) está empeñado en acelerar las obras, de tal manera que tiene dadas órdenes para que comience desde mañana el derribo de las tres mencionadas fincas, sobre cuya superficie trata de edificar una espaciosa casa para tiendas y habitaciones, que anhelamos resulte de líneas armónicas y de buen gusto.”

Segurament, els sitgetans que van llegir aquesta crònica poc pensarien que aquella casa es convertiria en tot un símbol de Sitges, ni tant sols el redactor d’aquella notícia.

Imatge del Cap de la Vila quan encara no s'havia construit la casa del rellotge
(Imatge extreta de L'Abans)

L'Eco de Sitges, 15 de desembre de 1912
Publicat a L'Eco del 14 de desembre de 2012